Canes 2022. S’anunciava com una jornada forta, la d’ahir, amb el retorn a la Croisette de dos cineastes molt estimats a Canes… i al Festival de Sitges! I vistes les reaccions que van provocar, podem dir que David Cronenberg va sacsejar la crítica amb una mena de “repàs” i posada al dia del seu cinema
Canes 2022. Ja sol passar. Després d’uns dies especialment polèmics i tot esperant l’arribada de sengles títols “moguts” de Park Chan-Wook i David Cronenberg, Canes ha viscut ahir una jornada que, llegint-ne les cròniques i els tuits, qualifico de transitòria. Competició. LES AMANDIERS / FOREVER YOUNG, de Valeria BRUNI TEDESCHI. Nota sinòptica: Ambientada a finals
Finalment m’he decidit a fer el pas. Des que va començar el Festival de Canes 2022, he anant penjant els enllaços amb les cròniques en català sobre el certamen que publiquen diferents mitjans i webs. Ho he fet als successius apunts diaris de la categoria “Ressons de Canes”; però és impossible. A causa dels horaris
Canes 2022. El suec Ruben Östlund i el romanès Cristian Mungiu, guanyadors anteriorment de sengles Palma d’Or han presentat a la Competició d’enguany dues respectives noves pel·lícules que, d’entrada, semblava que podien ser bones candidates destinades a revalidar el màxim guardó del Festival; però un cop s’han vist, l’acollida, si més no de la premsa
Canes 2022. Els aplaudiments al final de les projeccions a Canes tenen un valor relatiu, però sovint confirmen el que es respira a la sala. Tenen un valor relatiu, perquè veure el públic dempeus, aplaudint, i l’equip del film saludant, saludant-se i abraçant-se és gairebé un tòpic de totes les sessions -llevat dels passis reservats
Canes 2022. Ahir es va viure al Festival una jornada amb tota l’essència del certamen. Pel·lícules que van entusiasmar, descobertes sorpresa… i un testimoni cinematogràfic molt dolorós relacionat amb el present de la Guerra a Ucraïna. Sacsejades emocionals i estètiques en el brou del dia per als crítics, que en les seves cròniques ja comencen
Canes 2022. Ahir, al Festival de Canes en va passar una, que sol ser habitual, però que tingué grans dimensions. Anem al gra. D’una banda, aterrava a la Croisette la superestrella de Hollywood Tom Cruise, objecte d’un homenatge -li van donar una “sorprenent” Palma d’Or d’Honor!-; protagonista d’una entrevista amb un periodista amic davant de
Canes 2022. Els cronistes nostrats diuen que Coupez!, de Michel Hazanavicius, ha estat la pitjor inauguració d’un Festival de Canes des de fa temps. Això sí, hi ha qui afirma que, havent començat el certamen sota mínims, la cosa ja no pot anar pitjor. Certament, n’hi ha d’altres que encara hi troben alguna cosa. I
És “catalana” Pacifiction, la pel·lícula que Albert Serra presenta a la Competició del Festival de Canes? Els espanyols diuen que és espanyola -i si hi han posat calés, de segur que en començar el metratge hi hauran penjat el filmet “ES Cine español”-. Si en mires la fitxa veus que és una coproducció d’Andergraun Films
Avui, 17.05.2022, comença la 75a edició del Festival de Canes i els crítics acreditats es pot dir que ja hi són tots. Les primeres coses que ens en diuen fan referència al sistema informàtic que expedeix els tiquets d’entrada a les sales, que l’any passat va ser problemàtic perquè es col·lapsava i enguany sembla que
Madeleine Collins. Director: Antoine Barraud. Guió: Antoine Barraud, amb la col·laboració d’ Héléna Klotz. Repartiment: Virginie Efira (Judith Fauvet, Margot Soriano), Quim Gutiérrez (Abdel Soriano), Bruno Salomone (Melvil Fauvet), Loise Benguerel (Ninon Soriano, la nena), Thomas Gioria (Joris Fauvet, el fill gran), Jacqueline Bisset (la mare de Judith), Valérie Donzelli (Madelein Reynal), Nadav Lapid (Kurt).
S’ha fet públic el cartell de la setantena edició del Festival de Sant Sebastià (16-24 de setembre), que té l’actriu francesa Juliette Binoche com a protagonista. La companyia donostiarra @dimentweets l’ha dissenyat a partir d´un retrat de la fotògrafa Brigitte Lacombe. Binoche rebrà enguany el Premi Donostia i presentarà al certamen la pel·lícula Fuego, amb
Com se sap, el director lituà Mantas Kvedaravičius, a qui devem “Barzakh” (2011), “Mariupolis” (2016) i “Parthenon” (2019), va ser capturat i assassinat per l’exèrcit rus a principis d’abril a Mariúpol. La seva promesa, Hanna Bilobrova, que l’acompanyava, va poder recuperar les imatges rodades allà i reunir-les amb Dounia Sichov, editora de Mantas. La pel·lícula
Quan el Festival de Canes arribà a la 60a edició es va fer necessari comptar amb una sala de més per a acollir-ne projeccions. Les dimensions que havia agafat el certamen feia temps que ho reclamaven. En aquell moment, la sala va ser batejada com a “Salle du Soixantième”. Es tracta d’un equipament desmuntable, que
Fa anys, al Festival de Canes, hi havia l’anomenada Lliçó de Cinema, que impartia algun autor important o una destacada personalitat del setè art. Això s’ho han anat deixant estar i aquestes darreres edicions han organitzat “Trobades amb…” (“Rendez-vous avec…”) artistes, que solen ser actors o directors. Diuen els responsables: Els “Rendez-vous avec…” són trobades