Club 7 Cinema

Diuen els de FilminCat que “El silenci de l’aigua” /  “Only the River Flows” / “He Bian De Cuo Wu”, del prometedor Wei Shujun, que acaben d’estrenar a la seva plataforma -en VOSC-, és el thriller més taquiller de l’any a la Xina i que es tracta d’un irresistible film policíac ambientat en els paratges més rurals de la Xina dels anys noranta, que inevitablement ens portarà a “Memories of Murder“:  Una joia que va passar per Canes en la qual l’aigua, i el cinema, tenen un paper molt especial.

Estrenat a la secció Un Certain Regard del Festival de Canes 2023, alehores en vaig dir:

De WEI Shujun, “Only the river flows“ / “He Bian De Cuo Wu”. Producció: Xina. Durada: 1h41. Guió: Chunlei Kang i Shujun Wei, basat en el conte “Mistake by the River” de Hua Yu.  Amb Yilong Zhu, Chloe Maayan, Tianlai Hou, Tong Linkai.

Nota sinòptica: el cap de policia investiga una sèrie d’assassinats en una ciutat riberenca de la Xina rural als anys noranta. Ràpidament té lloc una detenció, però les pistes empenyen el policia a aprofundir en el comportament ocult dels habitants. Sinopsi: La Xina, dècada de 1990, hi ha hagut tres assassinats al petit poble de Banpo. En Ma Zhe (Yilong Zhu), el cap de la policia criminal, és l’encarregat d’aclarir el cas. Una bossa abandonada al costat del riu i els testimonis dels transeünts apunten a diversos sospitosos. A mesura que el cas s’atura, l’inspector Ma s’enfronta a la foscor de l’ànima humana i s’enfonsa en el dubte.

Enllaç: IMDB.

Wei Shujun (Pekín, la Xina, 05.02.1991). Va començar d’actor als 14 anys. Va fer una màster a la universitat de la comunicació de Pekín. El 2018 presenta a la competició dels curtmetratges de Canes (i hi obté una Menció Especial del Jurat) “On the Border” -un noi se’n va del seu poble aïllat i fa cap a la ciutat a buscar el pare i demanar-li diners, en una recerca que es converteix en un meravellós vagareig-. El 2020, l’any de la pandèmia, el Festival de Canes li programa com a primer film “Striding Into The Wind” / “Couris au gré du vent” -un estudiant de cinema sense rumb fa un viatge ambulant per la Xina en un Jeep vell i destartalat en aquesta road movie encantadora i profundament personal-. Amb absolutament tots els seus films seleccionats a Canes, el 2021 la Quinzena dels Realitzadors li projecta “Ripples of Life” -una gran estrella porta un equip de filmació a la seva remota ciutat natal per a un rodatge, i mentre que la producció està afectada per desacords entre els seus membres, una avorrida propietària d’un restaurant local troba l’emoció per ser la substituta de l’estrella-. Anècdota: els cartells de totes les pel·lícules de Wei són una meravella gràfica.

I en vaig recollir algunes reaccions:

Diego Lerer, a la crítica per a ‘Micropsia’: El policial dur i amarg és tota una especialitat del cinema xinès, un dels gèneres que millor fan, amb exemplars notables al llarg de les dècades (..).No em refereixo al cinema asiàtic d’acció, aquest tipus de pel·lícules de gènere que millor han viatjat pel món sinó a un altre tipus de relat, de to més realista i sec, que transcorren generalment a pobles petits i en zones obreres, i en les quals algun crim engega una sèrie d’investigacions i descobriments de la vida secreta del lloc i els seus habitants. (..) D’una banda, el realitzador (..) practica aquest estil sec i amarg abans esmentat, el clàssic relat d’investigació policial propi d’un “Zodiac” o “Memoris of Murder”. Però en paral·lel es va endinsant cada cop més en la vida privada i les obsessions de l’investigador, en les seves pors i en les complicacions de la seva vida personal, fet que fa que per moments la pel·lícula inclogui algunes escenes oníriques que no solen estar a l’altura de la resta. Les trames policials en què la investigació del cas van derivant en un estudi sobre l’obsessió de l’investigador tampoc són gens noves, però aquí és una cosa que el cineasta porta en general força bé, per més que això faci que la resolució pura i dura de la trama –és a dir, trobar qui és o qui són els assassins– es vagi dissipant en funció d’anar ficant-se cada cop més al cap del protagonista. Aquesta elecció no sempre resulta benvinguda ja que el cas és prou interessant en si mateix perquè es vagi barrejant amb les al·lucinacions i fins i tot fantasies de l’investigador. Però de totes maneres el que Wei aconsegueix transmetre molt bé és la sensació que aquest horror, això inesperat que ens pot impactar, pot venir de qualsevol banda. Fins i tot de nosaltres mateixos. Eulàlia Iglesias, a l’article per a ‘Caimán’: (..) s’integra a la nova onada del thriller d’autor que s’està fent habitual al certamen (i a les cartelleres) els últims anys. (..) A l’inici del film, la policia decideix traslladar les seves oficines al cinema del poble, que acaba de tancar les portes perquè “la gent ja no va a veure pel·lícules”. Aquest nou escenari propicia una doble metàfora, sobre com el thriller policial ocupa les pantalles i sobre el poder d’expansió de les forces de seguretat. Però sobretot proporciona a Wei Shujun una localització insòlita per situar les indagacions, amb els agents discutint el cas davant de l’antiga pantalla o el protagonista repassant pistes entre els vells projectors de 35 mm. El director s’esforça a oferir una pel·lícula atmosfèrica amb una acurada recreació d’aquesta Xina que, com els seus cinemes, també està en trànsit de desaparèixer: la fàbrica estatal que dóna feina a la majoria de personatges, els vells restaurants, el ping-pong com a entreteniment dels polis, les cases semidestartalades que s’amunteguen a la vora del riu… Però “Only the River Flows” no arriba a agafar en aquesta perfecta combinació que oferia el títol referencial de Bong Jong-hoo [“Memories of Murder”]: no aprofundeix en els detalls de l’estat xinès com a sistema opressor ni vibra amb la tensió pròpia dels millors thrillers. Es decanta al tram final per un altre patró recurrent en aquest Cannes 2023, el del protagonista d’un policíac que acaba devorat per aquest mal que s’havia proposat combatre.

Cartells de pel·lícules de Wei Shujun:

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!