Per a la Pansy la vida és una lluita constant. Carregada de dolor físic i mental, la seva manera de relacionar-se amb el món és a través de l’enuig i la confrontació: discuteix amb la família, amb el dentista, amb el metge, amb la caixera del supermercat… El seu marit Curtley fa temps que no
Era l’1 de març de 2005 que vaig posar-m’hi. Vaig escriure el primer apunt del blog Club 7 Cinema: el comentari sobre “La noia del milió de dòlars”, de Clint Eastwood. D’aleshores ençà, han estat 6.533 apunts: fitxes i comentaris de pel·lícules, reculls de crítiques dels films, cròniques i notícies dels festivals de cinema, ressons
La llista de pel·lícules que s’especula que poden ser a Canes és llarga, molt llarga. Dels rumors més destacats en vaig elaborant aquests apunts, que començo per aquest primer lliurament, de 29 títols. De Fatih AKIN, “Amrun“. Producció: Alemanya. Any: 2025. Durada: pendent. Sinopsi: A l’illa d’Amrum a la primavera de 1945. La caça de
Quan, a Rio de Janeiro, als anys setanta, la dictadura militar li segresta el marit, l’Eunice Paiva és una mare allunyada de la política. La pel·lícula relata la seva metamorfosi en una dona decidida a entendre el que passa i que liderarà una lluita aferrissada contra el règim militar. La recerca de la veritat li
Així ens presenta la pel·lícula, la distribuïdora FILMAX: El llegat polític de Jordi Pujol va quedar en entredit arran de la confessió sobre el seu delicte fiscal. Una llarga trajectòria com a activista, com a President i com a patriarca d’una família que va concentrar poder i influència durant dècades. “Parenostre” és una història de
Alegria! Quan s’acaba el Festival de Berlín, comença per mi un període apassionant. Són 50 dies (és a dir, des d’avui fins a mitjan abril) en què vaig recollint i fent-me ressó dels rumors que apunten pel·lícules que es podrien projectar a Canes, del 13 al 24 de maig, sigui al Festival, sigui a la
Com més va, m’agrada parlar de pel·lícules i dels seus autors, més que de balanços mediàtics i pro-triomfalistes dels festivals de cinema que les seleccionen. Hi ha com una cantarella, tòpica com acusen alguns, segons la qual, al final dels certàmens sempre tot ha estat decebedor, no ha tingut (prou) nivell, etc. I certament, hi
Sinopsi: La Johanne és una noia que s’enamora perdudament de la professora de francès, experimentant el seu primer enamorament intens. En un esforç per preservar els sentiments, documenta les emocions i experiències per escrit. Quan la seva mare i la seva àvia llegeixen el que ha escrit, tot primer reaccionen amb sorpresa davant d’aquell contingut
El Jurat Internacional i el de la Crítica Internacional s’han posat d’acord a premiar la tercera part de la trilogia “Sex Dreams Love”. El palmarès ha reconegut també els títols que més n’havien destacat els enviats especials, atorgant-los un o altre guardó, llevat de la pel·lícula de Hong Sang-soo, que se n’ha anat de buit.
Com ja he explicat en anteriors ocasions, hi ha un munt de jurats no oficials, anomenats independents, al Festival de Berlín. Sens dubte els més clàssics són el Jurat Ecumènic, el Jurat FIPRESCI de la Crítica Internacional, el jurat dels Teddy Awards (LBGTI+)… Premis del Jurat Ecumènic. Jurat: Juan Carlos Carrillo Cal y Mayor, Peter
La secció Panorama del Festival de Berlín no té un jurat que atorgui guardons, sinó que hi vota el públic. I enguany aquests n’han estat els guanyadors: Panorama: D’Eva LIBERTAD, “Sorda” / “Deaf”. Producció: Catalunya, Espanya. Any: 2025. Sinopsi: L’Ángela, una dona sorda, espera un fill de la seva parella, l’Héctor, que hi sent. L’arribada
18.00h Gala de Cloenda, amb la proclamació dels guanyadors per part del Jurat presidit per Todd Haynes. 19.00h Projecció de la pel·lícula guanyadora de l’Ós d’Or.
El cinema de Hong Sang-soo, des de fa un temps, gira al voltant de la naturalesa i de la poesia | En Hong Sang-soo tracta qüestions existencials amb humilitat, però és precisament aquesta humilitat la que permet acostar-s’hi més a prop, amb la màxima intimitat. Com rebre la saviesa del que ens envolta, una saviesa
En aquest apunt recullo les pel·lícules que es presenten avui per primer cop a les principals seccions del Festival de Berlín 2025 i, a mesura que en vagin arribant les cròniques dels enviats especials, els hi aniré afegint. Convé recordar que el calendari de sessions per a la premsa és pèl diferent del de les
Paladeges aquesta pel·lícula de Radu Jude, salives cinèfilament, humanament, llegint-ne les cròniques que arriben de Berlín. Potser “Kontinental’25” no guanyarà l’Ós d’Or, però arribes a la conclusió que és una gran pel·lícula, mal que s’hagi rodat en pocs dies amb un I-Phone… De Radu JUDE, “Kontinental ’25” Producció: Romania. Any: 2025. Durada: 1h49. Sinopsi: L’Orsolya