Club 7 Cinema

Ho ha anunciat fa uns dies el Festival de Canes: el cineasta quebequès Xavier Dolan presidirà el Jurat de la secció Un Certain Regard de la 77a edició del Festival (14-25 de maig de 2024). I s’expliquen així:  L’obvietat d’aquesta elecció era evident: el cinema de Xavier Dolan va trobar la seva maduresa en l’extrema joventut i audàcia del seu director, aquells que obren àmpliament el camp de possibilitats, que creuen més en els somnis que en la realitat i donen els mitjans a les seves ambicions per crear. I fan públiques les corresponents declaracions de l’escollit: Estic aclaparat per aquest honor que m’ha donat el Festival de Canes, de tornar-hi com a president del jurat d’Un Certain Regard (..). Encara més que fer pel·lícules, descobrir el talent d’altres cineastes sempre ha estat essencial en el meu recorregut personal i professional. Aquest mandat serà una oportunitat per dedicar-me, amb els membres del jurat Un Certain Regard, a una cosa artísticament essencial: les pel·lícules i la seva recerca de la veritat.

A continuació, els responsables del certamen repassen breument l’atractiva filmografia del cineasta i recorden que Xavier Dolan, amb només 19 anys d’edat, va escriure, dirigir, produir i protagonitzar la seva òpera prima, “J’ai tué ma mère” (2009), adaptació d’un conte escrit per ell mateix uns anys abans i que va cridar poderosament l’atenció -el que ni esmenten és que va ser una descoberta de la Quinzena dels Realitzadors-. El 2010, en Dolan va revelar totes les facetes del seu talent assegurant-se la direcció, la direcció artística, el vestuari i el muntatge de la seva segona pel·lícula, “Les Amours Imaginaires” (2010), amb què va debutar a Un Certain Regard, i tenia només 21 anys. Dos anys més tard, la seva següent pel·lícula, “Laurence Anyways“, també presentada a Certain Regard, va guanyar el Premi d’Interpretació ex-aequo per a Suzanne Clément. Aquesta primera distinció de Canes subratlla la sensibilitat de Xavier Dolan per la direcció d’actors i actrius, amb qui manté col·laboracions fidels i intenses. “Mommy” (2014) ofereix a Anne Dorval i Suzanne Clément una nova partitura excepcional després del thriller psicològic “En Tom a la granja” (2013, en Competició a la Mostra de Venècia). Aquest cinquè llargmetratge –el primer a Competició a Canes– mostra les dificultats d’una mare soltera per criar el seu fill. Amb emoció i poesia, Xavier Dolan rep de mans de la directora neozelandesa Jane Campion, el Premi del Jurat empatat amb “Adieu au langage “,de Jean-Luc Godard. Amb aquesta elecció, el Jurat premia amb el mateix gest el més gran (84 anys) i el més jove (25 anys) del Concurs, demostrant que l’originalitat no és prerrogativa de la joventut, ni la maduresa la de l’experiència. L’any següent, Xavier Dolan es va incorporar al jurat presidit pels germans Coen del 68è Festival de Cannes. El seu retorn a la direcció sona com una nova declaració d’amor als actors i al públic. “Solo el fin del mundo” / “Juste la fin du monde” (2016), adaptació de l’obra de Jean-Luc Lagarce, rebrà el Gran Premi del 69è Festival de Cannes. Aquesta fascinació per la interpretació també es pot veure en les seves dues pel·lícules següents: “The Death & Life of John F. Donovan” (2018) i “Matthias et Maxime“, presentada a Competició el 2019. Després d’alguns papers destacats amb altres cineastes, com a “Illusions perdues” (201), de Xavier Giannoli, pel qual va ser nominat al César al millor paper secundari, Xavier Dolan va fer la seva primera incursió en la producció de sèries el 2022 amb “La nit que Logan es va despertar”.

Tot això està molt bé i l’elecció de Dolan perquè encapçali el Jurat d’Un Certain Regard no em semblaria malament, vista la seva impetuosa i valuosa trajectòria, malgrat que darrerament li costa trobar l’estil avinent a la maduresa que, per edat i experiència, ja ha de tenir i vol tenir. Certament, els seus darrers títols han perdut pistonada, no han estat gaire ben rebuts per la crítica i la seva sèrie televisiva “La nit que Logan es va despertar”, reunint tots els elements del seu millor cinema, està sobrecarregada (saturada) de drama i angoixa. Però en Xavier Dolan fa ben poc que va dir que es retirava, que deixava de fer pel·lícules, al·legant que n’està cansat, que no vol seguir dedicant un parell d’anys a fer una pel·lícula i que després ningú no l’hi vagi a veure, que ha arribat a pensar si el seu cinema era dolent, però està convençut que no n’és, de dolent. Jo ja vaig dir que en soc escèptic, que dubto molt que, malgrat la possible sinceritat de les seves paraules, Xavier Dolan acabi retirant-se definitivament com a cineasta. És una força de la natura, que escriu, dirigeix, interpreta i munta les seves pel·lícules. Un lliurament total que, pel que es veu, l’ha dut a l’esgotament, però diria que el cuc que du a dins, des de ben jovenet, per fer pel·lícules i vídeos (ara, a més a més, una sèrie) el seguirà traginant i que, molt probablement, passada una època de desconnexió i d’agafar forces, segurament de regeneració i replantejament, potser ens oferirà obres de maduresa, que és el que ara, de debò li està costant. Però el cas és que ell ha dit que es retirava. I no sé si, en aquesta situació actual, és artista adequat per a presidir el Jurat d’Un Certain Regard i que el Festival ho faci saber recordant que el noi va manifestar Aferrem-nos als nostres somnis perquè, junts, podem canviar el món. Tot és possible per a qui s’atreveix, treballa i no es rendeix mai en rebre el premi del jurat per “Mommy” l’any 2014 al 67è Festival de Cannes. Era un altre moment, en Dolan no havia fet el procés personal, professional i creatiu que ha fet. Tanmateix el Festival afirma: Enguany, a través del seu paper de President del Jurat Un Certain Regard, celebrarà la set de descoberta i la passió pel talent dels altres. Esperem que l’antic ‘enfant terrible’ n’estigui a l’alçada.

FOTO DE L’APUNT: Xavier Dolan © Shayne Laverdière

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!