Club 7 Cinema

Per segon any consecutiu, un documental guanya el Festival de Berlín (tancant la petita era que n’han estat director artístic -mai tan ben dit- Carlo Chatrian i directora executiva Mariëtte Rissenbeek). Si el 2023 va ser “Sur l’Adamant”, de Nicolas Philibert (que, al seu torn, prenia el relleu a la ‘neorrealista’ “Alcarràs, de Carla Simón, guanyadora el 2022), aquest 2024 la triomfadora ha estat “Dahomey“, de Mati Diop, que va encapçalar una jornada apassionant del certamen el dia que l’hi van projectar, captant l’atenció de la crítica en tractar del retorn a Benín de 26 tresors reials de l’antic regna de Dahomey, part molt petita del que els francesos els van saquejar en colonitzar-los.

Les decisions del Jurat Internacional de ben segur que aixecaran polèmica, especialment pels ‘seus’ premis, en haver atorgat el Gran a l’inevitable Hong Sang-soo i el ‘petit’ a la divisiva i extravagant “L’Empire”, de Bruno Dumont. I molts els retreuran que hagin deixat només amb el guardó a la Millor Contribució Artística (per la fotografia) la impactant “The Devil’s Bath”. Però de la personalitat d’aquest Jurat també en parla el reconeixement com a Millor Director del dominicà Nelson Carlo De los Santos Arias, pel seu film “Pepe”, qualificat d’obra fora de norma.

En aquest apunt enllisto la totalitat dels premis oficials de la 74a edició de la Berlinale:

El Jurat Internacional de la 74a edició del Festival de Berlín, presidit per Lupita Nyong’o(Kenya / Mèxic) i del qual formen part també Brady Corbet (EUA), Ann Hui (Hong Kong, Xina), Christian Petzold (Alemanys), Albert Serra (Catalunya), Jasmine Trinca (Itaàlia) i Oksana Zabuzhko (Ucraïna), ha concedit els premis següents:

Ós d’Or a la Millor Pel·lícula.

De Mati DIOP, “Dahomey“. Producció: França, Senegal, Benín. Durada: 1h07. Guió: Mati Diop. Documental. Sinopsi: El novembre de 2021, vint-i-sis tresors reials del Dahomey es preparen per sortir de París per ser repatriats a la seva terra d’origen, que s’ha convertit en Benín. Juntament amb milers d’altres, aquestes obres van ser saquejades durant la invasió de les tropes colonials franceses l’any 1892. Però, com es viu el retorn d’aquests ancestres a un país que s’havia de construir i compondre amb la seva absència? Mentre l’ànima de les obres s’allibera, el debat fa furor entre els estudiants de la Universitat d’Abomey Calavi. Mati Diop: París, França, 22.06.1982. El seu film “Atlantique” (2019) va guanyar el Grand Prix del Festival de Canes. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. VI: Les Films du Losange. DF: Les Films du Losange. EF: 25.09.2024. RESSONS.

Gran Premi del Jurat.

De HONG Sang-soo, “A Traveler’s Needs” / “Yeohaengjaui pilyo”. Producció: Corea del Sud. Durada: 1h30. Guió: Hong Sang-soo. Amb Isabelle Huppert, Lee Hyeyoung, Kwon Haehyo, Cho Yunhee, Ha Seongguk. Sinopsi: Venia de França. Tocava una flauta dolça infantil en un parc. Sense mitjans per mantenir-se, li van aconsellar que ensenyés francès. Es va convertir en professora de dues dones. Li agrada estirar-se a les roques i gaudir del makkeolli, un vi d’arròs coreà. Hong Sang-soo: 25.10.1960, Seül, Corea del Sud. Un dels cineastes més prolífics de la Història del Cinema, imprescindible es pot dir a tots els festivals importants dels darrers anys (Berlín, Canes, Venècia, Locarno, Sant Sebastià…). Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. VI: Finecut Film Sales. RESSONS.

Premi del Jurat.

De Bruno DUMONT, “L’ Empire” / “The Empire”. Producció: França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, Portugal. Durada: 1h50. Guió: Bruno Dumont. Amb Lyna Khoudri, Anamaria Vartolomei, Camille Cottin, Fabrice Luchini, Brandon Vlieghe. Sinopsi: Entre “Ma Loute” i “La Vie de Jésus“, entre el cel i la terra, en Bruno Dumont ens ofereix una visió càustica, cruel et esbojarrada de “La Guerra de les Galàxies”. Bruno Dumont: Bailleul, França, 14.03.1958. Present a la Competició de Berlín el 2013, amb “Camille Claudel 1945“, Especial Menció en el Premi de la Crítica José Luís Guarner del Festival de Sitges per “Twentynine Palms” (2003), al llarg de la seva trajectòria ha estat de manera molt freqüent a Canes: Menció Especial al guardó Càmera d’Or per “La vie de Jésus” (1997), Grand Prix i premis d’interpretació per “L’Humanité” (1999), Grand Prix per “Flandres” (2006), seleccionat a Un Certain Regard amb “Hors Satan” (2011) i “Jeanne” (2019), en competició per la Palma d’Or també amb “Ma Loute” / “La alta sociedad” (2016) i “France” (2021). A la Quinzena hi ha presentat “P’tit Quinquin” (2014), “Jeannette, l’enfance de Jeanne D’Arc” (2017)… Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. VI: Memento*. DF: ARP. EF: 21.02.2024. RESSONS.

Millor Direcció.

Nelson Carlos DE LOS SANTOS ARIAS, per la seva pel·lícula “Pepe“. Producció: República Dominicana, Namíbia, Alemanys, França. Durada: 2h02. Guió, direcció de fotografia i productor: Nelson Carlos De los Santos Arias. Amb Jhon Narváez, Sor María Ríos, Fareed Matjila, Harmony Ahalwa, Jorge Puntillón García. Sinopsi: Maten un hipopòtam jovenet a la selva de Colòmbia, però retorna en forma de fantasma. Una veu que diu ser d’un hipopòtam. Una veu que no entén la percepció del temps. En Pepe, hipopòtam assassinat, explica la seva història amb l’aclaparadora oralitat d’aquests pobles de les Amèriques. Carlos De los Santos Arias: Santo Domingo, República Dominicana, 1985. Nou en la cursa per l’Ós d’Or, el seu film “Cocote” (2017) va ser premiat a Locarno, a Mar del Plata, a Istanbul, a Cartagena i seleccionat, entre d’altres certàmens, a Sant Sebastià. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

Millor Interpretació Principal.

Sebastian Stan, pel seu treball a “A Different Man“, d’Aaron SCHIMBERG. Producció: EUA (A24). Durada: 1h52. Guió: Aaron Schimberg. Amb Sebastian Stan, Renate Reinsve, Adam Pearson. Nota sinòptica: L’Edward (Sebastian Stan) malda per a començar de nou. Després de sotmetre’s a una cirurgia reconstructiva facial, es fixa en un home que l’interpreta en una producció teatral basada en la seva vida anterior. Sinopsi: L’aspirant a actor Edward se sotmet a un procediment mèdic radical per transformar dràsticament la seva aparença. Però la seva nova cara, de somni, es converteix ràpidament en un malson, ja que perd el paper per al qual va néixer i s’obsessiona amb recuperar el que s’havia perdut. Nota: Estrena internacional (presentada anteriorment al Festival de Sundance 2024). Aaron Schimberg: Segons els de Sundance, en Schimberg viu a Nova York, va fer dos llargmetratges comercialment desastrosos, però el segon, “Chained for Life” (2018) -també amb una cirurgia facial-, va ser ben rebut per la crítica. “A Different Man” és la seva tercera pel·lícula. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

Millor Interpretació Secundària.

Emily Watson,pel seu paper a “Small Things Like These” / “Kleine Dinge wie diese”, de Tim MIELANTS. Producció: Irlanda, Bèlgica, EUA. Productors executius: Matt Damon (sembla que ell només n’és productor), Ben Affleck, Kevin Halloran, Michael Joe. Durada: 1h36. Guió: Enda Walsh, basat en la novel·la homònima de Claire Keegan. Amb Cillian Murphy, Ciarán Hinds, Eileen Walsh, Clare Dunne, Emily Watson, Michelle Fairley. Sinopsi: Nadal de 1985. El devot pare i comerciant de carbó Bill Furlong (Cillian Murphy) descobreix tot de secrets que guarda el convent de la seva ciutat, així com algunes veritats importants sobre la seva pròpia vida. Nota: film inaugural de Berlín 2024. Tim Mielants: 11.12.1979. Director de sèries televisives -d’entre les quals, 6 episodis de “Peaky Blinders” (2016), protagonitzats per Cillian Murphy-, amb el seu film “De Patrick” (2019) va guanyar com a Millor Director al Festival de Karlovy Vary i va participar a Noves Visions de Sitges i el 2021 va signar, conjuntament amb els actors Michelle Fairley i Bouli Lanners, “Un amor a Escòcia” / “Un amor en Escocia” / “Nobody Has to Know“. En aquest blog: Cillian Murphy inaugurarà la Berlinale 2024. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

Millor Guió.

Matthias GLASNER, pel de la seva pel·lícula “Dying” / “Sterben”. Producció: Alemanya. Durada: 3h03. Amb Lars Eidinger, Corinna Harfouch, Lilith Stangenberg, Ronald Zehrfeld, Robert Gwisdek, Anna Bederke. Nota sinòptica: La Lissy deixa de patir pel deteriorament del seu marit Gerd, quan l’ingressa en una residència. La seva alegria però dura poc, perquè la seva pròpia salut declina ràpidament.  Sinopsi llarga: La Lissy Lunies té uns 70 anys i gaudeix de llibertat des que el seu marit Gerd, que pateix demència, és en una residència. Tot i això, la Lissy ha de lluitar ella mateixa contra diverses malalties: pateix de diabetis, d’una malaltia renal, de càncer i comença a quedar-se cega de mica en mica. En Tom (Lars Eidinger), el seu fill, és director d’orquestra. Amb el seu millor amic, en Bernard, preparen un nou treball anomenat ‘Dying’. En Bernard, però, està deprimit. La seva exnòvia, la Liv (Anna Bederke), el contracta com a pare substitut del seu fill. L’Ellen, germana d’en Tom, coneix el dentista Sebastian, amb qui comença una aventura. Tots dos tenen predilecció per l’alcohol. Com a inconformista, l’Ellen prefereix estar èbria. Matthias Glasner: 20.01.1965, Hamburg, Alemanya. Tercera participació a la competició del Festival de Berlín -anteriorment, amb “El libre albedrío” / “Le libre arbitre” / “Der freie Wille” (2006) i amb “Merced” / “La Grâce” / “Gnade” (2012)- d’aquest cineasta que darrerament treballa sobretot en sèries televisives. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. VI: The Match Factory. RESSONS.

Millor Contribució Artística.

Martin Gschlacht, per la fotografia de “The Devil’s Bath” / “Des Teufels Bad”, de Veronika FRANZ i Severin FIALA. Producció: Àustria, Alemanya. Durada: 2h01. Guió: Veronika Franz i Severin Fiala. Amb Anja Plaschg, David Scheid, Maria Hofstätter. Nota sinòptica: un film sobre dones, religió i crims rituals. Sinopsi: Àustria al segle XVIII. Els boscos envolten els pobles. Matar un nadó fa que una dona sigui condemnada a mort. L’Agnes (Anja Plachg) es prepara per a la vida matrimonial amb el seu estimat. Però la seva ment i el seu cor es fan pesats. Un camí ombrívol interior, en solitari, tot sobreeixint mals pensaments. Nota de tafaneria: Veronika Franz és la dona d’Ulrich Seidl i mare dels seus dos fills. Veronika Franz (Viena, Àustria, 1965) i Severin Fiala (Horn, Àustria, 1985) van triomfar al Festival de Sitges de 2014 amb “Buenas noches, mamá” / “Goodnight mommy” / “Ich seh, ich seh“: Méliès d’Argent, Gran Premi de Fantasia Europea, Menció Especial del Premi de la Crítica José Luís Guarner. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. VI: Playtime. DE: Caramel. DI: Movies Inspired*. RESSONS.

El Jurat de la secció Encounters 2024, format per l’argentí Lisandro Alonso, el canadenc Denis Côté i la italiana Tizza Covi., ha atorgat els premis següents:

Millor Film d’Encounters.

De Guillaume CAILLEAU i Ben RUSSELL, “Direct Action“. Producció: Alemanya, França. Durada: 3h36. Fotografia: Ben Russell. Muntatge: Guillaume Cailleau, Ben Russell. Documental.  Sinopsi: L’acció directa és una tàctica estratègia  de protesta que busca aconseguir un objectiu directament i pels mitjans més eficaços. “Direct Action”, la pel·lícula, és un retrat contemporani d’una de les comunitats militants activistes més destacades de França: un fort col·lectiu rural de 150 persones que va resistir amb èxit a un projecte d’ampliació d’un aeroport internacional el 2018, va crear una zona autònoma entre 2012 i 2018, va sobreviure a múltiples actes violents, intents de desnonament per part de l’estat francès i van generar un nou moviment ecologista el 2021. Utilitzant un enfocament d’observació col·laboratiu i immersiu, la pel·lícula documenta la vida quotidiana d’un ecosistema divers d’activistes, okupes, anarquistes, agricultors i els etiquetats pel govern com a “eco-terroristes”. L’èxit d’un moviment de protesta radical pot oferir un camí per superar la crisi climàtica? Guillaume Cailleau (1978). Artista i cineasta resident a Berlín, produeix pel·lícules amb la seva pròpia empresa Caskfilms. El seu treball explora noves formes per abordar qüestions polítiques i socials. Els seus films s’han projectat en festivals com ara Berlín, Nova York, Rotterdam i Edimburg. El seu curtmetratge -documental- “Laborat” -en un centre d’investigació del càncer, un equip de filmació registra els experiments que s’estan realitzant amb ratolins-va guanyar un Ós de Plata a la Berlinale 2014. Ben Russell (EUA, 1976). Artista i cineasta, Russell resideix actualment a Marsella, França. Els seus treballs se centren en la intersecció entre l’etnografia i la psicodèlia i s’han presentat arreu del món. Va ser artista expositor a la ‘documenta 14’ el 2017 i la seva obra ja s’ha mostrat a la Berlinale diverses vegades, éssent l’anterior ocasió el 2018, amb “The Rare Event“, a la secció Forum Expanded. Enllaços: Caskfilms-Direct Action, IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. VI: Shellac. RESSONS.

Millor Direcció.

Juliana ROJAS, pel seu film  “Cidade; Campo“. Producció: Brasil, Alemanya, França. Durada: 1h59. Guió: Juliana Rojas. Amb Fernanda Vianna, Mirella Façanha, Bruna Linzmeyer, Kalleb Oliveira, Andrea Marquee. Sinopsi: Dos relats de migració entre la ciutat i el camp. Després de les devastadores inundacions a la seva ciutat natal, la treballadora rural Joana (Fernanda Vianna) se’n va a São Paulo per trobar la seva germana Tania (Andrea Marquee), que viu amb el seu nét Jaime (Kalleb Oliveira). La Joana lluita per prosperar en aquesta “ciutat treballadora”. Entrant al món de la precarietat, sol·licita feina a una empresa de neteja. Allà, la Joana es va vinculant de mica en mica amb els seus companys, la lluita col·lectiva dels quals per millors condicions laborals aporta un nou sentit a la seva vida. Mentrestant, la seva relació més profunda amb el jove Jaime torna a despertar-li els records del seu fill desaparegut. A la segona part de la pel·lícula, després de la mort del seu pare, la Flavia (Mirella Façanha) es trasllada a la seva granja amb la seva dona, la Mara (Bruna Linzmeyer). Les dues dones lluiten per començar de nou al desert. Vivint a la casa abandonada, la Flavia descobreix aspectes desconeguts de la vida de son pare. La parella pateix un xoc quan s’enfronta a les dures realitats de la vida quotidiana rural. La Flavia comença a sospitar que hi ha alguna cosa al bosc que envolta la casa. La natura obliga la parella a enfrontar-se a vells records i fantasmes. Juliana Rojas: Campinas, Estat de São Paulo, Brasil, 23.06.1981. Es va graduar en Cinema a l’Escola de Comunicação e Artes da USP (Escola de Comunicació i Arts de la Universitat de São Paulo) on va conèixer el també cineasta brasiler Marco Dutra amb qui va mantenir una col·laboració de llarga durada -va escriure-hi i codirigir els curtmetratges “O Lençol Branco” (2004) i “Um Ramo” (2007) i els llargs “Trabalhar cansa” (2011, presentat a Un Certain Regard del Festival de Canes, Premi Citizen Kane al Millor Director Revelació del Festival de Sitges) i “Los buenos modales” (2017, Premi Especial del Jurat al Festival de Locarno, Premi José Luís Guarner de la Crítica Cinematogràfica a la Millor Pel·lícula del Festival de Sitges)-. El seu treball en solitari inclou els guardonats curtmetratges “O Duplo” (2012, menció especial a la Setmana de la Crítica de Canes), i “A passagem do cometa” (2017), així com el llargmetratge “Necropolis Symphony” (2014) -comèdia dramàtica musical sobre un aprenent d’enterrador que s’enamora d’un expert funerari que acaba d’ingressar al cementiri on treballa, Premi FIPRESCI al Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata-. Darrerament ha dirigit episodis de sèries televisives. Enllaços: IMDB, AlloCiné,  MyMovies, Filmaffinity, Wikipèdia-directora. RESSONS.

Premi Especial del Jurat (ex-aequo):

D’ Aliyar RASTI, “The Great Yawn” / “Khamyazeye bozorg”. Producció: Iran. Durada: 1h33. Guió: Aliyar Rasti. Amb Mohammad Aghebati, Amirhossein Hosseini, Saber Abar, Mahin Sadri, Mehrdad Ziaie. Nota sinòptica: Un home somia que una caixa de monedes d’or l’està esperant al fons d’una cova. Frenat per la seva creença religiosa, que no li permet apoderar-se’n, demana ajuda a un no creient. Junts, emprenen un llarg viatge pel paisatge iranià a la recerca d’un miracle. Sinopsi: En Beitollah (Mohammad Aghebati) és un home religiós que ha estat somiant amb una caixa de monedes d’or que apareix al final d’una cova. Creu que aquestes monedes són un miracle i les vol trobar. Però com que no considera que les monedes siguin ‘halal’, vol trobar un assistent no religiós que l’acompanyi a la recerca. Amb l’ajuda d’un anunci de feina imprès al dors de bitllets de dòlar falsificats que en Beitollah distribueix pels carrers de Teheran, recluta el jove Shoja (Amirhossein Hosseini) i tots dos se’n van junts a buscar les monedes. Descobreixen diverses coves al nord de l’Iran, però cap és la correcta. Es traslladen als deserts centrals de l’Iran i passen la nit a un local d’un caravanserrall. El propietari de la fonda sospita que aquests dos podrien estar buscant un tresor i decideix seguir-los amb la seva moto… Nota: òpera prima. Aliyar Rasti: Teheran, Iran, 1988. Va començar com a artista visual i des de llavors s’ha aventurat a fer cinema. El seu primer curtmetratge va ser “In Between” (2018) -la investigació d’un crim-, que va guanyar el Millor Curtmetratge de l’any al  35è Festival Internacional de Curtmetratges de Teheran i el Millor Debut al 16è Festival Internacional de Cinema de Tirana, a Albània. “America” (2020) -una parella és de viatge per carretera, on un joc improvisat revela els costats ocults dels seus personatges i la seva relació única- va ser el seu segon curtmetratge, fet abans de debutar ara amb “The Great Yawn”. Enllaços: Aliyar Rasti, IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

De Qiu YANG, “Some Rain Must Fall” / “Kong fang jian li de nv ren”. Producció: Xina, EUA, França, Singapur. Durada: 1h38. Guió: Qiu Yang. Amb Yu Aier, Di Shike, Wei Yibo, Xu Tianyi, Gu Tingxiu. Sinopsi: La Cai (Yu Aier), mestressa de casa de 40 anys, sembla que ja no sap qui és, ni qui vol ser. Durant un partit de bàsquet de la seva filla, sense voler fereix una dona gran. Aquest fet aparentment trivial esdevé un catalitzador que fa que la seva vida es descontroli a mesura que els esdeveniments passats ressorgeixen mentre ella va cap a un futur incert. Nota: òpera prima. Qiu Yang: Changzhou, Xina. Es va graduar a la Facultat d’Arts Victoriana del College of the Arts, Austràlia. Amb “Under the Sun” / “Ri guang zhi xia”(2015) va competir a la Cinéfondation durant el 68è Festival de Canes. El seu “A Gentle Night” / “Une nuit douce” / “Xiao cheng er yue” (2017) va rebre la Palma d’Or del curtmetratge al 70è Festival de Canes. El seu darrer curtmetratge, “She Runs” (2019) va ser seleccionat a la 58a Setmana de la Crítica de Canes. I pel seu primer llargmetratge s’ha beneficiat de la residència Cinéfondation i de l’assistència a la redacció del CNC. Enllaços: IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. RESSONS.

El Jurat del Premi a la Millor Òpera Prima, format per Eliza Hittman (EUA), Andréa Picard (Canadà) i Katrin Pors (Dinamarca), entre les 16 primeres pel·lícules que han participat en les diverses seccions del Festival de Berlín 2024, ha atorgat els següent guardó i reconeixement:

Millor Òpera Prima.

De Phạm Ngọc LÂN, “Cu Li Never Cries” / “Cu Li Không Bao Giờ Khóc”. Producció: Vietnam, Singapur, França, Filipines, Noruega. Amb Minh Châu, Hà Phương, Xuân An, Hoàng Hà. Sinopsi: Després d’heretar un loris pigmeu peresós de qui fa molt temps que n’ha estat separada, una dona s’aferra als lligams cada vegada més febles amb el seu passat, mentre la neboda es prepara per al seu casament i es preocupa pel futur. Enllaços: IMDB. MyMovies. Programada a Panorama. RESSONS.

El Jurat del Premi al Millor Documental de la Berlinale 2024, format per Abbas Fahdel (Iraq / França), Thomas Heise (Alemanya), Véréna Paravel (França), d’entre els 20 títols de les diferents seccions que hi han participat, ha atorgat els següents guardó i reconeixement:

Millor Documental.

De Basel ADRA, Hamdan BALLAL, Yuval ABRAHAM i Rachel SZOR, “No Other Land“. Producció: Palestina, Noruega. Documental. Sinopsi: Aquesta pel·lícula realitzada per un col·lectiu palestí-israelià mostra la destrucció de Masafer Yatta, a Cisjordània, per part de les autoritats israelianes i la improbable aliança que es desenvolupa entre l’activista palestí Basel i el periodista israelià Yuval. Nota: òpera prima. Enllaços: IMDB. MyMovies. RESSONS.

Menció Especial del Jurat dels Documentals.

De Guillaume CAILLEAU i Ben RUSSELL, “Direct Action“. Producció: Alemanya, França. Durada: 3h36. Fotografia: Ben Russell. Muntatge: Guillaume Cailleau, Ben Russell. Documental.  Sinopsi: L’acció directa és una tàctica estratègia  de protesta que busca aconseguir un objectiu directament i pels mitjans més eficaços. “Direct Action”, la pel·lícula, és un retrat contemporani d’una de les comunitats militants activistes més destacades de França: un fort col·lectiu rural de 150 persones que va resistir amb èxit a un projecte d’ampliació d’un aeroport internacional el 2018, va crear una zona autònoma entre 2012 i 2018, va sobreviure a múltiples actes violents, intents de desnonament per part de l’estat francès i van generar un nou moviment ecologista el 2021. Utilitzant un enfocament d’observació col·laboratiu i immersiu, la pel·lícula documenta la vida quotidiana d’un ecosistema divers d’activistes, okupes, anarquistes, agricultors i els etiquetats pel govern com a “eco-terroristes”. L’èxit d’un moviment de protesta radical pot oferir un camí per superar la crisi climàtica? Guillaume Cailleau (1978). Artista i cineasta resident a Berlín, produeix pel·lícules amb la seva pròpia empresa Caskfilms. El seu treball explora noves formes per abordar qüestions polítiques i socials. Els seus films s’han projectat en festivals com ara Berlín, Nova York, Rotterdam i Edimburg. El seu curtmetratge -documental- “Laborat” -en un centre d’investigació del càncer, un equip de filmació registra els experiments que s’estan realitzant amb ratolins-va guanyar un Ós de Plata a la Berlinale 2014. Ben Russell (EUA, 1976). Artista i cineasta, Russell resideix actualment a Marsella, França. Els seus treballs se centren en la intersecció entre l’etnografia i la psicodèlia i s’han presentat arreu del món. Va ser artista expositor a la ‘documenta 14’ el 2017 i la seva obra ja s’ha mostrat a la Berlinale diverses vegades, éssent l’anterior ocasió el 2018, amb “The Rare Event“, a la secció Forum Expanded. Enllaços: Caskfilms-Direct Action, IMDB, AlloCiné, MyMovies, Filmaffinity. VI: Shellac. RESSONS.

El Jurat Internacional dels Curtmetratges, format per Ilker Çatak (Alemanya), Xabier Erkizia (País Basc) i Jennifer Reeder (EUA), ha atorgat els següents guardons:

Ós d’Or al Millor Curtmetratge.

De Francisco LEZAMA, “Un movimiento extraño” / “An Odd Turn”. Producció: Argentina. Durada: 0h22. Guió: Francisco Lezama. Amb Laila Maltz, Paco Gorriz, Sofía Palomino, Jorge Prado, Guillermo Massé. Sinopsi: Buenos Aires, 2019. La Lucrecia, que treballa com a guàrdia de seguretat d’un museu, preveu un fort augment del valor del dòlar amb el seu pèndol i s’enamora d’un empleat d’una oficina de canvi de divises.

Ós d’Argent Premi del Jurat dels Curtmetratges.

De Wenqian ZHANG, “Remains of the Hot Day” / “Re tian wu hou”. Producció: Xina. Durada: 0h24. Guió: Yue Huang, Wenqian Zhang. Amb Yuyi Wan, Jinkui Jiang, Yi Shi, Yiwen Gu, Zhengye Chen. Sinopsi: Xina a finals de la dècada de 1990, dinar de tota la família. El pare treballa a la llunyana Shenzhen i poques vegades és a casa. L’àvia cuina i vigila els nens. L’aire està ple de lleugeresa, enyorança i esgotament.

Menció Especial.

D’Eva KÖNNEMANN, “That’s All from Me” / “So viel von mir”. Producció: Alemanya. Durada: 0h23. Guió: Eva Könnemann. Amb Charlotte Munck, Eleanor Forbes, Jannis Dimmlich. Sinopsi: Una correspondència de vídeo fictícia entre un cineasta i un autor sobre les correlacions entre la maternitat i el treball artístic. Un està en crisi, l’altre té una idea útil.

Curtmetratge de Berlín 2024 candidat als premis EFA del cinema europeu.

D’Eva KÖNNEMANN, “That’s All from Me” / “So viel von mir”. Producció: Alemanya. Durada: 0h23. Guió: Eva Könnemann. Amb Charlotte Munck, Eleanor Forbes, Jannis Dimmlich. Sinopsi: Una correspondència de vídeo fictícia entre un cineasta i un autor sobre les correlacions entre la maternitat i el treball artístic. Un està en crisi, l’altre té una idea útil.

Premis de la secció Generation.

El Jurat Infantil Generation Kplus, format per set nens de Berlín d’onze a 14 anys (Elisabeth Christenfeldt, Frederik Hammer, Kali Marsh, Roza Papastefanou, Paula Amélie Riedel, Nanami Lina Rohrer i Juni Spanier), ha atorgat els següents premis:

Ós de Cristall a la Millor Pel·lícula.

It’s Okay!
de Kim Hye-young

Menció Especial a una pel·lícula de Generation Kplus.

Young Hearts
d’ Anthony Schatteman

Ós de Cristall al Millor Curtmetratge.

Papillon (Butterfly)
de Florence Miailhe

Menció Especial a un curt de la secció Generation Kplus.

Sukoun (Amplified)
de Dina Naser

El Jurat Jove Generation 14 plus, format per 5 joves (Erik Lars Dziergwa, Viola Holland, Cynthia Kuo-Lo, Solace Pieper i Sea Starzacher), ha atorgat els següents premis:

Ós de Cristall a la Millor Pel·lícula.

Last Swim
de Sasha Nathwani

Menció Especial.

Kai Shi De Qiang (She Sat There Like All Ordinary Ones)
de Qu Youjia

Ós de Cristall al Millor Curtmetratge.

Cura sana
de Lucía G. Romero

Menció Especial.

Lapso (Lapse)
de Caroline Cavalcanti

Els membres del Jurat Internacional de Generation 2024, Amjad Abu Alala (Emirats Àrabs Units), Banafshe Hourmazdi (Alemanya) i Ira Sachs (EUA), han atorgat els següents premis:

El Gran Premi del Jurat Internacional a la Millor Pel·lícula de Generation Kplus.

Reinas
de Klaudia Reynicke. Amb coproducció de la barcelonina Inicia Films, que ja l’havia presentat a Sundance 2024. Al nostre país, se’n preveu l’estrena el setembre, de la mà de BTeam Pictures. Explica la història de dues germanes adolescents que estan a punt d’abandonar el seu país per sempre quan es retroben inesperadament amb un pare absent. Aquesta relació amplificarà i alleujarà alhora el dolor pel canvi. Sergi Sánchez en va dir, a Facebook: El més interessant de “Reinas”, de Klaudia Reynicke, és el retrat que fa del Perú de principis dels noranta, amb una inflació disparada i la imposició de la dictadura civil d’Alberto Fujimori, amb tocs de queda nocturns i persecució militar als dissidents del règim inclosa. La pel·lícula demostra com la política modifica els ritmes i necessitats de la vida quotidiana de tots els estrats socials, fins i tot d’aquells que volen viure d’esquena de la veritat del món, com li passa a aquest pare que menteix més que parla, i que, de sobte, reapareix a la vida de les seves filles perquè ha de signar el seu permís de sortida del país perquè es mudin als Estats Units amb la seva mare. És aquesta, la del retrobament familiar, la trama més feble d’un film que, per altra banda, es consumeix de bon grat.

Menció Especial Generation Kplus.

Raíz (Through Rocks and Clouds)
de Franco García Becerra

El Premi Especial del Jurat Internacional al Millor Curtmetratge de Generation Kplus.

A Summer’s End Poem
de Lam Can-zhao

Menció Especial Generation Kplus (curtmetratge).

Uli
de Mariana Gil Ríos

El Gran Premi del Jurat Internacional a la Millor Pel·lícula de Generation 14plus.

Comme le feu (Who by Fire)
de Philippe Lesage

Menció Especial Generation 14plus.

Maydegol
de Sarvnaz Alambeigi

El Premi Especial del Jurat Internacional al Millor Curtmetratge de Generation 14plus.

Un pájaro voló (A Bird Flew)
de Leinad Pájaro De la Hoz

Menció Especial Generation 14plus (curtmetratge).

Songs of Love and Hate
de Saurav Ghimire

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!