Aquest és un apunt operatiu, que estic editant perquè em permeti localitzar més ràpidament apunts publicats anteriorment al blog, ‘Club 7 Cinema’, sobre les pel·lícules, els mateixos cineastes o les seves circumstàncies. L’aniré completant sobre la marxa i, per tant, serà d’una actualització continuada. A dia 08.03.2024, només hi he posat una petita part d’enllaços:
Xavier Dolan ha manifestat que, després de la sèrie “La nit que Logan es va despertar“, deixa de dirigir. Al·lega que n’està cansat, que no vol seguir dedicant un parell d’anys a fer una pel·lícula i que després ningú no l’hi vagi a veure, que ha arribat a pensar si el seu cinema era dolent,
La directora catalana Carla Simón està demostrant ser una persona lliure, que per res es queda encaixada en les expectatives que els altres ens en fem d’ella. Semblava que era políticament propera als Comuns i ara s’ha sabut que es presenta testimonialment de candidata, al final de la llista, per ‘Junts per Catalunya’ al poble
Sovint, quan entrevisten l’Albert Serra, li pregunten quin és el cinema que veu o que li agrada i ell sol contestar amb vaguetats -‘cinema d’autor’, ‘cinema per a quatre’…-. Doncs bé, Andergraun Films ha penjat a Twitter una piulada que ens du a una pàgina on consten els 10 títols dels últims 10 anys preferits
Fa dies que hi dono voltes, arran de dos apunts d’aquest blog: “Bardo, falsa crónica de unas cuantas verdades”, d’Alejandro G. Iñárritu, i “Ruido de fondo” / “White Noise”, de Noah Baumbach. Tant en una pel·lícula com l’altra, els directors aconsegueixen el que s’han proposat i, tanmateix, els faig comentaris negatius precisament en el que
És un luxe que em sembla que no valorem prou. Podem veure el gruix de la filmografia d’Albert Serra a FilminCat. I d’aquí uns mesos hi afegiran Pacifiction. Jo hi acabo de veure, que estúpidament me l’havia perdut fins ara, la bella Història de la meva mort: una gran pel·lícula, que es pren el seu
Un apunt que repassa la trajectòria i la filmografia d’aquest prodigiós cineasta quebequès. Per a llegir l’apunt, cliqueu-ne el títol (s’obre a la mateixa pàgina).
El cineasta quebequès Jean-Marc Vallée es donà a conèixer internacionalment amb el relat iniciàtic C.R.A.Z.Y., que triomfà en àmbits del cinema independent. Tot seguit va fer el salt a una d’aquelles produccions al voltant de la Història Britànica que solen guanyar Oscar, BAFTA i aquella mena de premis pel Vestuari, la Direcció Artística, el Maquillatge/Perruqueria
Avalada per les 5 nominacions als Oscar, el Globus d’Or al Millor Guió, el Premi Aual del Gremi de Guionistes i un bon reguitzell de premis i nominacions anuals d’altres gremis i associacions de crítics i cinèfiles, comença a arribar a les nostres pantalles Her, de Spike Jonze: la història d’amor entre un home malalt
Amb In Order of Disappearance, el noruec Hans Petter Moland suma ja tres les competicions del Festival de Berlín en què ha participat. Hans Petter Moland (Oslo, Noruega, 1955). Resident durant onze anys als Estats Units, estudià cinema a l’Emerson College, de Boston. Guardonat realitzador d’espots publicitaris, ha dut als escenaris noruecs El dubte, de
Amb The Monuments Men, que també protagonitza, George Clooney ha tornat a posar-se rere la càmera, mantenint activa la seva reconeguda carrera de cineasta. The Monuments Men es projecta aquesta setmana a la Berlinale i ben aviat arribarà a les nostres cartelleres. George Timothy Clooney, “George Clooney” (Lexington, Kentucky, EUA, 06.05.1961) passà bona part de
El 7 de febrer de 2014, Rachid Bouchareb presentarà Dos homes a la ciutat, a la competició del Festival de Berlín. Fill de pares algerians instal·lats a França després de la guerra, Rachid Bouchareb (París, França, 01.09.1953) va créixer a Bobigny i estudià de mecànic. Delerós d’entrar al món del cinema, s’incorpora al Centre d’Estudis
FOTO François Ozon François Ozon (París, França, 15.11.1967) és un director juganer i pillet, amb propensió que les seves pel·lícules s’assemblin les unes amb les altres com un ou amb una castanya i amb una tendència a la provocació —tanmateix “light”, quan no fins i tot pèl ridícula—. Una mena d’anacròniques ganes d’ “épater le
FOTO © Pyramide Mahamat-Saleh Haroun El 2010, Mahamat-Saleh Haroun va tenir l’honor de presentar al Festival de Canes el primer film produït al Txad que entrava en competició: Un home que crida i hi va guanyar el Premi del Jurat. A la meva crònica a Diari de Girona en vaig dir: (..) la història d’un
FOTO © Jocelyn Bain Hogg Amat Escalante Nascut a Barcelona el 28.02.1979, el mexicà Amat Escalante va viure pràcticament la infantesa i joventut a la que és, de fet, la seva ciutat: Guanajuato (Mèxic). Tanmateix, va tornar a casa nostra per a estudiar cinema al Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya, abans de completar la seva formació