Xoriços i hipòcrites
Quan algú em va dir un dia que en aquest país molts “utilitzen la senyera per amagar la cartera” no em pensava que arribaria la cosa tan lluny. L’escandalós cas de Fèlix Millet, robant descaradament i durant 30 anys els diners d’institucions, empreses, patrocinadors i ciutadans, en nom de l’encarnació personal d’una gran institució del país… és que no té nom. Diuen que la burgesia catalana està en estat de shock i que la societat civil necessita geures en el divan, per fer una catarsi col·lectiva.
Però, anem a pams. Jo només soc un ciutadà, i suposo que també pertanyo a la societat civil, i com a tal soc usuari periòdic (només usuari, ni mecenes, ni parent del fundador, ni tan sols cantaire ) del Palau de la Música; per fer-ho pago les meves entrades o me les paguen els amics. Al Palau he passat autèntics moments de joia, gaudint de veus i músics de qualsevol lloc del món, en un marc impressionant i únic que -jo també- sempre m’he sentit molt meu. Al Palau m’he emocionat sovint; sense anar més lluny, quasi cada any en el Concert de Sant Esteve que intento no perdre’m mai.
Més enllà d’aquesta condició d’usuari, conec una persona que va treballar en una de les empreses que va restaurar el Palau, i dues persones més que canten als cors de l’Orfeó, però no tinc cap conegut en cap òrgan directiu dels consorcis, fundacions i demés històries que malgovernaven fins ara aquesta institució.
Dit això, ¿com és possible que a mi ja m’haguessin dit fa temps que el tal Millet era un maffiós i que la seva gestió era absolutament fosca, que feia circular comissions i diner negre, … com és possible que a mi m’hagués arribat tot això… i ningú del seu entorn, ningú de les seves juntes, ningú dels seus consells d’administració, ningú de les institucions que el finançaven… ningú,… s’hagués adonat ni una mica, hagués assenyalat timidament, hagués insinuat, dimitit o denunciat… que aquest personatge estava robant a tothom ?
Després que els mossos entressin al Palau, el convergent Oriol Pujol i Ferrussola va fer unes declaracions defensant l’honorabilitat de Millet i comparant-lo amb son pare, el president Pujol, que va passar per les presons del franquisme per un acte patriòtic conegut com “els fets del Palau”, i, barrejant-li de passada el mai aclarit “cas Banca Catalana”. El nen Pujol, sempre a la defensa per si algú ataca el país, no sé que pensa ara que Fèlix Millet ha confessat obertament que és un xoriço; no sé si encara continuarà justificant-lo pel fet de que, sí, és un xoriço, però no de cantimpalo, sinó fet d’autèntic porc català.
Fèlix Millet tenia la Creu de Sant Jordi i estava a punt de rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona; era membre de la Fundació del Barça i nebot-nét del fundador de l’Orfeó, nét i fill d’expresidents del Palau, etc. etc.; de passada, era membre també de la FAES, la fundació d’idees reaccionàries i aznaristes del PP.
Segons la “confessió” que ha enviat al jutjat “només” hauria desviat uns 3,3 milions d’euros dels diners del Palau en despeses personals, com pagar-se les vacances (500.000 €) o fer uns remendos a casa (1,3 milions d’€ !!!! ). Però van apareixent detalls que fan crèixer la sorpresa i també la indignació, com una caixa amb bitllets… per valor de 1,8 milions més. Hi ha qui ja calcula els diners xoriçats en uns 12,5 milions d`€, que és més o menys l’equivalent del patrimoni personal que Millet ha inventariat per posar-lo “a disposició de la Justícia”. El ball de xifres és monstruós en una entitat que té un pressupost anual discret de 10 milions d’euros, aportats per institucions, mecenes i patrocinadors i ciutadans que comprem entrades. Però tot això només es refereix a diners no comptabilitzats, desviats o simplement robats.
La immoralitat d’aquest robatori es produeix però en una coiuntura formal que per si sola ja em sembla indecent: El sou del senyor Millet per la presidència del Palau de la Música era d’1,3 milions d’€ l’any, i a més es permetia arrodonir-lo de tant en tant amb pagues i bonus per “bona gestió” que arribaven als 690.000 d’€ (tradueixo només aquests: 121,5 milions de pessetes !!!) i el mercedes que tenia costava a la institució 6.000 € mensuals de renting.
¿Com es pot parlar d’aquests sous i d’aquestes prebendes en una entitat privada, sí, però finançada amb diners públics, que es dedica no pas a les finances o a l’especulació, sinó al foment de la Cultura i les Arts?
No cal fer demagògia i comparar els sous dels mileuristes o els problemes dels aturats sense subsidi… El president de la Generalitat cobra un sou d’uns 150.000 € l’any, que a alguns els hi pot semblar excessiu i a d’altres massa just; però aquí sí que es poden fer comparacions: Fèlix Millet, només amb un “incentiu” que ell mateix decidia, sense passar per cap consell ni cap òrgan de control pressupostari i al marge del sou, les comissions, les vendes a les seves empreses i les fotudes de mà directes a caixa, cobrava més d’una sola tacada que el president de Catalunya en els 4 anys de tota la legislatura.
Millet és un xoriço i segurament no és l’únic. Per acció o per omisió n’hauríen de caure alguns més.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estic segur que el teu amic Fèlix Miret no ha robat descaradament i durant 30 anys als castellers xilens. L’altre – el Millet – espero que es jubili a la presó.
Una abraçada.
Costa molt entendre’ t si tu ja ho sabies tot això,per que no ho havies publicat en aquest mateix bloc?
Ho barrejes tot, si tenia un renting del cotxe, això deu ser la cosa més legal que hi pugui haver, no veig on és el delicte,que tu ho trobis exagerat és un altra cosa, jo també ho trobo exagerat, però legal ho deu ser.
Després fas un poti-poti de xifres que deu n´hi dó, això que en dius incentius, si están registrats a la comptabilitat i els impostos liquidats on serà el problema legal?
Bé,esperem el jutge i a veure que en queda de tot això i no comencem a lapidar a la gent sense un judici just.
A mi també em sembla immoral això que cobra l’Étó, per dir-ne només un d’ aquests o en Gasol per dir-ne un altre i tot plegat per -no fotre res de productiu
Cars and houses are not very cheap and not everybody is able to buy it. Nevertheless, credit loans was created to help different people in such situations.