Hi ha un consens general a l’hora d’afirmar que TV3 ha tingut i té un paper cabdal a l’hora d’avesar l’espectador a veure pel·lícules i sèries doblades al català. Tanmateix, d’ençà les retallades -sobretot-, TV3 ha optat per estalviar en els doblatges: no es fan amb qualitat, hi ha poc ventall de veus, etc. I
Diumenge, a la Gala dels Gaudí, la productora de “Pacifiction”va fer pujar a l’escenari tot l’equip de la pel·lícula per a demostrar-ne la catalanitat -va dir-. Una catalanitat que no se li pot pas negar, com no es pot pas fer a bona part dels films rodats a Catalunya, amb molts tècnics i artistes catalans,
Aquest 2022 ens ha deixat clar que ens podem acostumar perfectament a sentir, al cinema, les diferents variants que conformen el català. L’èxit de taquilla d’ “Alcarràs“-parlada en català occidental-, la realitat de “Nosaltres no ens matarem amb pistoles” -parlada en valencià- i la sèrie “Sicília sense morts” -parlada en mallorquí-, ben assequibles pel que
Fa dies que he comprat l’entrada per Avatar: el sentit de l’aigua al cine que tinc més a prop, a una mitja hora en cotxe, passant per autopista: el Kinépolis Mataró. La fan en 2D, a les 17.15h. L’entrada és per a la Sala 2, Fila 9, Butaca 11, el dia 20 de desembre, com
Aquests dies, ran de la venda anticipada d’entrades per a “Avatar: el sentit de l’aigua”, s’ha desfermat una certa campanya perquè consumim cinema en català. Campanya per a una pel·lícula doblada al català que no s’ha fet -o no s’ha fet tan intensament- amb “Suro”, que és en versió original catalana, tot i coincidir en
Aquests dies he pogut llegir un tuit d’un destacat membre de TV3 queixant-se que el primer cap de setmana d’estrena de “Suro”, només l’hàgim anat a veure 4.500 persones. I deixava anar la cantarella: “demaneu cinema en català i quan en fem, no hi aneu”. Avui, a Vilaweb, el venerable Jaume Figueras diu S’ha estrenat
Tot i que solc ser molt crític amb el govern de Pere Aragonès, he de confessar que m’agrada la discreció i eficàcia amb què va treballant Política Lingüística en el camp audiovisual. Això, esclar, si no tenim en compte que hi ha una Llei de Cinema que no compleixen ni fan complir, en detriment del
Les pel·lícules en versió original catalana que ens estan arribant -“Suro”, “Alcarràs”, “Tros”…- s’ambienten a pagès i és així que s’hi parla català. Quan tindrem films urbans parlats en la nostra llengua? Per què es pot dir que no n’hi ha? Estem davant d’actituds diglòssiques? El “realisme lingüístic” sol dur a productors, directors, guionistes a
S’ha presentat a la Mostra de Venècia “Carta a mi madre para mi hijo”, un escrit cinematogràfic molt íntim, per bé que respon a un encàrrec, que l’autora d’Alcarràs ha rodat en castellà i amb temes musicals flamencs… Per què? No ho entenc ni he trobat als mitjans cap raó que ho justifiqui. De fet,
Pacifiction, d’Albert Serra, s’ha estrenat en VOSC en algunes sales del país. Podem consultar on l’hi fan, a Cinema en català.
Em sembla que no. O millor dit, em sembla que no gaire joves van a veure Alcarràs. Especialment el jovent urbà. El dia que hi vaig anar jo, els quatre que hi havia acompanyaven els pares o germans grans, però eren l’excepció que confirmava la regla. Més endavant, un amic meu que era al cine
Afortunadament, he pogut veure Alcarràs en VO, però a la xarxa hi ha força gent, d’arreu el territori, que es queixa que se l’ha trobada en VOSE. Ja vaig publicar un apunt sobre el mal precedent que això assentava; però la polèmica s’ha mantingut i s’ha anat fent gran a la xarxa, fins al punt
Què és primer l’ou o la gallina, en el cas d’ Alcarràs? És a dir, ha tingut tanta atenció mediàtica perquè el triomf a Berlín va despertar un interès popular inaudit o l’interès popular ha anat en augment o s’ha mantingut gràcies al suport mediàtic? Segurament una mica de cada. El cas és que, a
Esperem i desitgem que Alcarràs es converteixi en un (mal sigui petit) fenomen social. De moment ja podem dir que feia anys que una pel·lícula en català no s’estrenava (el proper 29 d’abril) en tantes sales arreu del país. Aquestes bones expectatives estan comportant tanmateix el que pot esdevenir un mal precedent. I és que
La llei del cinema d’en Tresserras estableix que cinema català és el que fan catalans del Principat o empreses amb seu fiscal a la comunitat autònoma de Catalunya. El cinema en francès de l’Albert Serra, és legalment català, com ho és “Libertad”, de Clara Roquet, feta en castellà. Una pel·lícula en català feta per mallorquins