La Queer Palm premia cada any un curtmetratge i un llargmetratge projectats als Festival de Canes, a la Quinzena dels Cineastes o la Setmana de la Crítica que toquin temàtiques o tinguin personatges LGBT+, feministes o que qüestionin les normes de gènere. És a dir, es tracta del guardó ‘gender’ tot ben embolicat. El Jurat
Mica Levi guanya el premi (no oficial) a la Millor Banda Sonora de Canes 2023, per “The Zone of Interest”, de Jonathan Glazer (Competició). Es pot dir que, ran de la projecció del film, hi ha hagut unanimitat de la crítica a remarcar-ne el seu gran treball, en una pel·lícula en què el so té
La Palm Dog destaca el millor gos (viu o animat) aparegut en un film projectat durant el Festival de Canes, en qualsevol secció oficial o paral·lela i és una mena de broma que, de mica en mica, ha anat fent forat i se celebra cada any, anunciant-se’n el guardó a la platja del Grand Hotel.
El Jurat Ecumènic del Festival de Canes 2023 (guardó no oficial), presidit pel pare veneçolà Néstor Briceño ha distingit el film de Wim Wenders, projectat a la Competició del certamen, “Perfect Days” i ha fet una Menció Especial a “The Old Oak”, de Ken Loach. El Premi del Jurat Ecumènic dona suporta pel·lícules de qualitats
El Jurat del premi L’Oeil d’Or (no oficial) presidit per la cineasta i directora de fotografia de documentals Kirsten Johnson ha guardonat ex-aequo dos dels documentals projectats a Canes 2023. Es tracta de “Les filles d’Olfa”, de la tunisiana Kaouther Ben Hania (pel·lícula projectada a la Competició, no específicament com a documental), i “La Mère
Anit, el jurat del premis Un Certain Regard del Festival de Canes, presidit per l’actor nord-americà John C.Reilly, va fer públic el seu veredicte i se’n van lliurar els corresponents guardons, d’entre la vintena de llargmetratges projectats en aquesta secció. Disposa de molta llibertat, aquest jurat, a l’hora de definir els premis que concedeix, a
No van fallar, ni la italiana Alicia Rohrwatcher, ni el britànic Ken Loach, en la jornada que va tancar la Competició de la 76a edició del Festival de Canes. Rohrwatcher, amb la seva poesia màgica, fabuladora, i Loach, amb la seva militància esquerrana, aquí especialment de discurs anti-feixista i anti-racista, tanmateix amb un missatge esperançat
Avui s’acaba la 76a edició del Festival de Canes, amb la Gala del Palmarès, presentada per Chiara Mastroianni i en què els jurats de la Càmera d’Or, dels Curtmetratges i dels Llargmetratges faran públics els seus veredictes i personalitats convidades en lliuraran els guardons als vencedors. És un dia especial en què, sol ser a
Quan ningú no esperava res de bo, en el terreny de la ficció, de l’alemany Wim Wenders, aquest ha servit en safata “Perfect Days”, en què segons els cronistes, tot i la senzillesa i humilitat de la proposta, el cineasta es retroba amb el seu millor cinema. Això a la Competició del Festival de Canes,
En aquest apunt enllisto les pel·lícules que avui es projecten per primer cop i oficialment en alguna de les seccions del Festival de Canes, a la Quinzena dels Cineastes, a la Setmana de la Crítica i a l’ACID. Els enviats especials les podran veure avui (tard o d’hora) o en reposicions en dies posteriors i,
Com era previst, avui dijous, el Jurat dels Curts i de la Cinef, presidit per la cineasta hongaresa Ildikó Enyedí, ha emès el seu veredicte pel que fa a les pel·lícules projectades dins de la Cinef (films d’escoles de cinema) d’aquest Festival de Canes 2023. Diguem-ho d’entrada: no hi ha hagut sort per al curt
La Quinzena dels Cineastes, com a tal, no és competitiva, no atorga cap mena de premi. Tot i així, els films que s’hi projecten poden ser guardonats per organitzacions externes o, si són primeres pel·lícules, aspirar al guardó ‘Càmera d’Or’. Entres les organitzacions que tenen presents els films de la Quinzena per a possible premi
Cada any, el primer senyal que la festa cinematogràfica de Canes s’està acabant el tenim amb l’arribada dels premis de la Setmana de la Crítica, que posa punt i final a l’edició present de la que és la més veterana secció paral·lela. La Setmana, com el seu nom indica, dura 7 dies i el Festival,
Ves per on, sembla que s’ha convertit en el culebrot d’aquesta edició del Festival de Canes, l’absència de Víctor Erice a l’estrena mundial del seu film “Cerrar los ojos”, a la secció ‘Cannes Première’ del certamen. Com recordareu, ahir el cineasta espanyol va publicar una carta oberta explicant el motius per no haver-hi estat, en
Portàvem dies i dies, en aquesta 76a edició del Festival de Canes, que es registrava una curiosa, simptomàtica i tanmateix atípica unanimitat entre la premsa acreditada al certamen (si més no a la que jo tinc accés a través de les xarxes), valorant en general positivament les pel·lícules que anaven veient a la Competició. Però