M’ha picat la curiositat, perquè se m’ha criticat que hagi optat per fer com ‘El Punt Avui’ o, avui mateix, ‘Vilaweb’, d’anomenar PETXINA D’OR al guardó del Festival de Sant Sebastià. Aquest dia ja vaig comentar el fet que els anglosaxons li diuen GOLDEN SHELL i tothom ho dona per bo (fins i tot la
Ja n’hem parlat en ocasions anteriors. Com caram n’hem de dir en català del premi del Festival de Sant Sebastià? Hi ha tirada, als nostres mitjans, de dir-li ‘Conxa d’Or’. Al diari ‘El Punt Avui’ l’anomenen ‘Petxina d’Or’. I alguns crítics i periodistes catalaníssims ja han començat a escriure-la com ‘Concha d’Or’ (alça Manela!). A
A la propera actualització del DIEC2 en línia, que tindrà lloc el mes de juny, es donarà d’alta sota la veu crític -a l’accepció “Conjunt de crítics d’una disciplina artística” Expliquem-ho. Ara mateix, si busques al DIEC2 la paraula ‘crítica’ et trobes: 1 1 adj. [LC] [FS] Relatiu o pertanyent a la crisi o a la crítica.
Aquesta temporada s’han produït pel capbaix dos casos, que m’han fet empipar molt, de pel·lícules clau, essencials, de primeríssima importància, que NO s’han estrenat en català (VOSC ni VC) al moment de la seva estrena, de manera que les sales de cine del nostre país han hagut de projectar-les en l’única versió disponible en aquell
Em van avisar, perquè no m’esverés: la pel·lícula “La abadesa“, d’Antonio Chavarrías, que sembla que també s’estrena avui en català, està rodada originalment en castellà i, per tant, les sales de versió original, a Catalunya, la passen en versió espanyola -que jo sàpiga-. Anem per parts. Comencem per la sinopsi: Al segle IX, Emma, una
Carla Simón ha rebut l’espanyol Premio Nacional de Cinematografía. Se n’ha fet ressó la premsa (permeteu que, excepcionalment, comenci esmentant els mitjans unionistes): A ‘El Periódico‘: Carla Simón defensa el cine independent, plurilingüe i sense censura al rebre el Premi Nacional. A ‘La Vanguardia‘: Carla Simón reivindica el cinema independent i plurilingüe: “L’art va sempre
No li compliquem la vida a Filmin, obligant-los(només a ells) a fer el 25% en català. Fóra més productiu negociar-hi millores lingüístiques i de quantitat i promoció a FilminCat. A l’avantprojecte de llei de l’audiovisual del govern de la Generalitat es preveu que les plataformes amb seu a Catalunya hagin d’assumir un mínim del 25
El cinema en català, després de l’esclat extraordinari d’ “Alcarràs”, va passant per una etapa de ‘normalització’ en la consolidació d’un gruix de públic que troba pel·lícules en la nostra llengua al mercat. Algunes de millors (“Sis dies corrents”, “Suro”, “Els Encantats”), d’altres de correctes (“Escape Room”, “Nosaltres no ens matarem amb pistoles”), d’altres que
Fa uns dies, el servei ‘Estirar la llengua’ del diari ‘Ara’ va publicar: A un lector atent li va cridar l’atenció fa uns dies que féssim servir la denominació Concha per parlar del premi del Festival de Cinema de Sant Sebastià, i ens demanava com és que no el traduïm. Certament, aquest és un cas
Aquesta setmana s’ha estrenat al Principat i al País Valencià, “Matria“, film en gallec d’Álvaro Gago, que compta amb coproducció catalana. Aquest fet, el de la ‘coproducció catalana’, ha estat àmpliament remarcat pels organismes cinematogràfics nostrats ran de la projecció del film als festivals de Berlín i Màlaga. I ja podem comptar que serà una
El Cine Truffaut, de Girona, anuncia l’estrena en VOSC de “Crònica d’un amor efímer” -quin títol tan bonic!-. Però he anat al web de la Generalitat ‘Cinema en català‘ i, d’aquesta pel·lícula, el matí del dia 23.03.2023, només n’esmenten la projecció al D’A, en VOSC -actualització de la tarda: ja hi han penjat les projeccions
Aquesta és una reflexió (autocrítica?) que estic fent-me des de fa dies i que ara poso per escrit. Si la voleu compartir, vosaltres mateixos. Defensar una pel·lícula sense haver-la vist és una temeritat i fer-ho, no ho faig mai. Generar-me’n expectatives, sí. Quan s’anuncia que hi haurà una pel·lícula catalana en català -redundància del terme?-,
Quan vulguem mirar una pel·lícula o una sèrie en una plataforma (PrimeVideo, Netflix, Filmin, Movistar +…), val la pena que mirem les opcions d’àudio o subtitulat, perquè ja n’hi ha unes quantes que n’ofereixen la versió doblada al català o subtitulada en català. És una manera de no perdre’ns-ho. I és un costum que no
Hi ha un consens general a l’hora d’afirmar que TV3 ha tingut i té un paper cabdal a l’hora d’avesar l’espectador a veure pel·lícules i sèries doblades al català. Tanmateix, d’ençà les retallades -sobretot-, TV3 ha optat per estalviar en els doblatges: no es fan amb qualitat, hi ha poc ventall de veus, etc. I
Diumenge, a la Gala dels Gaudí, la productora de “Pacifiction”va fer pujar a l’escenari tot l’equip de la pel·lícula per a demostrar-ne la catalanitat -va dir-. Una catalanitat que no se li pot pas negar, com no es pot pas fer a bona part dels films rodats a Catalunya, amb molts tècnics i artistes catalans,