Com més va, m’agrada parlar de pel·lícules i dels seus autors, més que de balanços mediàtics i pro-triomfalistes dels festivals de cinema que les seleccionen. Hi ha com una cantarella, tòpica com acusen alguns, segons la qual, al final dels certàmens sempre tot ha estat decebedor, no ha tingut (prou) nivell, etc. I certament, hi
Sinopsi: La Johanne és una noia que s’enamora perdudament de la professora de francès, experimentant el seu primer enamorament intens. En un esforç per preservar els sentiments, documenta les emocions i experiències per escrit. Quan la seva mare i la seva àvia llegeixen el que ha escrit, tot primer reaccionen amb sorpresa davant d’aquell contingut
18.00h Gala de Cloenda, amb la proclamació dels guanyadors per part del Jurat presidit per Todd Haynes. 19.00h Projecció de la pel·lícula guanyadora de l’Ós d’Or.
El cinema de Hong Sang-soo, des de fa un temps, gira al voltant de la naturalesa i de la poesia | En Hong Sang-soo tracta qüestions existencials amb humilitat, però és precisament aquesta humilitat la que permet acostar-s’hi més a prop, amb la màxima intimitat. Com rebre la saviesa del que ens envolta, una saviesa
En aquest apunt recullo les pel·lícules que es presenten avui per primer cop a les principals seccions del Festival de Berlín 2025 i, a mesura que en vagin arribant les cròniques dels enviats especials, els hi aniré afegint. Convé recordar que el calendari de sessions per a la premsa és pèl diferent del de les
Paladeges aquesta pel·lícula de Radu Jude, salives cinèfilament, humanament, llegint-ne les cròniques que arriben de Berlín. Potser “Kontinental’25” no guanyarà l’Ós d’Or, però arribes a la conclusió que és una gran pel·lícula, mal que s’hagi rodat en pocs dies amb un I-Phone… De Radu JUDE, “Kontinental ’25” Producció: Romania. Any: 2025. Durada: 1h49. Sinopsi: L’Orsolya
Si, a casa nostra, algunes cineastes han tractat la relació conflictiva de dones amb la maternitat, ara, a la Berlinale, s’hi ha presentat “Mother’s Baby“, que s’endinsa en el rebuig d’una mare cap al seu nadó, que havia volgut tenir: De Johanna MODER, “Mother’s Baby“. Producció: Àustria, Suïssa, Alemanya. Any: 2025. Durada: 1h47. Sinopsi: El
En aquest apunt recullo les pel·lícules que es presenten avui per primer cop a les principals seccions del Festival de Berlín 2025 i, a mesura que en vagin arribant les cròniques dels enviats especials, els hi aniré afegint. Convé recordar que el calendari de sessions per a la premsa és pèl diferent del de les
Poc importen les certeses en aquesta bella, agredolça i minimalista ‘road movie’ amb una magnífica fotografia en blanc i negre a càrrec de Gustavo Schiaffino on el que és sobrenatural, el màgic, el fantàstic, el sobrenatural conviu amb absoluta fluïdesa i elegància amb el naturalisme i fins a cert costumisme campestre, així com la música
Linklater firma una de les seves pel·lícules més càlides i acollidores, un agredolç retrat d’un geni en hores baixes que captura l’ànima contradictòria, bella i tràgica del personatge. L’interpreta meravellosament Ethan Hawke |“Blue moon” posa bona part de la seva eficàcia sobre les espatlles de Hawke, un actor que aquí s’entrega a un amanerament increïblement
En aquest apunt recullo les pel·lícules que es presenten avui per primer cop a les principals seccions del Festival de Berlín 2025 i, a mesura que en vagin arribant les cròniques dels enviats especials, els hi aniré afegint. Convé recordar que el calendari de sessions per a la premsa és pèl diferent del de les
Rose Byrne és una d’aquestes actrius que milloren cada projecte en què participen, i no ha fet mai una mala interpretació. (..) // La pel·lícula que Byrne va presentar ahir a concurs a la Berlinale, “If I had legs I’d kick you”, és un drama d’alt voltatge emocional en què ella ocupa la pantalla en
L’illa espanyola de Fuerteventura, on té lloc “Islands” (..) s’ha convertit recentment en un d’aquells destins on una persona pot anar a passar unes vacances assequibles i simplement noquejar-se. Festa boja, beure, breus trobades físiques i molt més a més. Però, què passa si aquest estil de vida esdevé permanent? // No és que a
Tot i que ha aixecat alguna suspicàcia aquesta comèdia geriàtrica, aquesta ‘road trip movie‘ que va per aigua, aquesta ficció distòpica optimista, és clar que ha interessat, a la Berlinale. De Gabriel MASCARO, “O último azul” / “The Blue Trail”. Producció: Brasil, Mèxic, Xile, Països Baixos. Any: 2025. Durada: 1h26. Sinopsi: En un futur proper,
En aquest apunt recullo les pel·lícules que es presenten avui per primer cop a les principals seccions del Festival de Berlín 2025 i, a mesura que en vagin arribant les cròniques dels enviats especials, els hi aniré afegint. Convé recordar que el calendari de sessions per a la premsa és pèl diferent del de les