Al cap de vint anys de carrera cinematogràfica als Estats Units, Paul Verhoeven ha retornat a Holanda, amb Black Book. Però aquest ambiciosa ficció de base històrica té poc a veure amb la mena cinema cru que representava Delícies turques (1973), la cinta que el va revelar internacionalment i que, des del seu país, començà
Amb el títol "L’etern retorn", Xavi Serra publica la seva crítica de 9 vides, al BENZINA número 7, de setembre de 2006. "Si ens allunyem del cinema de gènere ?diu?, construir una carrera cinematogràfica al voltant de la repetició d’un model de pel·lícula és un art que no està a l’abast de qualsevol". A partir
Encara no he pogut veure World Trade Center, d’Oliver Stone, i tan punt acabi el Festival de Sitges hauré de vèncer la mandra i fer l’esforç d’anar-la a veure. En acabat, ja en faria el corresponent article. Mentrestant, recullo dos articles en sentit contrari que, sobre la pel·lícula, han escrit dos crítics que, des de
Michel Gondry, amb La ciència del son, signa la seva obra més personal, després d’haver dirigit anteriorment els llargmetratges Human Nature (2001), amb guió de Charlie Kaufman, i Eternal Sunshine of the Spotless Mind / Olvídate de mi / Se mi lasci ti cancello (2004), amb guió també de Charlie Kaufman, a partir d’una història
Les amitiés maléfiques, d’Emmanuel Bourdieu, ja s’ha estrenat a la Catalunya Nord. Reconec la meva flaca pel context del film, diguem-ne "a la Paul Auster", és a dir: ambient universitari, protagonistes escriptors ?i/o artistes, actors…?, qüestions d’escriptura i vida. Aquesta inclinació em predisposa a encaixar bé aquest relat iniciàtic que tracta de tensions juvenils ?de fet,
Avanço ara el resum de l’article que, sobre Dies d’agost, publicaré quan, acabat el Festival de Sitges, disposi de temps per a esplaiar-m’hi Dies d’agost és un documental de creació, amb elements formals del cinema de ficció, que gira sobre Marc Recha, el mateix autor. No estem pas davant de cap obra narcisista, ni tan
En la tradició del polar, el cineasta georgià arrelat a França, Gela Babluani debuta com a director de llargmetratges amb 13 (Tzameti). Narrativamnet lineal, explícita, d’una elementalíssima caligrafia expositiva i atresorant un estil immadur, poc definit (cosa comprensible en una opera prima), marcat per unes inacceptables deficiències en l’angulació de la càmera, en la planificació i
Filmada amb actors de carn-i-ossos i posterior treballada infogràficament perquè quedi com una pel·lícula d’animació, A Scanner Darkly du a la pantalla un relat de Philp K. Dick ?l’escriptor de ciència-ficció, algunes novel·les del qual han donat peu a pel·lícules de referència dins del gènere: Blade Runner (Ridley Scott), Total Recall (Paul Verhoeven), Minority Report
Just acabat d’arribar del primer cap de setmana del Festival de Sitges, escric d’urgència aquesta nota, encara emocionat per la bellesa singular de Dies d’agost, que vaig poder veure ahir, en la sessió inaugural de "Catalan Focus". Per a mi, la millor pel·lícula de Marc Recha (de qui, permeteu que us ho digui, no em
Durant el Festival de Sitges, aniré penjant al bloc les notes, comentaris i articles que ja tinc fets, de films que he vist anteriorment; així com tinc la intenció d’anar penjant, mal sigui breus comentaris sobre, si més no, algunes de les pel·lícules que vagi veient al certamen. Princess, un film de dibuixos per
El tàndem Wim Wenders-Sam Shepard s’ha retrobat a Don?t come knocking, que reprèn força la temàtica i l?estètica de Paris, Texas, el film amb què van guanyar la Palma d?Or del Festival de Canes, fa dues dècades. Shepard n?és ara el protagonista principal, un actor envellit i solitari que, fart d?omplir amb alcohol, sexe i
Durant el Festival de Sitges, aniré penjant al bloc les notes, comentaris i articles que ja tinc fets, de films que he vist anteriorment; així com tinc la intenció d’anar penjant, mal sigui breus comentaris sobre, si més no, algunes de les pel·lícules que vagi veient al certamen. El laberinto del fauno, de Guillermo del
Durant el Festival de Sitges, aniré penjant al bloc les notes, comentaris i articles que ja tinc fets, de films que he vist anteriorment; així com tinc la intenció d’anar penjant, mal sigui breus comentaris sobre, si més no, algunes de les pel·lícules que vagi veient al certamen. Per començar, Taxidermia, que ja es pot
Roda el món i torna al Born… o a Sitges. Tot rodant de festival en festival per diverses parts del món, Dies d’agost, de Marc Recha, la podrem veure finalment a Catalunya, en una projecció públicament anunciada. Serà al marc de Catalan Focus, del Festival de Sitges, aquest dissabte, dia 7 d’octubre. Permeteu que us reprodueixi