Club 7 Cinema

Sol passar amb les pel·lícules seleccionades al Festival de Berlín, que, amb molt menys ressò mediàtic que les que van a Canes, arriben a les nostres pantalles gairebé d’incògnit. És el cas, per exemple, de “La bestia en la jungla” / “La Bête dans la jungle“, de Patric Chiha; coproducció França / Bèlgica / Àustria 2023, amb Anaïs Demoustier, Tom Mercier, Béatrice Dalle, Martin Vischer, Sophie Demeyer, que va anar a la secció Panorama de la Berlinale 2023, i que trasllada a una discoteca el relat breu ‘The Beast in the Jungle‘ (1903), de Henry James.

La pel·lícula es planteja el club, la discoteca, com un lloc d’infinites (im)possibilitats. Un home i una dona hi esperen junts durant 25 anys que es produeixi un esdeveniment misteriós i canviant. Del 1979 al 2004: del disco al techno. Una història d’amor i una obsessió. I els responsables del Festival de Berlín, en presentar-la van dir: Patric Chiha transposa la parella del conte de Henry James “La bèstia a la selva” al club i contrasta la seva fatídica espera amb la sensació definitiva de ser a l’instant present i el desig hedonista dels ballarins de dissoldre el temps en coreografies eternes.

Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

Algunes reaccions a la projecció del film al Festival de Berlín:

Sheri Linden, al seu article a ‘The Hollywood Reporter’: Anaïs Demoustier i Tom Mercier en una adaptació elegant però apàtica de Henry James (..) Com tradueixes una història sobre la inèrcia a la pantalla? I com ho fas quan el material original pertany a un dels cronistes més astuts de la literatura anglesa sobre la psique humana, en tot el seu intricat misteri? En el cas de “The Beast in the Jungle”, ‘adaptada lliurement’ de la novel·la homònima d’Henry James de 1903, el cineasta austríac Patric Chiha ha fet un audaç salt creatiu. Per explicar la història de May Bertram i John Marcher, coneguts que es converteixen en companys d’ànima en un estrany joc d’espera, trasllada el drama del regne enrarit de l’alta societat a una discoteca del París del segle XX. L’acció, per utilitzar el terme de manera vaga, té lloc durant 25 anys. I es percep així (..). Wendy Ide, a ‘Screen International’: L’adaptació distintiva de Patric Chiha de la novel·la de Henry James augmenta els elements tràgics d’una història sobre dues persones les vides de les quals es perden a l’espera d’alguna cosa millor. Gerard Casau ha piulat: A ‘La bête dans la jungle’, Patric Chiha arrenca el pati de butaques del Club Silenci i el col·loca en una pista de ball: la discoteca com a espai mític i fora del temps. Com no m’agradarà una pel·lícula on Béatrice Dalle plora la mort de Klaus Nomi?. Fabien Lemercier, a ‘Cineuropa’: A través de dos personatges incrustats en una discoteca durant més de 20 anys, Patric Chiha ofereix una adaptació lliure d’Henry James, amb una ambició immensa, estranya i emocionant. El cineasta austríac Patric Chiha se sent atret per l’experimentació força radical, on l’enfocament extrem obre noves dimensions perceptives en una mena d’atemporalitat que exalta la intensitat, tal com va demostrar de manera brillant el seu documental “If It Were Love”, programat a la mateixa selecció del festival alemany el 2020. La present pel·lícula també gira al voltant de la dansa, però aquesta vegada és fictícia, ja que la història de ‘La bèstia a la selva’ (..) es desplega completament dins d’una discoteca parisenca (“Te’n vas anar, quina decisió més estranya! És aquí on tot continua”), que ofereix un increïble viatge existencialista alhora romàntic, eufòric, melancòlic i melodramàtic, que va del 1979 al 2004. En aquest sentit, és una pel·lícula més aviat conceptual sobre paper, que ofereix una escapada romàntica de la vida real (..).

Article publicat ran de la seva estrena a Catalunya:

Que la fi del món ens enxampi a la pista de ball, crítica de Paula Arantzazu Ruiz, al diari ‘Ara’: “Aquí és on tot succeeix”, diu la portera de l’enigmàtica discoteca que funciona com a escenari de “La bestia en la jungla” (..). Aquesta amfitriona, una mena de guardiana de l’hedonisme amb la presència poderosa de Béatrice Dalle, contempla al llarg de diverses dècades el constant estira-i-arronsa d’una parella que sempre s’estan trobant però a qui el destí condemna també sempre a la separació. Ella, la May (encisadora Anaïs Demoustier), i ell, el Tom (un hieràtic Tom Mercier), semblen constantment en fuga; de la seva relació, i d’una amenaça invisible que pertorba les seves vides (..) Absorbits per la dinàmica claustrofòbica d’un club similar a una porta dimensional, on el temps es dilata i es plega, i travessats de manera molt tangencial per la història i la música, del dance al techno, tot en “La bestia en la jungla” ens parla d’una espera estèril. De l’angoixa d’una vida observant el plaer dels altres i de no tenir el coratge de sortir a la pista de ball.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!