Club 7 Cinema

El dijous 11 d’abril, en una roda de premsa a París, es farà públic el gruix de la selecció oficial de pel·lícules del Festival de Canes 2024 i, en els dies següents (normalment el dilluns i dimarts que venen després) se sabrà la de la Quinzena dels Cineastes i la de la Setmana de la Crítica. De moment, però, tot són rumors. En aquest apunt em faig ressó de les principals llistes de films que podrien ser a Canes enguany apararegudes la tercera setmana de març (DEADLINE, SCREENDAILY), que matisen, complementen o amplien les de les onades anteriors (Canes 2024: som-hi amb els rumors! i Canes 2024: Rumors II). Francament, havia previst publicar aquest apunt amb una primera informació d’urgència (ja que el gran nombre de títols que la configuren en feia difícil una gaire més gran elaboració), però m’hi he entretingut més del que em pensava d’antuvi, recollint-hi unes dades que em sembla que són prou interessants. Tanmateix, de la vuitantena de títols que hi ha en aquesta llista, si bé n’hi ha informació a tots i cadascun, els 16 primers ja els he enllestit i del 38è al final només estan pendents d’alguna repassada: la resta els aniré completant de mica en mica, a mesura que tingui temps de fer-ho, però no vull endarrerir més la publicació de l’apunt.

Vull recordar que aquests films de la rumorologia poden ser a Canes 2004, però tant al Festival com a la Quinzena o a la Setmana de la Crítica.

Cada títol ve precedit pel nom del seu director, que enllaça amb la pàgina correspoent d’IMDB; però, en l’apartat d”Informació’ respectiu, si hi esmento l’autor, l’he remarcat i enllaçat amb altres pàgines web que n’informen.

Sense voler fer una generalització del que ofereixen aquestes produccions cinematogràfiques, permeteu que en remarqui el fet que hi ha moltes primeres pel·lícules, força biopics i, una vegada més, la demostració que la vida personal dels cineastes, les seves arrels familiars, la cultura de què formen part en nodreixen no poques ficcions.

De Laila ABBAS, “Thank You For Banking With Us!“. Producció: Alemanya, Palestina. Repartiment: Yasmine Al Massri (Noura), Clara Khoury (Maryam), Adam Khattar (Ali), Kamel El Basha (l’oncle).  Nota sinòptica: Comèdia dramàtica sobre la llei d’herències de Cisjordània. Sinopsi: Quan el seu pare mor deixant una gran suma de diners al banc, dues germanes deixen de banda les seves diferències i s’uneixen contra la llei de la Sharia, segons la qual el seu germà té dret a cobrar el doble del que elles tenen dret. Informació: Laila Abbas va debutar el 2014 amb el llargmetratge “Ice & Dust“, del qual la cineasta diu Com els primers aventurers que van fer el mateix viatge segles enrere, una jove palestina decideix creuar l’oceà Atlàntic a la recerca de la seva vida imaginada al Canadà. Mentre espera que el nou món li lliuri els tresors promesos, ha de lluitar contra diversos enemics nous. El temps és el més cruel de tots. En moments de dubte i derrota, un vell visitant ve a veure’l. L’antiga casa que va deixar deliberadament ha tornat per perseguir-la. Un viatge de tornada a casa per comprovar i ajustar la brúixola de la seva memòria és ara inevitable. “Thank You For Banking With Us!” és el seu segon llarg, després que el 2016 realitzés el curt “Madam El” -Dos nois recorren les muntanyes i caven coves per buscar restes històriques, que entreguen a un antiquari que els dóna molt pocs diners a canvi; però el que troben en una cova remota els desafiarà l’amistat i les coses es compliquen més quan els adults s’interposen en el món senzill dels dos xicots-. VI: MAD Solutions*. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies. FOTO: Laila Abbas.

De Pablo AGÜERO, “Saint-Ex” / “Saint-Exupéry”. Producció: França, Bèlgica. Guió: Pablo Agüero. Amb Louis Garrel, Diane Kruger,Vincent Cassel. Sinopsi: Ambientada l’any 1930 i centrada en Antoine de Saint-Exupéry, pilot de l’Aéropostale a l’Argentina. Quan Henri Guillaume (Vincent Cassel)t, el seu millor amic i millor pilot de l’Aéropostale, desapareix als Andes, en Saint-Ex (Louis Garrel) decideix malgrat tot anar a buscar-lo. Aquesta recerca impossible l’obliga a superar-se a si mateix, fent de la seva capacitat de somiar la seva força més gran. Informació: Pablo Agüero va guanyar el Premi del Jurat en la Competició de Curtmetratge del Festival de Canes 2006, amb “Primera nieve” i va presentar la seva òpera prima “Salamandra” (2008) a la Quinzena dels Realitzadors. El 2020 va tenir seleccionada al Festival de Sant Sebastià “Akelarre“, que després guanyaria 6 Goya. DF i VI: StudioCanal. EF: 11.12.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Cineuropa (ang). FOTO: Louis Garrel, Vincent Cassel i Diane Kruger.

De Giovanni ALOI, “Le Domaine” / “Hunting Ground”. Producció: França (Capricci Production*). Guió: Sébastien Gendron, Dominique Baumard. Amb Félix Lefebvre, Lola Le Lann, Raphaël Thiery, Patrick d’Assumçao, Lina-Camélia Lumbroso, Raphaël Thiéry, Rachid Guellaz, Marguerite Perrotte. Nota sinòptica: Thriller criminal. Una nit, tres joves maten a trets els propietaris d’un pavelló de caça. L’home que va contractar-los dirà que només els va demanar una cosa: espantar aquesta gent que se li resistia. Com acabes matant quan tens amb prou feines vint anys i no és guerra?. Sinopsi: El gàngster local Mallaury ofereix a en Damien de treballar com a cambrer en un pavelló de caça i aquest, estudiant sense ambicions, es veu temptat per l’oportunitat de guanyar calés fàcilment. Però en Mallaury té la intenció de treure diners d’aquell indret a qualsevol preu: caceres de borratxos per a aristòcrates locals, vetllades de pòquer il·legals, prostitució… i quan una escorta desapareix, en Damien es troba al cor d’una vertiginosa passada de comptes. Informació: És la tercera ficció en solitari de Giovanni Aloi, que va debutar el 2019 amb “Tensione superficiale” -en el qual una jove mare italiana viu de la prostitució a temps parcial a Àustria, sense que els seus amics i la seva família ho sàpiguen i sembla que tot va bé, fins que se li descobreix el secret– i el 2020 va presentar a la secció Orizzonti de la Mostra de Venècia “La troisème guerre” -en què un jove soldat, just acabada la instrucció, és enviat als carrers de París en la vigilància contraterrorista, però li encarreguen que col·labori a impedir una manifestació contra el govern i el noi s’hi perd…-. VI: Goodfellas. DF: Capricci Films*. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Cineuropa (ang). FOTO: Giovanni Aloi.

De Chris ANDREWS, “Bring Them Down“. Producció: Irlanda (Tailored Films*), Anglaterra (Wild Swim Films*), Bèlgica (Frakas Production). Durada: 1h46. Guió: Christopher (Chris) Andrews, a partir d’una història de Chris Andrews i Jonathan Hourigan. Amb Christopher Abbott, Barry Keoghan, Colm Meaney, Paul Ready, Nora-Jane Nooney, Susan Lynch, Aaron Heffernan. Nota sinòptica: Un pastor irlandès s’enfronta a un conflicte violent amb una granja veïna quan uns homes desconeguts li maten les seves ovelles. Sinopsi: En Michael (Christopher Abbott), l’últim fill d’una família de pastors, viu amb el seu pare malalt, en Ray (Colm Meaney). Arrossegant un secret terrible, en Michael s’ha aïllat del món. Quan un conflicte amb l’agricultor rival, en Gary (Paul Ready), i el seu fill, en Jack (Barry Keoghan), s’intensifica, en Michael s’endinsa en una cadena devastadora d’esdeveniments, que l’obliga a enfrontar-se als horrors del seu passat, cosa que deixa ambdues famílies alterades permanentment. Informació: Utilitzant una perspectiva cultural irlandesa, la pel·lícula examina temes del paternalisme, el patrimoni i el cicle del trauma generacional (Movieweb). Òpera prima, drama arrelat en una comunitat agrícola aïllada i que es desenvolupa en part en llengua irlandesa. Entre els curtmetratges dirigits anteriorment per Chris Andrews cal remarcar “Fire” (2015), presentat a algun festival internacional i en el qual Ewan Mitchell interpreta el paper d’un fill corcat per la ràbia i la ira i el conflicte amb son pare. En Paul Mescal i en Tom Burke n’havien de ser inicialment els protagonistes, però el projecte va quedar aturat una temporada i els van acabar substituint Barry Keoghan i Christopher Abbot. VI: Charades. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Movieweb (ang), Cineuropa (ang), Wkp (ang).

De Bruno ANKOVIĆ, “Celebration” / “Proslava”. Producció: Croàcia (Eclectica), Sèrbia, Eslovènia. Durada: 1h26. Guió: Jelena Paljan, adaptació de la novel·la homònima de Damir Karakas que explora les connexions entre el feixisme de la Segona Guerra Mundial i l’extremisme contemporani. Amb Bernard Tomić, Krešimir Mikić, Klara Fiolić, Jan Doležal, Lars Štern, Nedim Nezirović, David Tasić Daf, Tanja Smoje, Izudin Bajrović, Viktorija Lulić, Tena Šubarić, Rakan Rushaidat. Nota sinòptica: Vint anys de la vida d’en Mijo i la seva família en un poble croat pobre. O la impossibilitat d’un canvi real als Balcans. Sinopsi: En Mijo viu amb la seva família en un poble pobre de la part rural de Croàcia. En presenciar un acte cruel del seu pare impulsat per la pobresa insuportable i després de complir l’ordre indeguda de les autoritats municipals de desfer-se del gos de la família, en Mijo esdevé presa fàcil d’una ideologia extrema que li ofereix falses esperances d’una vida millor i una falsa [‘culprit’] per totes les coses horribles que ha patit. Informació: Òpera prima del croat Bruno Anković. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

De Mehdi BARSAOUI, “Aïcha“. Producció: França, Tunísia, Itàlia. Amb Fatma Sfar, Yasmine Dimassi, Nidhal Saadi. Nota sinòptica: Una dona intenta assumir una nova identitat després que es presumeix que ha mort en un accident de trànsit. Sinopsi: L’Aya, als seus vint-i-tants anys, encara viu amb els pares al sud de Tunísia i se sent atrapada en una vida sense perspectives. Un dia, s’estavella el monovolum en què fa diàriament desplaçament entre el seu poble i l’hotel on treballa. Com a única supervivent de l’accident, s’adona que podria ser la seva oportunitat de començar una nova vida. Fuig a Tunis amb una nova identitat, però aviat tot es veu compromès quan es converteix en la principal testimoni d’un error policial. Informació: Explora fins on pot arribar hom per a alliberar-se del passat. Informació: “Aicha” és el segon llargmetratge de Mehdi Barsaoui, l’òpera prima del qual, “A Son“, va guanyar el premi al millor actor (Sami Bouajila) a la secció Orizzonti del Festival de Cinema de Venècia i el César al Millor Actor (Sami Bouajila). “A partir de la seva excepcional “A Son”, Mehdi (Barsaoui) continua aprofundint en els temes de l’emancipació i les opcions morals”, van dir Estelle de Araujo i Samuel Blanc, cocaps de distribució internacional de The Party Film Sales. “El treball de (Barsaoui) és realment sorprenent, ple de girs i girs inesperats”, van dir la parella, que també va assenyalar el context sociopolític de la pel·lícula a Tunísia” (Variety). VI: The Party Film Sales. DF: Jour2fête*. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

D’ Emma BENESTAN, “Animale“. Producció: França (June Films*), Bèlgica (Frakas Productions). Guió: Emma Benestan. Amb Oulaya Amamra. Nota sinòptica: Drama de revenja. Sinopsi: La Nejma (Oulaya Amamra), de 22 anys, treballa a la manada de Léonard a la Camarga. Mentre s’entrena per convertir-se en ‘raseteuse‘, una tradició de la Camarga que consisteix a desafiar el toro a l’arena, el rumor d’un toro violent i rebel que ha fugit espanta els habitants. Troben morts tot de nois. Una bèstia ronda i no se la veu per enlloc… Informació: Nascuda a Montpeller, la franco-algeriana Emma Benestant és una guionista i muntadora -ha treballat per a Abdellatif Kechiche– de notable trajectòria, que després d’haver realitzat alguns curtmetratges va debutar amb “Fragile” (2021), en què també apareix la jove actriu Oulaya Amamra -César a l’actriu revelació pel seu treball a la Càmera d’Or “Divines” (2016)- i on la cineasta segresta els codis tradicionals de la comèdia amb una visió alegrement feminista de la masculinitat contemporània (Imdb), tot narrant la història d’un jove que treballa per a un criador d’ostres a Seta [-observis’s, ficció també ambientada a Occitània-] i, en una de les moltíssimes ostres que obre cada dia, hi amaga un anell per a demanar a la seva xicota que s’hi vulgui casar. Julie Billy, productora del film, ha declarat: Amb l’Emma, ​​ens vam conèixer després dels seus dos documentals sobre la Camarga [curts], “Prends Garde à Toi” [2020] i “Un Monde Sans Bête” [2018]. Encara no havia fet el seu primer llargmetratge “Fragile”, que estava preparant en aquell moment. Em va parlar del seu desig de fer una pel·lícula de gènere en aquest àmbit tan naturalista en el qual s’havia immers durant uns quants mesos pels seus documentals. És un western de fantasia en el qual estem treballant des de fa 4 anys. Forma part de la nostra ambició: canviar la manera de veure el gènere mentre expliquem el retrat íntim d’una dona i abordem un tema social que qüestiona allò íntim i polític. Tot això transcendeix el gènere, és universal i parla a un públic ampli. VI: Film Constellation. DF: Wild Bunch Distribution*. DE: Filmin. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Seances Speciales-Entrevista a productora del film (fr), Variety (ang), Cineuropa (fr), Occitanie Films (fr/ang). FOTO: l’actriu Oulaya Amamra.

De Michiel BLANCHART, “La nuit se traîne” / “Night Call”. Producció: Bèlgica ( Daylight Films,), França (Formosa Productions*, Quad*), . Guió: Michiel Blanchart, amb la col·laboració de Gilles Marchand. Amb Jonathan Feltre, Romain Duris, Jonas Bloquet, Natacha Krief, Thomas Mustin, Sam Louwyck, Cécile de Moor. Sinopsi: En Mady (Jonathan Feltre) porta una doble vida d’estudiant de dia i de manyà de nit. Un vespre, ajuda la Claire, una noia enigmàtica que el fa anar a la porta d’un pis que no és el seu. La bossa que vol recuperar a qualsevol preu tampoc és la seva, sinó la d’en Yannick, un home davant el qual en Mady ha de rendir comptes. Atrapat en una persecució infernal, en Mady només té una nit per a demostrar la seva innocència i salvar la pell. Informació: La pel·lícula s’ambienta a Brussel·les, explorant-ne la llum nocturna i situant el personatge principal en el seu inframón, el temps d’una persecució sense alè (Cineuropa). Òpera prima del belga Michiel Blanchart, fins ara autor de curtmetratges, el darrer dels quals “T’es morte, Hélène” (2021) va guanyar el Premi al Millor Curt del Festival de Sitges, una pel·lícula híbrida i audaç, una comèdia romàntica, horrorosa i malenconiosa, que va cridar l’atenció de Sam Raimi, que en coproduirà el remake dirigit pel mateix Blanchart (Cineuropa)  DF i VI: Gaumont*. Enllaços: IMDB, Filmaffinity,AlloCiné, MyMovies, Cineuropa (ang). FOTO: Michiel Blanchart, el director, al rodatge.

De Ludovic BOUKHERMA i Zoran BOUKHERMA, “Leurs enfants après eux” / “And Their Children After Them”. Producció: França (Trésor Films*, Chi-Fou-Mi Productions*). Guió: Ludovic Boukherma i Zoran Boukherma, adaptació de ‘Leurs enfants après eux’, novel·la de caràcter politic, de Nicolas Mathieu, Premi Goncourt 2018. Amb Paul Kircher, Sayyid El Alami, Angelina Woreth, Gilles Lellouche, Ludivine Sagnier. Sinopsi: Agost de 1992. Una vall perduda en algun lloc de l’Est, alts forns que ja no cremen, un llac, una tarda de calor. L’Anthony té catorze anys, i amb el seu cosí, per matar l’avorriment, decideix robar una canoa i anar a veure què passa a l’altra banda, a la famosa platja dels culs nus. Al final, serà el primer amor d’Anthony, el primer estiu, el que decideix tot el que vindrà després. Serà el drama de la vida el que comença. Informació: Els germans bessons Ludovic i Zoran Boukherma, formats cinematogràficament a l’escola de la Cité du Cinema, fundada per Luc Besson, han realitzat curtmetratges, dirigit un film col·lectiu -“Willy 1er” (2016), seleccionat al programa de l’ACID de Canes i candidata a la Queer Palm- i el 2020 van assumir la seva primera pel·lícula com a duo de cineastes, amb “Teddy“, seleccionada en l’edició no nata -per la COVID- del Festival de Canes, Premi José Luís Guarner de la Crítica al Millor Film del Festival de Sitges i en la qual el jove i prometedor actor Anthoy Bajon és en Teddy, un noi dels Pirines amb un futur que se li promet brillant però que, en una nit de lluna plena, una bèstia desconeguda l’esgarrapa i, a partir d’aleshores, comença a tenir curiosos impulsos animals. El seu següent film -i anterior a l’actual-, “¡Tiburón a la vista!” / “L’année du requin” (2022) –disponible a Filmin–  és una pel·lícula de gènere barrejada amb comèdia, on un temible tauró terroritza les platges del sud-oest de França (AlloCiné). VI: Charades*. DF: Warner. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies. FOTO: els germans Boukherma.

D’ Omar BRAKRY, “Abdo & Saneya“. Producció: Egipte (Film Clinic*), EUA (Chaconia Pictures*). Guió: Omar Brakry. Amb Omar Brakry, Inji El-Gammal, Haythem Noor, Katharine McLeod, Marlene Villafane, Roger Hendricks Simon, Guy Lemonnier, Cassandra Seidenfeld, Kathleen Regan. Nota sinòptica: el viatge d’una parella de camperols egipcis que, sense tenir-ne ni idea de la vida americana, arriba a Nova York amb l’esperança de trobar una cura per a la seva infertilitat. Informació: Film mut en blanc i negre. L’actor i director Omar Brakry interpreta el paper de l’Abdo del títol i  l’actriu Inji El-Gammal el rol de Saneya. Poca cosa se’n sap d e l’egipci Omar Brakry, a part que va dirigir “Aggression” (2008) –curtmetratge experimental que mostra com es propaga l’agressivitat. El curt és un reflex surrealista de com la gent dóna i pren dolor en diferents situacions (Imdb)– i hauria debutat amb el llarg “His Man” (2014, que protagonitzarien ell mateix i també Inji El-Gammal i que en Brakry descriu així: Un jove s’instal·la amb la seva germana gran a la ciutat de Nova York des del Caire, Egipte. En un intent de refer-se, aquest egipci es veu incapaç d’escapar de l’impacte negatiu d’un estat d’ànim feble. El xoc cultural, les diferències religioses i els dilemes universals persegueixen el nostre protagonista mentre lluita entre les qüestions bàsiques que subratllen la Lluita Est/Oest (Imdb). Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

De Natja BRUNCKHORST, “2:1” / “Zwei zu Eins”. Producció: Alemanya (Rohfilmfactory, Zischlermann Filmproduktion*). Guió: Natja Brunckhorst. Amb Sandra Hüller, Max Riemelt, Ronald Zehrfeld, Ursula Werner, Martin Brambach, Peter Kurth, Uwe Preuss, Kathrin Wehlisch. Sinopsi: Som a la reunificació alemanya dels anys noranta, una família de l’Alemanya de l’Est troba milions en moneda de l’Alemanya de l’Est que aviat no tindrà valor i se n’emporta tot el que pot traginar. Vídeo: Tast (al). Informació: Comèdia alemanya. Actriu, guionista i directora, Natja Brunckhorst, als 13 anys d’edat va encarnar el personatge de Christiane a “Yo, Cristina F” / “Moi, Christiane F., 13 ans, droguée, prostituée…” / “Christiane F – Noi, i ragazzi dell zoo di Berlino” (1981), d’Uli Edel,  i tot seguit va ser Paulette a “Querelle” (1982), de Rainer W. Fassbinder. Després es va retirar de la vida pública i va anar a l’escola a Anglaterra. En acabat va passar una breu temporada a París i va tornar a Alemanya el 1987, per a estudiar a la Schauspielschule Bochum. Des de llavors ha actuat en cinema i televisió (..) Després de recuperar-se d’un càncer que va provocar una interrupció en la seva carrera d’actriu, l’any 1998, Brunckhorst va començar a treballar com a guionista (..) [El 2006 es va estrenar com a directora, amb  “La Mer“,] un curtmetratge lúdicoromàntic. A més, encara apareix a pel·lícules [com a actriu] (Wkp). El 2021 va debutar amb el llargmetratge “Alles in bester Ordnung“, comèdia sobre una parella que fa realitat l’adagi que els contraris realment s’atrauen. Distribuïdora Alemanya: XVerleich. Estrena a Alemanya: 25.07.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

De Laura CARREIRA, “On Falling“. Producció: Regne Unit (Sixteen Films*), Portugal (Bro Cinema*). Guió: Laura Carreira.  Amb Joana Santos, Neil Leper, Ola Forman, Inês Vaz. Nota sinòptica: Sobre una portuguesa que treballa de recollidora en un magatzem d’Escòcia. Sinopsi: L’Aurora, emigrant portuguesa que treballa com a recol·lectora de magatzems a Edimburg, Escòcia, està atrapada entre els confins d’un vast centre de distribució i la solitud del seu propi dormitori i malda per resistir-se a l’alienació i l’aïllament que amenacen el seu sentit de si mateix. Informació: Òpera prima de la portuguesa establerta a Escòcia Laura Carreira. VI: Goodfellas. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

D’ Antoine CHEVROLLIER, “La Pampa” / “Block Pass”. Producció: (AgatFilms). Durada: 1h45. Guió: Antoine Chevrollier, Bérénice Bocquillon, Faïza Guène. Amb Sayyid El Alami, Amaury Foucher, Damien Bonnard, Artus, Mathieu Demy, Florence Janas. Nota sinòptica: En Willy passa el temps amb en Jojo, el seu millor amic, a La Pampa, el camp de motocròs on en Jojo entrena per al campionat de França. Un vespre, en Willy descobreix el secret d’en Jojo. Aleshores hauran d’abandonar el món de la infància. Sinopsi: Enfadat per la mort del seu pare i pel fet que la seva mare està refent la seva vida amb un altre home, en Willy passa el temps amb en Jojo, el seu millor amic, a La Pampa, el camp de motocròs on Jojo s’entrena per al campionat de França i on tots dos somien escapar del seu poble. Un vespre, en Willy descobreix el secret d’en Jojo… Quan això passa, les conseqüències són desastroses. A mesura que tot s’ensorra al seu voltant, en Willy s’adona que ha d’allunyar-se del món de la seva infància per complir el seu destí. Informació: Òpera prima d’Antoine Chevrollier, que fins ara ha treballat bàsicament d’ajudant de direcció, ha dirigit diversos episodis de sèries televisives i és el creador d”Oussekine‘ -La nit del 5 de desembre del 1986, Malik Oussekine, de 22 anys, va morir d’una pallissa de la policia. “El cas Oussekine” és una minisèrie de quatre episodis sobre la lluita de la seva família i l’impacte del cas a la societat francesa de l’època-. VI: Pulsar Content. DF: Tandem Films*. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

D’ Aislinn CLARKE, “Fréwaka“. Producció: Irlanda (Doubleband Films*, Wildcard Distribution*). Durada: 1h30. Guió: Aislinn Clarke. Amb Clare Monnelly, Bríd Brennan -Bríd Ní Neachtain-, Aleksandra Bystrzhitskaya. Nota sinòptica: Cinta de terror, sobre una estudiant d’infermeria -de cures pal·liatives – amb un trauma del passat que té un efecte desorientador en el seu present, les seves relacions, la seva carrera i la seva capacitat de funcionar i que va a raure a un poble remot per a cuidar una dona agorafòbica. Sinopsi: Perseguida per una tragèdia personal, la treballadora d’atenció domiciliària, Shoo, és enviada a un poble remot per cuidar d’una dona agorafòbica que tem els veïns tant com als Na Sídhe, entitats sinistres que ella creu que la van segrestar dècades abans. A mesura que totes dues desenvolupen una connexió estranyament profunda, la Shoo es veu consumida per la paranoia, els rituals i les supersticions de la vella, i finalment s’enfronta als horrors del seu propi passat. Informació: Parlada en anglès i gaèlic. La directora nord-irlandesa Aislinn Clarke s’ha especialitzat en el cinema de terror, gènere al qual ha dedicat tant els seus quatre curtmetratges com la seva òpera prima “The Devil’s Doorway” (2018) -programada a la secció Midnight X-Treme del Festival de Sitges- i és una de les moltes cineastes emergents que han signat episodis de la sèrie ‘Bite Size Halloween‘ (2020-). VI: New Europa Film Sales. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Cineuropa (ang).

De Delphine COULIN i Muriel COULIN, “À la hauteur” / “The Quiet Son”. Producció: França (Curiosa Films*, Felicita Films*), Bèlgica (Umedia*). Guió: Delphine Coulin, Muriel Coulin, adaptació de la novel·la ‘Ce qu’il faut de nuit‘ de Laurent Petitmangin. Amb Vincent Lindon, Benjamin Voisin, Stefan Crepon, Sophie Guillemin. Sinopsi: En Pierre (Vincent Lindon), ferroviari de cinquanta anys, cria sol els seus dos fills. Quan en Louis, el més petit, se’n va de casa per a estudiar a la Sorbona de París, en Fus, una mica més gran i que no va tan bé en els estudis, es torna cada cop més tancat. Fascinat per la violència, es barreja amb grups d’extrema dreta, antítesi dels valors del seu pare. Entre ells hi ha amor i odi, fins que passa la tragèdia… Informació: Les germanes Delphine i Muriel Coulin han dirigit cinc curtmetratges, entre ells “Sisyphe” (1997, Premi al millor drama al Festival de Cinema de Los Angeles) i “Souffle” (2000, Premi de la Unió de la Crítica a França,…). Muriel ha treballat al cinema com a assistent de càmera per a directors del calibre de Krzysztof Kieslowski, Louis Malle i Aki Kaurismäki, dirigint també fotografia per a diversos documentals; Delphine té una carrera com a escriptora darrere seu (entre les seves novel·les, “Les Traces”, “Une seconde de plus”, “Les mille-vies”, “Samba pour la France”) i ha col·laborat durant molt de temps com a directora amb el canal de televisió ARTE. “17 Filles” representa el debut al llargmetratge d’ambdues, que va ser rebut amb entusiasme a la Setmana de la Crítica del Festival de Cannes 2011 (MyMovies). El 2016, amb el seu segon film, “La escala” / “Voir du Pays” / “The Stopover” (disponible a Filmin) -dues militars arriben de la guerra de l’Afganistan a un hotel de cinc estrelles de Xipre, on haurien de fer descompressió, entre turistes de vacances…- van guanyar el Premi de Millor Guió a Un Certain Regard del Festival de Canes. L’any passat van dirigir el documental “La vida de Charlotte Salomon” /”Charlotte Salomon, la jeune fille et la vie” (disponible a FilminCat), amb les veus de Matthieu Amalric, Vicky Krieps i Hanna Schygulla, biografia sobre la qual Muriel Coulin havia escrit i dirigit el 2019 la peça ‘Charlotte‘, basada en l’obra homònima de David Foenkinos. VI: Playtime. DF: Ad Vitam*. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

De Matthieu DELAPORTE i Alexandre de la PATELLIÈRE, “Le Comte de Monte-Cristo“. Producció: França (Chapter 2*, Pathé). Guió: Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière, nova adaptació de la novel·la ‘El comte de Montecristo‘, d’Alexandre Dumas. Amb Pierre Niney, Pierfrancesco Favino, Anaïs Demoustier, Bastien Bouillon, Anamaria Vartolomei, Laurent Lafitte Patrick Mille, Vassili Schneider, Julien De Saint-Jean. Sinopsi:Víctima d’una conspiració, el jove Edmond Dantès (Pierre Niney) va ser detingut el dia del seu casament per un crim que no havia comès. Després de catorze anys de presó al Château d’If, va aconseguir fugir-ne. Havent-se fet immensament ric, torna sota la identitat del comte de Montecristo per venjar-se dels tres homes que el van trair. Informació: Després de signar els guions -i produir- (2023) de “Los tres mosqueteros: D’Artagnan” i “Los tres mosqueteros: Milady“, el duo Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière, guionistes també de moltes sèries televisives, segueixen adaptant Alexandre Dumas al cinema, en el que és el seu tercer llargmetratge dirigit conjuntament, després de les comèdies dramàtiques “Le prénom” (2012) -amb cinc nominacions i dos premis als César i en la qual Patrick Bruel és a punt de ser pare i, en una reunió amb amics de la infància, anuncia el nom del seu futur fill, cosa que provoca l’escàndol i encén una discussió que fa sobreeixir qüestions desagradables del passat de la colla- i “Le meilleur reste à venir” (2019) -amb Fabrice Luchini i Patrick Bruel, com a dos amics d’infància que, arran d’un gran malentès i convençuts cadascun que a l’altre només li queden uns mesos de vida, decideixen renunciar a tot per recuperar el temps perdut-. En solitari, però tanmateix escrits amb Alexandre de la Patellière, Matthieu Delaporte ha dirigit “La jungle” (2006) -comedieta en què dos fills de papà, amics des de petits, intenten sobreviure a l’estúpida aposta de com sobreviure 7 dies, 7 nits, amb 7 euros a la selva parisina- i “Un illustre inconnu” (2014) -thriller dramàtic on Mathieu Kassovitz és un hom que sempre ha somiat amb ser un altre, que mai ha tingut imaginació i, per tant, es limita a copiar, observar, seguir i després imitar la gent que coneix, en recorre les seves vides…-. En canvi, De la Patellière, de dirigir, només ho ha fet amb el seu company. Vídeo: Tràiler (VOSA). VI: Pathé International. DF: Pathé. EF: 28.06.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Unifrance, Cineuropa (fr/ang).

De César DÍAZ, “Mexico 86“. Producció: Bèlgica, França, Mèxic. Guió: César Díaz, inspirat en la seva pròpia història. Amb Bérénice Bejo, Matheo Labbe, Leonardo Ortizgris. Nota sinòptica: Una activista guatemalteca (Bérénice Bejo) lluita contra una dictadura corrupta el 1976 i fuig a Mèxic, deixant el seu fill. Deu anys després aquest la va a trobar, cosa que l’obliga a triar entre la maternitat i la seva causa. César Díaz va guanyar la Càmera d’Or amb “Nuestras madres” (2019), seleccionada a la Setmana de la Crítica de Canes -Guatemala, al 2013, viu immersa en els judicis als militars que van iniciar la guerra civil, els testimonis de les víctimes segueixen arribant, l’Ernesto, un jove antropòleg de la Fundació Forense que identifica persones desaparegudes, creu que ha trobat amb una pista que li permetria trobar el seu propi pare, un guerriller desaparegut durant la guerra-. VI: Goodfellas, Bac Films. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

D’ Urška DJUKIĆ, “Little Trouble Girls“. Producció: Croàcia, Itàlia, Eslovènia (SPOK Films*), Sèrbia. Guió: Urška Djukić, Marina Gumzi. Amb Jara Sofija Ostan, Mina Švajger, Saša Tabaković, Nataša Burger, Lotos Vincenc Šparovec, Špela Frlic, Matia Casson, Saša Pavček, Staša Popović, Mateja Strle, Irena Tomažin, Branko Završan . Sinopsi: Una tímida i sensible Lucija, de 16 anys, passa el seu primer any cantant en un cor catòlic de secundària navegant entre les expectatives del seu entorn i la seva incipient curiositat per l’erotisme. Meditació tendra i humorística iniciàtica sobre els orígens de la pregunta: de qui és el meu cos?. Informació: Projecte desenvolupat a la 39a Residència de la Cinéfondation. Òpera prima de l’eslovena Ursula Djukic. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Slovenian Film Guide (ang).

De Fabrice DU WELZ, “Maldoror“. Producció: Bèlgica, França. Guió: Fabrice Du Welz, Domenico La Porta. Amb Anthony Bajon, Alba Gaia Bellugi, Alexis Manenti, Béatrice Dalle, Sergi López, Laurent Lucas. Nota sinòptica: Thriller criminal que segueix en Paul Chartier (Anthony Bajon), un jove policia obsessionat amb un cas relacionat amb un famós abusador de menors que va estar a punt d’atrapar. Sinopsi: Bèlgica, 1995. La preocupant desaparició de dues noies incomoda la població i desencadena una frenesia mediàtica sense precedents. En Paul Chartier, un jove gendarme idealista, s’uneix a l’operació secreta “Maldoror” dedicada a la vigilància d’un sospitós reincident. Davant les disfuncions del sistema policial, es llança sol a una caça d’home que el farà enfonsar-se en l’obsessió. Informació: El belga Fabrice Du Welz és ben conegut al Festival de Sitges, on va presentar el seu segon llargmetratge, “Vinyan” (2008) -Premi del Jurat del Carnet Jove, amb Emmanuelle Béart i Rufus Sewell, com una parella que està buscant el seu fill perdut en el tsunami, recerca que els porta a les perilloses aigües tailandeses i birmanes i després a la selva, on s’enfronten a perills tan desconeguts com horripilants- i “Adoration” (2019) -Méliès d’Argent al Millor Film Europeu, en què un nen solitari coneix la nova pacient de la clínica psiquiàtrica on treballa la seva mare, se n’enamora bojament i hi fugirà, lluny del món dels adults…- . Du Welz havia començat la carrera de cineasta amb molt bon peu, guanyant el Gran Premi de Curtmetratge al Festival Fantàstic de Gérardmer amb “Quand on est amoureux, c’est merveilleux” (1999); la seva òpera prima, “Calvaire” (2004) -amb Laurent Lucas, un film el títol del qual ja fa presagiar el que li espera al protagonista-, la hi van seleccionar a la Setmana de la Crítica de Canes; va passejar “Vinyan” (2008), a més de Sitges, per altres festivals, incloent-hi Venècia; el 2012 les coses se li van començar a complicar, amb embolics pressupostaris i amb els actors, coses que van provocar que el film “Colt 45” no s’estrenés fins el 2014, després d’ “Alleluia” (2014), segon lliurament de la seva trilogia de les Àrdenes -que havia començat amb “Calvaire” i l’acabaria amb “Adoration”-, i tot seguit va anar encadenant fracassos comercials -i fins a cert punt, també crítics-. El seu darrer treball fins ara era “Inexorable” (2021), thriller amb Benoît Poelvoorde en el rol d’un escriptor d’èxit que, amb la seva dona i una filla, se’n van a viure a cal sogre, famós editor que acaba de morir, i una noia estranya s’interposa en la vida d’aquesta família, alterant l’ordre de les coses. VI: WTFilms. DF: The Jockers/The Bookmakers. Enllaços: IMDB, AlloCiné, Filmaffinity, MyMovies.

D’ Alexis DUCORD i Vincent PARONNAUD, “Dans la forêt sombre et mystérieuse” / “Into the WonderWoods”. Animació en 3D. Guió: Vincent Paronnaud, adaptació del còmic del mateix Paronnaud (escrit amb el pseudònim Winshluss). Nota sinòptica: segueix un nen de 10 anys quan descobreix un món boscós misteriós. Sinopsi (del llibre adaptat): L’Angelo, un aprenent d’aventurer aficionat a la zoologia, va amb la seva família a visitar la seva àvia genial, que ara està molt malalta. Però a la zona de descans de l’autopista on s’aturen, els seus pares l’obliden i se’n van sense ell! Aterrit, l’Angelo decideix tirar pel dret al bosc, on es perd completament… Les seves trobades amb criatures fascinants -des de la cuca obesa fins a l’ogre terrorífic- faran del seu viatge únic una aventura fantàstica. Informació:  Alexis Ducord, autor d’animació, ja va ser al Festival de Canes el 2017, en Sessió Especial, amb la seva òpera prima “Zombillénium” -Zombillenium, parc temàtic de Halloween, és l’únic lloc de la terra on els monstres reals poden amagar-se a la vista, i quan l’Hèctor, un humà, amenaça de revelar la veritable identitat dels seus empleats, el gerent del Vampire Park no té més remei que contractar-lo, però per a poder veure la seva filla, l’Hèctor ha d’escapar dels seus companys de feina Zombies i Homes Llop-, que va codirigir amb Arthur De Pins,  i Vincent Paronnaud (Winshluss), autor de còmics amb certa carrera al cinema en què va debutar al llargmetratge codirigint “Persèpolis“(2007) -dur al·legat contra la revolució dels aiatol·làs iranians, Premi del Jurat al Festival de Canes– amb Marjane Satrapi, amb la qual també van realitzar “Pollastre amb prunes” (2011), basada en un còmic de Satrapi, però amb actors de carn-i-ossos, com Mathieu Amalric, Edouard Baer i Maria de Medeiros; seleccionada a la Mostra de Venècia, i en la qual un dels músics més reconeguts de la seva època que ha perdut el gust per la vida des que se li ha trencat el seu estimat violí i no ha trobat cap instrument digne de substituir-lo decideix quedar-se al llit per esperar la mort. DF: Le Pacte. EF: 23.10.2024. Enllaços: IMDB 1, IMDB 2, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

De Sean Robert DUNN, “The Fall Of Sir Douglas Weatherford“. Producció: (finançada per Mubi, BBC Film, BBC Scotland, BFI i Screen Scotland). Amb James Matheson. Informació: Òpera prima. Els curtmetratges de Sean Robert Dunn s’han projectat a Venècia i Locarno. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies. FOTO: el director, Sean Robert Dunn.

De Quentin DUPIEUX, “À Notre Beau Métier“. Producció: França. Guió: Quentin Dupieux. Nota sinòptica: Nova comèdia de l’absurd, una farsa que agafa actors en una producció terrible, en què el repartiment té un doble paper de personatge i actor. Amb: Léa Seydoux, Vincent Lindon, Raphaël Quenard, Louis Garrel, Manuel Guillot. Informació: Catorzè llargmetratge del músic (música electrònica), productor musical, vídeocliper i cineasta francès Quentin Dupieux, conegut com a Mr. Oizo. Havent començat a filmar de ben jovenet, practica un cinema excèntric, surrelista, fet de pel·lícules com “Rubber” (2010), seleccionada en Sessió Especial a la Setmana de la Crítica de Canes, en què el protagonista és un pneumàtic assassí en sèrie, telepàtic i atret per una jove bonica -com no podia ser d’altra manera, multipremiat al Festival de Sitges-; el curt “Wrong Cops: Chapter 1” (2012) -projectat a la Quinzena dels Realitzadors i en què Marilyn Manson és un jove amant del techno els horribles gustos musicals del qual escandalitzen un policia corrupte i boig per la música- que dona peu al llarg “Wrong Cops” (2013); la comèdia… que va encaixar bé al Festival de Sitges -després d’haver-se presentat a la Quinzena dels Realitzadors– “Le Daim” (2019) -sobre un home enamorat d’una jaqueta d’ant; “Fumer fait tousser” (2022), presentada Fora de Competició en Sessió de Mitjanit al Festival de Canes i Premi al Millor Guió -com no!- del Festival de Sitges-, una altra comèdia a la Dupieux, terrorífica i fantacientífica, amb una colla de vigilants anomenats les “forces del tabac” que s’està desfent, cosa que provoca la crida del seu líder a un retir d’una setmana, per a reconstruir-ne l’esperit d’equip i poder tornar, per a salvar el món -per cert, que el guardó de Sitges el va haver de compartir… amb un altre film del mateix cineasta i de la mateixa mena, “Incroyable mais vrai” (2022)-; “Yannick” (2023), en què un espectador descontent de la representació teatral a la qual assisteix en pren com a ostatges els actors; “Daaaaaali!” (2023) -seleccionat Fora de Competició a la Mostra de Venècia, inevitable film de Dupieux sobre el pintor surrealista, interpretat a la pantalla per diversos actors, que es troba amb una periodista. Vista la sinopsi d'”À notre beau métier”, es veu clarament que Quentin Dupieux, en els films actuals, té una dèria especial amb la funció dels actors. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Les Inrockuptibles (fr). FOTO: Quentin Dupieux, l’inefable director.

D’ Adam ELLIOT, “Memoir Of A Snail“. Producció: Austràlia. Durada: 1h33. Animació en ‘stop-motion’. Guió: Adam Elliot. Amb les veus de Jacki Weaver, Eric Bana, Kodi Smit-McPhee, Dominique Pinon, Magda Szubanski. Nota sinòptica: La història de la Grace Puddle, col·leccionista solitària de Canberra, acaparadora de cargols, novel·les romàntiques i conillets d’índies. Sinopsi: A l’Austràlia dels anys setanta, la vida de la Grace es veu afectada per la desgràcia i la pèrdua. La seva mare mor durant l’embaràs i a ella i al seu germà bessó, en Gilbert, els cria el seu pare antic malabarista, paraplègic i alcohòlic, en Percy. Malgrat una vida plena d’amor, la tragèdia torna a picar fort quan en Percy mor mentre dorm. Als germans els separen per la força i els llancen a cases separades. En Gilbert es troba en mans d’una cruel família evangèlica, mentre que la Grace, lluitant amb una intensa soledat, es va tancant gradualment en la seva closca, talment com els cargols que adopta. Amb el pas dels anys, i malgrat les noves decepcions i tristeses, sobreïx un bri d’esperança quan forja una amistat duradora amb una dona gran i excèntrica anomenada Pinky. Informació: Premiat autor d’animació en ‘stop-motion’, l’australià Adam Elliot està influenciat per les fotografies de Diane Arbus, les pel·lícules d’animació de Jan Švankmajer i per “Elephant Man” de David Lynch. Descriu el seu món d’animació i argila amb la paraula “Clayografies” (de l’anglès clay que significa argila i grafia per a biografia). És autor de 6 pel·lícules d’animació [7, amb “Memoir of a Snail”, que és el seu segon llargmetratge], entre elles “Mary and Max” [2009, llargmetratge] i “Harvie Krumpet” [2003], per la qual va rebre l’Oscar al millor curt d’animació l’any 2004. Les seves pel·lícules s’han projectat en prop de 800 festivals i han rebut més de 100 premis (AlloCiné). Nascut amb un tremolor fisiològic hereditari, Elliot va incorporar la seva discapacitat a la seva estètica visual, amb la seva obra que mostra línies desiguals i una sensació orgànica (Wkp). VI: Charades. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

D’ Ildikó ENYEDI, “Silent Friend“. Producció: Alemanya, Hongria, França. Guió: Ildikó Enyedi. Amb Luna Wedler, Tony Leung Chiu-Wai, Ulrich Matthes. Nota sinòptica: Contes explicats des de la perspectiva d’un arbre vell solitari situat al mig d’un jardí botànic. La trobada de dos ritmes de vida: el de l’home i el de la natura. Inspirar – expirar. Unes setze vegades per minut per als humans. Un cop al dia per als arbres. Aquí teniu una història en què aquests dos ritmes es troben. Sinopsi: Entrelliga tres històries vinculades a un sol arbre durant més d’un segle. A través d’aquestes narracions, la pel·lícula investiga les transformacions dramàtiques en la manera de percebre les plantes, els animals i els éssers humans, reflexionant sobre els profunds i sovint volàtils canvis en la nostra comprensió de la realitat. Informació: L’any passat, Ildikó Enyedi va presidir el Jurat dels Curtmetratges i de la Cinef al Festival de Canes. Gran figura del cinema hongarès contemporani, Ildikó Enyedi sempre ha volgut pensar el cinema i qüestionar-ne la pràctica. Des de l’inici de la seva carrera a finals dels anys setanta, es va incorporar als cercles d’art contemporani i conceptual. L’any 1984, Ildikó Enyedi va fer els seus primers curtmetratges. Aleshores posa les bases del seu futur treball: els límits entre els somnis i la realitat i la porositat entre el cinema i el món real. A “Flirt: Hipnosis“, es filma enmig d’una sessió d’hipnosi mentre “The Mole” [1987] descriu un món que només és una projecció, recordant l’al·legoria de la cova de Plató. La seva carrera com a director de llargmetratges va començar amb èxit al Festival de Canes l’any 1989 on “My 20th Century“, seleccionada a Un Certain Regard, va guanyar la Càmera d’Or. Tota l’efervescència epistemològica en què va néixer el cinema d’ahir i es va forjar el d’avui hi és. La figura d’Edison que llança la societat a la carrera per l’evolució científica, els avenços tècnics que canvien el rostre de la lluita de classes, els nous mitjans de locomoció i comunicació que redefineixen les fronteres espai-temporals d’un món en ple canvi són qüestions que aquesta pel·lícula en blanc i negre planteja. Els seus següents projectes, ja siguin llargmetratges, curts o sèries -Ildikó Enyedi va dirigir l’adaptació hongaresa de ‘BeTipul‘ del 2012 al 2017 (‘Terápia‘)-, tant si representen històries d’amor (“Tamas and Juli” [1997], “First Love” [2008]) com intrigues de detectius (“Simon, the Magician” [1999]), tots llauren el solc dels sentiments com a mitjans entre el visible i l’invisible, entre el palpable i l’impalpable. Així, la seva estètica altament elaborada al servei dels escenaris íntims és el condiment de la seva singular filmografia: “En cuerpo y alma” / “Corps et Âmes” / “On Body and Soul” / “Teströl és lélekröl”, Ós d’Or a la Berlinale 2017, “La historia de mi mujer” / “L’histoire de ma femme” / “The Story of My Wife“, a Competició al Festival de Cannes 2021. Forta amb les seves pel·lícules reconegudes mundialment, Ildikó Enyedi teixeix una impressionant obra de subtilesa i gràcia, on la raresa crea precisió, on l’acte de filmar ve a mesurar una manera de concebre el cinema (Festival). Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, WorldOfReel (ang). FOTO: Ildikó Enyedi, la directora.

D’ Ameer FAKHER ELDIN, “Yunan“. Producció: Alemanya, Canadà, Itàlia, França. Amb Hanna Schygulla, Ali Suliman, Bassem Yakhour, Georges Khabbaz, Sibel Kekilli. Sinopsi: Un autor àrab exiliat viatja a una illa remota del mar del Nord per a suïcidar-se. Allà s’allotja en un modest hotel regentat per una dona gran, devota, la tranquil·la humanitat de la qual provoca un despertar dels seus desitjos i instints de vida. Informació: “Yunan” compta amb un repartiment panàrab (..) juntament amb diversos actors internacionals (..). Aquest repartiment inclou el reconegut director libanès George Khabbaz, l’actor sirià Bassem Yakhur, l’actriu alemanya Sibel Kekilli -que és més coneguda pel seu paper de Shae a ‘Game of Thrones’- i la icona principal del cinema alemany Hanna Schygulla (Imdb). Nascut a Kíiv, Ucraïna, de pares sirians dels Alts del Golan ocupats, i resident a Hamburg (Alemanya), Ameer Fakher Eldin signa ara el seu segon llargmetratge, després d’haver debutat amb “The Stranger” / “Al Garib” (2021), presentada a les Giornate degli Autore de Venècia, i que, ambientada en un petit poble dels Alts del Golan ocupats, narra la vida desesperada d’un metge sense llicència, que travessa una crisi existencial, però pren una direcció inesperada quan topa amb un home ferit en els combats de la guerra de Síria, contradint les regles de la comunitat en temps de guerra i crisi nacional. Aquella pel·lícula és la primera part d’una trilogia anomenada (en anglès) ‘Home’, de la qual “Yunan” és el segon lliurament. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies. FOTO: Ameer Fakher Eldin, el director.

De Nadia FALL, “Brides“. Producció: Anglaterra, Itàlia. Guió: Suhayla El-Bushra. Amb Ebada Hassan, Safiyya Ingar. Nota sinòptica: Dues adolescents el 2015, a la recerca de la llibertat, amistat i pertinença, fugen de la seva vida problemàtica en una ciutat costanera amb un pla equivocat d’anar a Síria. En el seu viatge per carretera, aprenem sobre les vides que estan deixant enrere, a mesura que entenen la realitat cap a on van. Informació: Òpera prima de la directora teatral Nadia Fall. La directora n’ha dit : Amb “Brides” volia evocar tant l’emoció com l’angoixa de l’adolescència: des de l’electricitat del primer amor, les amistats incondicionals i la presa de riscos eufòrica, fins a l’angoixa, sovint la vergonya i l’aïllament paralitzants. Les nostres noies són forasteres i estan desesperades per trobar un lloc on pertànyer. Mentre tots topem amb l’horror de la guerra i el conflicte a l’escena mundial, el dolor constant a les xarxes socials, espero que aquesta història ressoni profundament. Rodar el meu primer llargmetratge a tres països diferents ha estat una aventura increïble i no m’hauria pogut imaginar un repartiment i un equip més meravellosos durant el viatge. No puc esperar per compartir la nostra història. VI: Bankside Films. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, FFilm Cymru Wales. FOTO: les actrius.

De Sophie FILLIÈRES i els seus fills, “Ma vie Ma geule” / “This Life of Mine“. Producció: França. Guió: Sophie Fillières. Amb Agnès Jaoui, Philippe Katerine, Édouard Sulpice, Angelina Woreth. Nota sinòptica: Una dona a la qual el sentit de si mateix comença a desfer-se quan compleix els 55 anys. Sinopsi: La Barberie Bichette, a qui per disgust seu li diuen Barbie, pot haver estat bonica, potser estimada, potser una bona mare per als seus fills, una col·lega fiable, una gran amant, sí potser… Avui, de vegades és fosc, de vegades violent, sovint és absurd i li fa gràcia tenir… 55 anys. Fatal, inevitable, però què pot fer avui amb ella mateixa, amb els altres, amb la vida en definitiva… La Barbie per fi s’enlairarà, literalment, i estarà en un altre lloc, a l’altra banda de les coses, a les altures salvatges d’Escòcia, que la seva vida s’obrirà de nou, inesperada i lluminosa… Informació: La guionista, -puntualment- actriu (“Anatomia d’una caiguda” i “Victoria”, ambdues de Juntine Triet) i cineasta  Sophie Filllières va morir poc després d’acabar el rodatge de “Ma vie Ma geule” i els seus fills s’han dedicat a enllestir-ne la postproducció. VI: The Party Film Sales. DF: Jour2Fête. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

De Miguel GOMES, “Grand Tour“. Producció: Portugal, Xina, Alemanya, França, Itàlia, Japó. Guió: Miguel Gomes, Telmo Churro, Maureen Fazendeiro, Mariana Ricardo. Amb Crista Alfaiate, Gonçalo Waddington, Teresa Madruga, Jani Zhao, Lang-Khê Tran, Manuela Couto, . Nota sinòptica: Imperi britànic. Una núvia abandonada persegueix el seu promès funcionari fugitiu a través d’Àsia. Informació: Film multilingüe. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Variety (ang).

De Fabio GRASSADONIA i Antonio PIAZZA, “Lettere a Catello” / “Iddu”. Producció: Itàlia, França. Amb Toni Servillo, Elio Germano, Daniela Marra, Barbora Bobulova. Nota sinòptica: La història del món que gira temeràriament al voltant del mafiós Matteo Messina Denaro -que va estar dècades en recerca i captura- i protegeix el misteri tràgic i ridícul de la seva perllongada absència. Un món en què les apostes i les crisis existencials mai donen els resultats desitjats. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

De Michel HAZANAVICIUS, “La plus précieuse des marchandises” / “The Most Precious Of Cargoes”. Animació. Guió: Michel Hazanavicius, Jean-Claude Grumberg, adaptat de la novel·la homònima de Jean-Claude Grumberg. Amb les veus de Jean-Louis Trintignant, Dominique Blanc, Denis Podalydès. Nota sinòptica: Drama de la Segona Guerra Mundial, sobre un nen jueu que anava amb la seva família en un tren amb destinació a Auschwitz, el llancen fora i acaba criat per la dona d’un llenyataire, polonesos sense fills. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

De Frederik Louis HVIID, “The Quiet Ones“. Producció: Dinamarca (Zentropa*), França. Durada: 2h. Guió: Anders Frithiof August . Amb Reda Kateb, Gustav Giese, Amanda Collin. Nota sinòptica: Basat en l’atracament més gran que mai hi hagi hagut a Dinamarca i que va tenir lloc el 2008. Informació: Quan la crisi financera afecta Europa el 2008, un grup d’homes danesos i europeus planegen cometre el robatori més gran que s’ha produït mai a terra danesa. La pel·lícula és un drama d’acció amb suspens que representa un grup de lladres extremadament tenaços, ambiciosos i intransigents que comparteixen la mateixa ambició: tenir èxit amb l’impossible, malgrat els grans obstacles, els conflictes interns, les agendes secretes i els costos personals. És la història del cop més gran i espectacular de la història danesa, i la llarga, detallada i arriscada preparació que va necessitar per crear una drecera cap a la grandesa i la riquesa. Al preu que sigui. (TrustNordisk).  VI: Trust Nordisk. DF: KMBO. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

De Mehdi IDIR i el raper GRAND CORPS MALADE, “Monsieur Aznavour“. Biopic. Des de la seva pobre infantesa fins al seu ascens a la fama, dels seus triomfs als seus fracassos, de París a Nova York, descoberta del viatge excepcional d’un artista. Íntim, intens, fràgil i indestructible, entregat al seu art fins al final, un dels cantants més immortals de tots els temps: Monsieur Aznavour. Repartiment: Tahar Rahim (Charles Aznavour), Lionel Cecilio (Gilbert Bécaud), Tigran Mekhitarian (Missak Manouchian), Marie-Julie Baup (Edith Piaf) . VI: Playtime. DF: Pathé. EF: 23.10.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies. FOTO: Tahar Rahim i Charles Aznavour.

De Lilja INGOLFSDOTTIR, “Loveable” / “Elskling”. Producció: Noruega (Nordisk Film Prod.*). Guió: Lilja Ingolfsdottir. Amb Oddgeir Thune, Marte Magnusdotter Solem, Helga Guren. Nota sinòptica: Drama sobre un divorci. Sinopsi: La Maria, de 40 anys, fa malabars amb els seus quatre fills i una carrera exigent mentre el seu segon marit, en Sigmund, és fora sempre per treball. Un vespre, en Sigmund torna a casa i la parella discuteix violentament. Malgrat els esforços desesperats de la Maria per salvar la seva relació, en Sigmund finalment li diu que vol el divorci. Informació: Una pel·lícula interpersonal sobre una ruptura, però també l’oportunitat d’una dona per a l’autoconeixement, el creixement i haver de fer front a patrons inconscients i disfuncionals en ella mateixa. (Trust Nordisk). VI: TrustNordisk. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

De Gianluca JODICE, “Le deluge“. Producció: França, Itàlia (productor associat: Paolo Sorrentino). Guió: Gianluca Jodice, Filippo Gravino. Repartiment: Guillaume Canet (Lluís XVI), Mélanie Laurent (Maria Antonieta), Vidal Arzoni (el dofí Lluís-Carles de França), Aurore Broutin (Elisabeth), Hugo Dillon (Henri), Fabrizio Rongione (Cléry). Nota sinòptica: Lluís XVI i Maria Antonieta, els dies abans de ser executats. Sinopsi: Quan parlem de Lluís XVI i de la reina Maria Antonieta, primer pensem en puntes, perruques altes, roba i colors brillants o la guillotina. Entre aquests dos extrems, hi ha una terra mitjana, un període que ningú no ha explicat mai: els pocs mesos en què els darrers reis i reines de França de l’Antic Règim, amb els seus dos fills petits, es van trobar empresonats en un castell fosc dels afores de París, esperant la seva execució. Un període dens i breu on enmig de la violència van caure totes les màscares: les dels dos monarques com a personatges públics i privats, la de l’Antic Règim, la de la Història, que en aquell moment havia passat definitivament pàgina, i la de Déu que, a partir d’aleshores, va quedar eclipsat i empès a l’ombra, deixant l’home completament sol. Informació: parlada en francès. DI: 01 Dist.*.Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Cineuropa (fr/ang).

D’ Ahd KAMEL, “My Driver and I“. Producció: Aràbia Sausí. Guió: Ahd Kamel. Amb Rana Alamudin Karam, Amjad Abu Alala, Mustafa Shehata. Nota sinòptica: Història iniciàtica que gira al voltant de la improbable amistat entre una jove noia de Jidda i el seu conductor sudanès. Informació: Òpera prima de l’actriu Ahd Kamel. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies. FOTO: Ahd Kamel, la directora.

D’ Eric KHOO, “Spirit World“. Producció: Singapur, França, Japó. Guió: Eric Khoo. Amb Catherine Deneuve, Masaaki Sakai, Yutaka Takenouchi, Jun Fubuki. Nota sinòptica: Una cantant mor sobtadament quan és de gira pel Japó, però el seu esperit viu i s’embarca en un viatge per trobar la humanitat al més enllà. Sinopsi: La llegendària artista Claire Emery (Catherine Deneuve) vola a Tòquio per a un concert final amb entrades exhaurites, però en acabar el concert, la seva vida a la terra arriba a un final sobtat. Inesperadament, tindrà una nova existència al món invisible dels esperits on serà rebuda i guiada per Yuzo, un dels seus grans admiradors. VI: Goodfellas. DF: ARP. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

De Harmony KORINE, “Baby Invasion“. Producció: EUA. Guió: Harmony Korine. Nota sinòptica: Va sobre invasors domèstics, des del punt de vista d’un ‘jugador de videojoc de tir [‘shooter’]’ en primera persona. Informació: Rodat amb sis càmeres corporals (una portada pel mateix Korine) i les cares dels invasors han estat tractades amb tecnologia d’IA perquè apareguin com a nadons. “En certa manera, s’acosta a una pel·lícula de terror i a un videojoc de tir en primera persona, explicat principalment a través de GoPro i imatges de càmeres de seguretat”, havia dit Korine a ArtNews al novembre.(World of Reel). Per cert, l’esmentat mitjà també explica que l’anterior pel·lícula de Korine no ha trobat distribució comercial i que es projecta… en clubs de ‘striptease’. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, WorldOfReel (ang). FOTO: muntatge gràfic (promocional).

De John KRASINSKI, “IF” / “Amigos imaginarios” / “Blue & Compagnie” / “IF – Amici Immaginari”.  Guió: John Krasinski. Nota sinòptica: La Bea, una nena, descobreix un dia que pot veure els amics imaginaris de tothom. Aleshores comença una màgica aventura per reconnectar cada nen amb el seu amic imaginari oblidat. Amb Ryan Reynolds, John Krasinski, Cailey Fleming, Fiona Shaw, i les veus de Phoebe Waller-Bridge,  Louis Gosset Jr., Steve Carell. Vídeo: Tràiler. D: Paramount Pictures*. Enllaços: Web oficial, IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies. L’HEM DE DESCARTAR, SI NO N’ENDARREREIXEN L’ESTRENA (prevista a França pel 08.05.2024, sis dies abans que comenci el Festival). EE: 17.05.2024.

D’ Ariane LABED, “September Says” (“Sisters”) / “Soeurs”. Producció: Anglaterra, Irlanda, Grècia, Alemanya, França. Guió: Ariane Labed, adaptació de la novel·la gòtica ‘Sisters‘, de Daisy Johnson. Amb Mia Tharia, Pascale Kann, Rakhee Thakrar, Barry John Kinsella, Cal O’Driscoll, Niamh Moriarty, Amelia Valentina Pankhania, Shane Connellan. Nota sinòptica: Dues germanes se’n van a pagès amb la seva mare maníaco-depressiva. Informació: Òpera prima de l’actriu Ariane Labed, grega que va crèixer entre França i Alemanya, dona de Yorgos Lanthimos a la vida real, premiada com a Millor Actriu a Venècia 2010 (pel seu paper a “Attenberg“) i a Locarno 2014 (pel seu treball a “Fidelio: Alice’s Odyssey“) i que va tenir el seu curtmetratge “Olla” (2019) seleccionat a la Quinzena dels Realitzadors de Canes. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies. FOTO: Ariane Labed, la directora.

De Rebecca LENKIEWICZ, “Hot Milk“. Producció: Anglaterra. Guió: Rebecca Lenkiewicz, adaptació de la novel·la homònima de Deborah Levy. Amb Emma Mackey, Fiona Shaw, Vicky Krieps, Vincent Pérez. Nota sinòptica: Amb una estranya malaltia, una mare i la seva filla emprenen un viatge a la costa espanyola per trobar una cura, i en el camí la filla descobreix una altra realitat allunyada de la seva controladora mare. Sinopsi: La Rose (Fiona Shaw) i la seva filla Sofia (Emma Mackey) viatgen a Almeria per consultar el doctor Gómez (Vincent Pérez), un metge xamànic que pot tenir la cura de la misteriosa malaltia de la Rose, que l’ha deixada confinada a una cadira de rodes. Però en l’atmosfera sulfurosa d’aquesta assolellada ciutat, la Sofia, que ha quedat atrapada tota la vida per la malaltia de la seva mare, finalment comença a desfer-se de les seves inhibicions, atreta per l’enigmàtica aventurera Ingrid (Vicky Krieps). L’augment de la llibertat de Sofia esdevé massa per a la seva mare controladora i, a mesura que el sol va escalfant, la seva relació bull amb ressentiments i amargor reprimits, amenaçant amb trencar els fràgils fils que les mantenen unides i les porta a una conclusió dramàtica. Informació: Òpera prima de Rebecca Lenkiewicz, guionista d'”Ida“, “She Shaid“, la sèrie ‘The Eddy‘… VI: HanWay Films. DF: Metropolitan Filmexport. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

De Davide LIVERMORE i Paolo GEP CUCCO, “Opera!“. Producció: Itàlia (a la producció, Dolce & Gabbana).  Repartiment: Vincent Cassel (Caront), Caterina Murino (conserge), Fanny Ardant (Prosèrpina), Rossy De Palma (Moire), Angela Finocchiaro (Cal·líope), Mariam Battistelli (Eurídice), Valentino Buzza (Orfeu), Rame Lahaj. Sinopsi i informació: versió moderna del famós mite grec d’Orfeu i Eurídice. En aquesta versió, Eurídice mor per un tret el dia del seu casament. Orfeu, devastat per la pèrdua de la seva estimada, en començarà una recerca al regne d’Hades, més conegut com a “infern”, encarnat pel Grand Hades Hotel. En la recerca de la seva amant, Orfeu trobarà molts personatges emblemàtics i haurà d’enfrontar-se a les seves pors més profundes, en una realitat distorsionada ritmada per les cançons d’òpera més famoses. Aquesta és la història de tots els contes, la història d’una història d’amor atemporal que reuneix les cançons més famoses de l’Òpera. Una pel·lícula que fa ús de les tecnologies més innovadores: rodatge dins d’un plató virtual, ús d’SGI i VFX per explicar l’increïble viatge d’Orfeu a l’inframón.  Davide Livermore és una personalitat en el món de l’òpera i, entre moltíssims dels càrrecs, remarquem que ha estat director artístic del Palau de les Arts de València. Paolo Gep Cucco és un bateria i productor discogràfic, molt actiu a ITàlia en el món de la música independent. VI: Pulsar Content. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

De Kelsey MANN, “Inside Out 2” / “Del revés 2” / “Vice-Versa 2”. Producció: EUA. Guió: Dave Holstein, Meg LeFauve. Amb les veus d’Amy Poehler, Phyllis Smith, Lewis Black,Tony Hale, Liza Lapira, Maya Hawke, Diane Lane, Frank Oz, Kyle MacLachlan, Adèle Exarchopoulos, Flea. Nota sinòptica: Seqüela de ‘Del revés’ (2015). La Riley acaba d’entrar a l’adolescència i, ara, la seva ment ha de fer lloc a noves emocions. Quan apareix l’Ansietat, les velles emocions (la Joia, la Tristesa, la Ira, la Por, el Fàstic…) no saben què fer ni què sentir. I a més, sembla que la intrusa no ha vingut tota sola. Vídeo: Tràiler (cat). D: Walt Disney. EE: 19.06.2024. EF: 19.06.2024. EI: 14.06.2024. Enllaços: Cinema en català, IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Wkp (cat).

De Khaled MANSOUR, “Seeking Haven For Mr Rambo“. Producció: Egipte. Guió: Khaled Mansour, Mohamed El-Hosseiny. Nota sinòptica: Un home brega per a salvar el seu estimat gos, Rambo, el seu millor amic. Informació: Òpera prima de l’actor egipci Khaled Mansour. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, ScreenDaily (ang).

De Pia MARAIS, “Transamazonia“. Producció: Alemanya, França, Suïssa, Taiwan, Brasil. Guió: Pia Marais, Martin Rosefeldt, Willem Droste. Amb Helena Zengel, Jeremy Xido, Sabine Timoteo, Rômulo Braga. Nota sinòptica: Drama ambientat a la selva amazònica, que tracta de la tala il·legal i d’un missioner contemporani. Sinopsi: La filla del missioner Lawrence Byrne (Jeremy Xido), la Rebecca (Helena Zengel), va ser considerada un “miracle miraculós” després de sobreviure a un accident d’avió quan era una criatura, a les profunditats de la selva amazònica. Anys més tard, s’ha convertirt en una sanadora famosa a la regió. Aviat, el seu pare entra en conflicte amb fustaires que envaeixen terres pertanyents als indígenes que ell evangelitza. Informació: Inspirada en fets reals. “És un thriller ecològic dens i tens, que explora les complexitats de la naturalesa humana que estem segurs que serà una fita en la carrera de Pia”, van dir Estelle de Araujo i Samuel Blanc, co-caps de vendes de The Party Film Sales. (..) “Transamazonia” és la quarta pel·lícula de [la sudafricana] Pia Marais després de “Layla Fourie”, que va guanyar una menció especial del jurat a la Berlinale; “At Ellen’s Age”, que va competir a Locarno; i “The Unpolished”, que va guanyar el premi Tiger a Rotterdam (Variety). VI: The Party Film Sales. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Variety (ang).

De Carlos MARQUÉS-MARCET, “Polvo serán” / “They will be dust”. Producció: Catalunya (Lastor Media), Suïssa (Alina Film*), Itàlia (Kino produzioni*), amb el suport de l’ICAA, l’ICEC, MOVISTAR+. Guió: Carlos Marqués-Marcet, Clara Roquet, Coral Cruz. Música: Maria Arnal. Coreografia: La Veronal. Amb Ángela Molina, Alfredo Castro, Mònica Almirall, Oriol Genís, Manuela Biedermann, Valeria Scheilen. Drama musical. Sinopsi: Després de rebre el diagnòstic d’un tumor cerebral incurable, la Claudia decideix emprendre el seu últim viatge a Suïssa. Allà podrà decidir com i quan acabar amb la seva vida gràcies a l’ajuda d’una associació de suïcidi assistit. En Flavio, que no s’ha separat mai d’ella en més de quaranta anys, decideix unir-se a aquest viatge sense retorn. La Violeta, mentrestant, esdevé mediadora involuntària entre els seus pares i tot allò que deixen enrere, a la vegada que intenta trobar el seu lloc en aquesta història. Informació: Drama musical. «De l’amor a la mort a través de la comèdia, el drama, la música, la dansa… en aquesta barreja de gèneres, el musical tindrà la funció de permetre apropar-nos a aquestes complexes emocions i al forat insondable de la mort allà on les paraules no arriben, expressat a través del cos i de la música. Les coreografies estan plantejades no com una pausa de la narració, sinó com una manera de fer avançar la pel·lícula mitjançant l’exploració dels personatges des d’un altre angle», explica Carlos Marqués-Marcet, el director de “10.000KM” (Audiovisual451). El director de “10.000 KM” i “Els dies que vindran” indica que no és una pel·lícula que tracti sobre l’eutanàsia o la mort assistida, tot i que el tema hi té una gran presència. “El film no és temàtic ni és activista”, sinó que “intenta confrontar com és mirar de prop la pròpia mort”. De fet, part de la pel·lícula se centra en el moment de la decisió de morir, els dubtes i les angoixes, però també, afegeix, els moments absurds i còmics. El cineasta no té la intenció de fer un altre drama sobre el dol i la mort que ja “s’ha vist moltes vegades. Per a mi tenia més a veure en confrontar una cosa tan estranya que és deixar d’existir un mateix o deixar d’existir d’aquesta forma”. En aquest context, també hi apareixen escenes còmiques i absurdes. (Diari de Barcelona). Rodada a Barcelona, els Alps italians i Suïssa. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Cineuropa (esp). Nota: Sembla que la pel·lícula no estaria llesta per ser a la Croisette aquest mes de maig, llàstima perquè sembla una bona candidata per a la Quinzena dels Cineastes (o Un Certain Regard). FOTO: el director, amb els actors.

De The MAW NAING, “The Women” / “Ma”. Producció: Myanmar, Noruega, Singapur, França (Massala, Alpha Violet*), Corea. Guió: Youngjeong Oh. Nota sinòptica: Per mantenir la seva família, una noia birmana es trasllada a la gran ciutat per a treballar en una fàbrica de roba. Informació: Drama sobre els drets de les dones, inspirat en les vagues de les treballadores de la confecció de Myanmar el 2012. Sinopsi: La Mi-Thet, jove treballadora birmana, treballa en una fàbrica de roba i es veu enfrontada a una vaga desesperada organitzada pels seus companys i als traumes del seu passat. The Maw Naing és conegut per haver codirigit “The Monk” (2014), projectada al Festival de Rotterdam. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

De Simon MOUTAÏROU, “Ni chaînes Ni maîtres” / “No Chains, No Masters”. Producció: França. Guió: Simon Montaïrou. Repartiment: Ibrahima M’Baye (Massamba), Anna Thiandoum (Mati), Benoît Magimel (Eugène Larcenet), Camille Cottin (Madame La Victoire), Félix Lefebvre, Swala Emati,  Bamar Kane (Gaoussou), Bass Dhem. Nota sinòptica: Drama de l’esclavitud de l’època colonial francesa ambientat a Maurici. Sinopsi: 1759. Illa de França (actual Maurici). En Massamba (Ibrahima M’Baye) i la Mati (Anna Thiandoum), esclaus a la plantació d’Eugène Larcenet (Benoît Magimel), viuen entre la por i la feina. Ell somia amb l’alliberament de la seva filla, ella d’abandonar el verd infern de la canya de sucre. Una nit, ella fuig. Contracten Madame La Victoire (Camille Cottin), famosa caçadora d’esclaus, per a localitzar-la. En Massamba no té més remei que fugir també. Amb aquest acte, esdevé un ‘esclau fugitiu’, un hom que trenca per sempre amb l’ordre colonial. Informació: Òpera prima del guionista Simon Moutaïrou. VI: StudioCanal. DF: StudioCanal. EF: 25.09.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

De Celina MURGA, “El aroma del pasto recién cortado” / “The Freshly Cut Grass”. Producció: Argentina, EUA (Martin Scorsese, productor executiu), Mèxic, Uruguai, Alemanya. Guió:     Gabriela Larralde, Celina Murga, Lucia Osorio, Juan Villegas. Amb Joaquín Furriel, Marina de Tavira, Alfonso Tort.  Nota sinòptica: En Pablo (Joaquín Furriel), professor universitari, s’involucra amorosament amb una alumna. En paral·lel, la Natàlia (Marina de Tavira), professora universitària, s’involucra amorosament amb un alumne. Dues històries miralls, semblants però diferents. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, GPS-Audiovisual (esp), CineArgentinoHoy (esp). FOTO: Celina Murga (al mig), amb els actors.

De Guillame NICLOUX, “Sarah Bernhardt, la divine” / “The Divine Sarah Bernhardt”. Producció: França, Bèlgica. Guió: Nathalie Leuthreau. Amb Sandrine Kiberlain, Laurent Lafitte, Amira Casar, Pauline Etienne. Nota sinòptica. Biopic. Sinopsi: París, 1915. La immensa tràgica Sarah Bernhardt té 70 anys. L’endemà de l’amputació de la cama, va confiar al seu fillol Sacha Guitry, jove autor ja reconegut, una història apassionada que va viure quan era petita… “La Divina” o la història de la primera estrella del món. VI: Memento International. DF: Bac Films. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies. FOTO: Sarah Bernhardt.

De Rungano NYONI, “On Becoming A Guinea Fowl“. Producció: Zambia, Anglaterra, Irlanda. Fotografia: David Gallego. Rungano Nyoni va néixer a Lusaka, Zàmbia i va créixer a Gal·les. Es va graduar a la Universitat de les Arts de Londres. Ha dirigit nombrosos curtmetratges, com “The List“, que va guanyar un BAFTA Cymru i “Mwansa the Great“, que va ser nominada a un BAFTA. Va coescriure “The Mass of Men“, que va guanyar un Lleopard d’Or a Locarno. El seu darrer curtmetratge “Listen“, codirigit i presentat al programa de la Quinzena de Realizadors a la Nordic Factory, va ser nominat a l’Oscar. Rungano era resident de la Cinéfondation l’any 2013. Va presentar la seva òpera prima “I Am Not a Witch” (2017) a la Quinzena dels Realitzadors de Canes, abans de ser multinominada i pluripremiada als BIFA i guardonada amb el BAFTA al millor debut britànic de l’any -ambientada en una comunitat remota de Zàmbia, on la Shula, una nena de 9 anys, és acusada de bruixeria i condemnada a viure lligada amb una cinta en un campament de bruixes, amb un encanteri: si es talla la cinta, serà maleïda i es convertirà en una cabra blanca-. El 2020, ha dirigit 1 episodi de la sèrie televisiva ‘Homemade‘. El 2023 va ser membre del Jurat Internacional del Festival de Canes. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies. FOTO: Rungano Nyoni.

D’ OH Seung-uk, “Revolver“. Amb Ji Chang-wook, Lim Ji-yeon, Jeon Do-yeon. Nota sinòptica: Un antic policia busca venjança després de complir una pena de presó per una altra persona i constatar que la compensació promesa per això s’ha esvaït. Tercer llargmetratge del sud-coreà Oh Seung-uk, que el 2015 va participar a Un Certain Regard amb “The Shameless“, després d’haver debutat el 2000 amb “Kilimanjaro“. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

De Luís ORTEGA, “Matar al Jockey” / “Kill The Jockey”. Producció: Argentina (productor, Benício Del Toro). Amb Úrsula Corberó, Nahuel Pérez Biscayart, Daniel Giménez Cacho, Mariana Di Girólamo. Nota sinòptica: Sobre un jockey dotat que s’encara amb un mafiós a qui li deu la vida. Sinopsi: En Remo Manfredini (Nahuel Perez Biscayart) és una llegenda del món de les curses sobre gespa el comportament autodestructiu de la qual n’eclipsa el talent. L’Abril (Úrsula Corberó), una jockey prometedora, està embarassada d’en Remo i ha de triar entre tenir el seu fill o continuar corrent. Tots dos corren per en Sirena (Daniel Giménez Cacho), un important empresari -mafiós- que va salvar la vida d’en Remo en el passat. En Remo té un accident en què mata un cavall valuós i es perd pels carrers de Buenos Aires. Aleshores, en Sirena el persegueix per tota la ciutat i l’Abril intenta trobar-ho abans que sigui massa tard. Però alguna cosa en en Remo ha canviat per sempre. L’anterior llargmetratge de Luís Ortega va ser “El ángel” (2018), sobre un delinqüent de 17 anys de cara angelical, que, amb producció dels Almodóvar, va ser seleccionat a Un Certain Regard. I, amb l’actor argentí Nahuel Pérez Biscayart, ja hi va treballar el 2014, a “Lulú“.  Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies. FOTO: Nahuel Pérez Biscayart i Úrsula Corberó.

De Pilar PALOMERO, “Los destellos” / “Glimmer”. Producció: Una producció de MOD, Misent Producciones i Inicia Films que compta amb la participació de RTVE, Movistar+, 3Cat i À Punt, amb el finançament d’ICAA-Govern d’Espanya, amb la col·laboració de l’ICEC – Generalitat de Catalunya i IVC- Generalitat Valenciana (3Cat). Guió: Pilar Palomero, adaptació del relat ‘Un cor massa gran‘, d’Eider Rodríguez. Amb Patricia López Arnaiz, Antonio de la Torre, Julián López, Marina Guerola. Nota sinòptica: Una dona divorciada restableix el contacte amb el seu exmarit. Sinopsi: La vida de l’Isabel fa un gir inesperat el dia que la seva filla Madalen li demana que visiti regularment en Ramon, que està malalt. Després de quinze anys allunyada del seu exmarit, un home que veu com un desconegut malgrat que van ser família durant anys, a l’Isabel comencen a revifar-li ressentiments que creia superats. Tot i això, en acompanyar en Ramon en el seu moment més vulnerable, l’Isabel aconseguirà veure amb altres ulls el fracàs que van viure per centrar-se en el present de la seva pròpia vida. Informació: Des del primer moment em vaig sentir intrigada per aquest relat que, a grans trets, parlava sobre el retrobament obligat entre una parella que no va funcionar . Vaig sentir que aquest conflicte em permetia parlar sobre com de contradictoris i complexos poden ser els vincles que creem, i sobretot, proposar una reflexió sobre les empremtes que ens deixen i deixem, i que ens fan ser els qui som, ha declarat la directora.Tercer llargmetratge de Pilar Palomero després de “Las niñas” (2020) i “La maternal” (2022). DE: Caramel Films*. Enllaços: IMDB, Filmaffinity , AlloCiné, MyMovies, 3Cat. FOTO: durant el rodatge, Patrícia López amb la directora.

De Jessica PALUD, “Maria” / “Being Maria”. Guió: Jessica Palud, Laurette Polmanss, basat en el llibre ‘Tu t’appelais Maria Schneider‘, de Vanessa Schneider . Repartiment: Anamaria Vartolomei (Maria Schneider), Yvan Attal (Daniel Gélin), Marie Gillain (Marie-Christine), Stanislas Merhar (l’agent), Céleste Brunnquell (Noor), Giuseppe Maggio (Bernardo Bertolucci), Alexis Corso (Nathan). Nota de repartiment: algunes fonts hi situen Matt Dillon (com a Marlon Brando, per “L’últim tango a París“). Sinopsi: 1969. Maria és lliure i salvatge. Increïblement bella. Ja no és una nena, encara no és adulta, quan inflama la pel·lícula d’un jove i prometedor director italià, una sessió a porta tancada de sexe i violència, al costat d’una estrella nord-americana. Es fa famosa. No estava preparada per a res, ni per a la glòria ni per a l’escàndol… Informació: La pel·lícula, en part, tracta de la controvertida producció i de les conseqüències tremendes de l’obra mestra de Bernardo Bertolucci de 1972, una fita que va convertir Schneider en una icona mentre la tancava en una imatge sexualitzada de la qual mai va poder escapar (Variety). Jessica Palud va treballar al plató de “The Dreamers” (2003), de B. Bertolucci. VI: Orange Studio. DF: Haut et Court. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Variety (ang).

De Camille PERTON, “Les Arènes“. Producció: França. Guió: Camille Perton. Amb Iliès Kadri, Sofian Khammes, Edgar Ramírez, Lorenzo Zurzolo, Fehdi Benjima. Nota sinòptica: Thriller dramàtic ambientat al món del futbol professional. Sinopsi: En Brahim (Iliès Kadri), jove futbolista prometedor de 18 anys, es prepara per fer realitat el seu somni: signar el seu primer contracte professional a Lió, el seu club, la seva ciutat. Però l’aparició dins del club d’un poderós agent estranger ho capgira tot. Amb en Mehdi, el seu cosí i agent, en Brahim es llança a una cursa contra rellotge al mercat de fitxatges, “la venda de fitxatges”, on tot s’hi val…VI: Memento International. DF: The Jockers/The Bookmakers. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Unifrance.

De Michele PLACIDO, “Eterno visionario” / “Eternal Visionary”. Producció: Itàlia, Bèlgica. Guió: Michele Placido, Toni Trupia, Matteo Collura, adaptació del llibre ‘Il gioco delle parti. Vita straordinaria di Luigi Pirandello‘, de Matteo Collura. Repartiment: Fabrizio Bentivoglio (Luigi Pirandello), Valeria Bruni-Tedeschi (Antonietta Portulano), Federica Vincenti (Marta Abba), Michele Placido (Saul Colin), Michelangelo Placido (Fausto), Giancarlo Commare (Stefano), Aurora Giovinazzo (Lietta), Ute Lemper.  Nota sinòptica: Biopic sobre Luigi Pirandello, un dels dramaturgs i escriptors italians més famosos del món, dividit entre l’amor impossible per Marta Abba i la relació amb la seva dona Antonietta Portulano, que patia una malaltia mental. Sinopsi: 1934. Al tren cap a Estocolm, on ha de rebre el Premi Nobel de Literatura, Luigi Pirandello reviu el drama i la màgia dels personatges que han poblat la seva vida i inspirat el seu art. Els fantasmes de tota una existència passen davant la seva mirada: la bogeria de la seva dona, incapaç d’entendre i acceptar les opcions de vida d’un artista predestinat; la tempestuosa relació amb els seus fills, aixafats pel geni del seu pare i, per tant, incapaços de volar amb les seves pròpies ales; la polèmica relació amb el feixisme; l’escàndol del seu teatre, que commociona la respectabilitat burgesa; el somni d’un amor absolut mai realitzat amb Marta Abba, la jove actriu que ha escollit com a musa inspiradora. El viatge final d’un artista visionari que, en la premonició del seu final, reflexiona sobre la seva fama i sobre el seu preu. VI: Pulsar Content. DI: O1 Dist. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

De QIU Sheng, “My Father’s Son“. Producció: Xina. Guió: Qiu Sheng, inspirat en el procés personal del cineasta en recordar el seu difunt pare. Amb Chia-Yen Ko, Anke Sun, Yang Song. Nota sinòptica: un adolescent ronda per la ciutat arran de la mort del seu pare. Qiu Sheng, nascut a la Xina, es va graduar en Enginyeria Biomèdica i va fer un màster en Belles Arts. Ha dirigit diversos curts i “Suburban Birds” és el seu primer llarg, que ha passat per festivals com Locarno o Copenhaguen (D’A). Enllaços: IMDB, Filmaffinity,. FOTO: fragment d’un cartell de la pel·lícula.

D’ Aude Léa RAPIN, “Planète B“. Producció: França (Les Films du Bal). Guió: Aude Léa Rapin. Amb Adèle Exarchopoulos, Souheila Yacoub, India Hair, Jonathan Couzinié, Paul Beaurepaire, Leo Chalie. Nota sinòptica: Thriller distòpic en què Julia Bombarth (Adèle Exarchopoulos) es desperta en un món desconegut, conegut com el Planeta B, després de participar en una protesta i rebre un tret a l’ull per una pistola flash-ball. Informació: Aude Lea Rapin va presentar la seva òpera prima, “Les héros ne meuren jamais” (2019) en Sessió Especial a la Setmana de la Crítica de Canes. “Planète B” és la seva segona ficció. VI: Orange Studio. DF: Le Pacte. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

De Javier REBOLLO, “En la alcoba del sultán“/ “Close To The Sultan” / “Dans la chambre du sultan”. Producció: França (Noodles Production*, Paraiso Production*), Espanya (Sideral Films,), Catalunya (Lluís Miñarro-Eddie Saeta*). Guió: Javier Rebollo, Luís Bertolo. Amb Félix Moati, Pilar López de Ayala, Iliès Kadri, Farouk Saidi, Jan Budar. Nota sinòptica: Parla d’un sultà (Iliès Kadri) de principis del segle XX que es va introduir al cinematògraf amb l’ajuda d’un antic operador dels germans Lumière. Sinopsi: Any 1901. L’aventurer i operador dels germans Lumière, Gabriel Veyre, de 30 anys, llegeix un anunci. S’hi trasllada per tres mesos i s’hi acaba quedant trenta anys. S’encarregarà d’introduir el jove soldà del Marroc als misteris de la cambra fosca i el cinematògraf i a molts altres secrets indescriptibles de palaus i alcoves. Informació: Una pel·lícula internacional d’aventures, d’amor i de fantasmes, que parla del cinema, la ciència i l’art; una cinta poètica rodada en 35 mil·límetres que evoca visualment el cinema més clàssic d’aventures i conté la musicalitat i la comicitat corporal més pròpia del cinema mut (AcademiaDeCine). Amb curtmetratges premiats al Festival de Màlaga i nominats als Goya, Javier Rebollo , que va debutar amb “Lo que sé de Lola” (2006), va ser guardonat a Sant Sebastià com a Millor Director per “La mujer sin piano” (2009) i tres anys després hi guanyà el premi FIPRESCI de la crítica internacional, per “El muerto y ser feliz“, film (ja produït per Lluís Miñarro) que li valgué nominació als Gaudí en la categoria de Millor Pel·lícula En Llengua No Catalana. Feia una dècada que no dirigia res i els darrers sis anys ha estat treballant en aquesta pel·lícula. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Cineuropa. FOTO: del rodatge.

De Jan ROOSENS i Raf ROOSENS, “Come Back“. Producció: Bèlgica (Savage Films*, Versus Production*, Rococo Production*), Països Baixos (PRPL*). Guió: Jan Roosens, Raf Roosens, Bert Van Dael. Amb Veerle Baetens, Billie Vlegels, Gorik van Oudheusden. Sinopsi: L’Ava (14 anys), filla d’una parella de DJ de techno, viu amb el seu pare després del divorci dels seus pares. Quan la seva mare, Naomi, aspira a un retorn internacional, l’Ava s’endinsa en el món de l’escena de clubs nocturns. Tot i que la Naomi prospera en aquesta fosca arena de ritmes forts, no és el món de l’Ava. Malgrat els seus esforços per adaptar-se, l’Ava ha de lluitar per mantenir la seva pròpia identitat. Informació: Òpera prima. Parlada en neerlandès. Els germans Jan Roosens i Raf Roosens van tenir el curtmetratge “Copain” (2015) a la Competició de Curtmetratges del Festival de Canes -en aquest cas el protagonista també és adolescent, un noi, dividit entre dos mons, el de la seva família benestant i conservadora i el dels seus amics dels suburbis; aconsegueix mantenir aquests dos mons separats, fins el dia que s’enamora…- i el 2013 van veure nominat als BIFA el curt “Rotkop” -història d’un noiet de 15 anys, l’Olli, solitari, que crea problemes sempre que pot, passa els dies anant amb la moto i passejant pel parc, viu amb l’àvia perquè a la seva mare li han diagnosticat un càncer i, per tant, s’ha de quedar a l’hospital; però l’Olli no vol defraudar la mare quan li proposa de celebrar el seu setzè aniversari i, com que no té amics per a fer-ho, comença una recerca de persones a les quals pugui convidar a la festa-. VI: Indie Sales. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Cineuropa (fr/ang).

De Jaime ROSALES, “Morlaix“. Producció: França, Espanya. Amb Melanie Thierry, Àlex Brendemühl, Samuel Kircher, Aminthe Audiard. Nota sinòptica: La Gwen, jove estudiant de secundària de la Bretanya, es debat entre el seu amor raonable per en Thomas, l’amor de la seva joventut, i la seva apassionada atracció per en Jean Luc, el nouvingut. Un dia, quan ella i el seu grup d’amics van al cine, descobreixen una pel·lícula on la trama podria ser el mirall del que està vivint la noia. A la filmografia de Jaime Rosales destaquen “Girasoles silvestres” (2022) -seleccionada al Festival de Sant Sebastià-, “Petra” (2018) -projectada al Festival de Sant Sebastià-, “Hermosa Juventud” (2014) -seleccionada a Un Certain Regard, Menció Especial del Jurat Ecumènic-, “Sueño y silencio” (2012) -programada a la Quinzena dels Realitzadors-, “La soledad” (2007) -seleccionada a Un Certain Regard, Goya Millor Director- i “Las horas del día” (2003) -seleccionada a la Quinzena dels Realitzadors-. Ha escrit Imma Merino, arran de la projecció de “Girasoles Silvestres” al Cinema Truffaut, de Girona: (..) Rosales juga amb atrevides el·lipsis, cosa que en la seva última pel·lícula es fa de manera radical i fins abrupta. I, essent un cineasta clàssic i a la vegada modern, pot semblar que les seves històries es tanquen, però a la vegada hi ha alguna cosa que resta oberta i incerta. Un altre element fonamental de Rosales és que, amb el propòsit de reflectir-los, vol ser sensible a temes rellevants de la societat del present: això sense un didactisme sociològic, sinó com un exercici dramàtic inspirat en la realitat. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Ioncinema (ang), Letterbox, ElBlogDelCineEspañol, CineMaldito, Cinematrix. FOTO: Jaime Rosales, el director.

De RYOO Seung-wan, “Veteran 2” / “Beterang 2”.Producció: Corea del Sud (Filmmaker R&K*) Guió: Ryoo Seung-wan. Repartiment: Hwang Jung-Min (Seo Do-Cheol), Jung Hae-In ( Park Sun-Woo),  Oh Dal-Su (‘Team Leader ‘ Oh), Jang Yoon-Ju  (‘Miss’ Bong), Oh Dae-Hwan  (detectiu Wang), Kim Shi-Hoo (detectiu Yoon), Park Gun-Ha. Nota sinòptica: Thriller d’acció amb caire de comèdia que presenta una nova crisi en què s’enfronten un detectiu més experimentat Seo Do-cheol (Hwang Jung-min) i un veterà equip d’investigació d’homicidis. Informació: Seqüela de “Por encima de la ley” / “Veteran” / “Beterang” (2015) -Seo Do-cheol, un policia veterà, s’ha fixat com a objectiu portar davant la justícia Tae-oh, hereu d’una megacorporació. El problema és que el cap li ha impedit investigar-lo. Quan un antic col·laborador del policia es converteixi en víctima de Tae-oh, Do-cheol farà de la caça del magnat una autèntica guerra-, premi a la Millor Pel·lícula del Focus àsia del Festival de Sitges. Ryoo Seung-wan també és conegut com a RYU Seung-wan. Ryoo Seung-wan va entrar al focus mundial amb la seva pel·lícula “Crying Fist” del 2005 (..). La pel·lícula va mostrar la capacitat del director per trencar els límits dels gèneres tradicionals i va guanyar el Premi FIPRESCI a Canes i el millor director a l’Associació de Crítics de Cinema de Busan de 2005. Abans i després de “Cryinf Fist”, les seves pel·lícules “Die Bad” (2000) i “City of Violence” (2006) van establir fermament a Ryoo com a director mestre del gènere d’acció. “The Unjust” (2010), una història de corrupció entre policies i fiscals, es va convertir en un èxit de taquilla amb més de 2,7 milions d’entrades, la qual cosa la va situar a la llista de les deu millors taquilles de Corea d’aquell any. El 2015, Ryoo va escriure i dirigir una pel·lícula de comèdia d’acció titulada “Veteran“. La pel·lícula va ser un gran èxit tant a nivell crític com comercial, ja que va guanyar 94 milions de dòlars amb un pressupost modest de 7,5 milions de dòlars, la cinquena pel·lícula local més taquillera de la història del cinema coreà. (..) Ryoo també és un productor prolífic i reeixit de moltes pel·lícules coreanes d’èxit, a través de la seva productora Filmmakers R&K (Imdb). Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies. FOTO: RYOO Seung-wan, en un rodatge.

De Céline SALLETTE, “Niki“. Producció: França (Cinéfrance Studios, Wild Bunch Production). Guió: Céline Salette, Samuel Doux. Amb Charlotte Le Bon, Damien Bonnard, Marie Zabukovec, Judith Chembla, John Robinson, Quentin Dolmaire. Sinopsi: Biopic. Niki de Saint Phalle té vint-i-tres anys, és model, aspirant a actriu, casada amb Harry, un jove encantador, i mare de Laura, una nena de dos anys. Junts, han fugit a França des d’una Amèrica que s’enfonsa en l’espiral paranoica del macartisme, i els seus pares tenen pressa per fer-los encaixar. París els submergeix en l’entusiasme, però no per molt de temps. Records llunyans i aterridors comencen a sorgir en Niki. La seva vocació serà la seva salvació. Informació: Catherine Marie-Agnès Fal de Saint Phalle, rebatejada Niki per la seva mare als quatre anys, va decidir dedicar-se plenament a l’art l’any 1953. Unint-se al grup dels Nous Realistes –que incloïa l’artista suís Jean Tinguely, amb qui es va casar per segona vegada el 1971 -, Niki de Saint Phalle va produir les seves primeres pintures de Tirs el 1961, va començar a crear les seves famoses escultures feministes Nanas en paper encolat i resina el 1964, abans de treballar a partir dels anys 1970 en projectes d’instal·lacions monumentals com el Jardin des Tarots a Itàlia o la Font Stravinski de París. Va dirigir la pel·lícula experimental Daddy en col·laboració amb el director Peter Whitehead el 1972 (AlloCiné). Òpera prima de l’actriu Céline Sallette. VI: Pulsar Content. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Variety (ang).

De Gabriele SALVATORES, “Napoli-New York” / “Naples to New York”. Producció: Itàlia (Paco Cinematografica). Guió: Gabriele Salvatores, basat en un de Federico Fellini i Tullio Pinelli, redescobert el 2006. Amb Pierfrancesco Favino, Dea Lanzaro, Antonio Guerra, Anna Ammirati, Anna Lucia Pierro. Sinopsi: En la immediata postguerra, entre les runes d’una Nàpols doblegada per la pobresa, els menuts Carmine (Antonio Guerra) i Celestina (Dea Lanzaro) intenten sobreviure com poden, ajudant-se mútuament. Una nit, s’embarquen en un vaixell amb destinació a Nova York com a polissones, per a anar a viure amb la germana de la Celestina que havia emigrat anys abans. Les dues canalles s’uneixen als nombrosos emigrants italians que busquen fortuna a Amèrica i desembarquen en una metròpoli desconeguda, que després de nombroses vicissituds, aprendran a anomenar casa seva. Informació: Parlada en napolità. Gabriele Salvatores, napolità, signa aquí el seu trentè film, en una carrera de consum bàsicament italià, però que va tenir el seu moment de glòria internacional amb “Mediterráneo” (1991), guardonada amb l’Òscar de Parla No Anglesa -arran de l’ocupació militar italiana d’una illa grega durant la Segona Guerra Mundial, l’acostament entre els ocupants i la gent de l’indret-. Només ha estat present en dues ocasions al Festival de Canes (el 1997, en Sessions Especials, amb “Nirvana“, i el 1990, a Un Certain Regard, amb “Turné“) DI: 01 Dist. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies. FOTO: en el rodatge, el director amb els actors.

De Marjane SATRAPI, “Paradis Paris” / “Dear Paris”. Producció: França (Vito Films*). Guió: Marjane Satrapi, Marie Madinier. Amb Monica Bellucci, Rossy De Palma, Ben Aldridge, André Dussolier, Roschdy Zem, Eduardo Noriega, Alex Lutz, Martina García. Nota sinòptica: Pel·lícula d’humor negre en què cada protagonista encara, de lluny o de la vora, la mort. Informació: Sembla que Marjane Satrapi, autora de còmics, només hagi (co)dirigit al cinema “Persèpolis” (2007), Premi del Jurat al Festival de Canes, dur al·legat contra la revolució dels aiatol·làs, basat en la seva pròpia biografia; però ha anat fent pel·lícules amb certa regularitat -“Paradis Paris” és el seu sisè film-, essent l’última “Radioactive” (2019), biopic en què Rosamund Pike és Marie Curie. DF: Studio Canal. EF: 12.06.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies. FOTO: Marjane Satrapi, Rossy De Palma, Monica Bellucci i altres, durant el rodatge.

De Tallulah H. SCHWAB, “Mr K“. Producció: Països Baixos, Bèlgica, Noruega. Guió: Tallulah Hazekamp Schwab. Amb Crispin Glover, Sunnyi Melles, Fionnula Flanagan, Bjørn Sundquist. Nota sinòptica: El protagonista, Mr. K (Crispin Glover), és un mag itinerant que passa una nit en un hotel remot i descobreix que no pot sortir de l’edifici, cosa que es converteix en un malson claustrofòbic. Informació: El nom complet de la directora (noruega, que es mou pels Països Baixos) és Tallulah Hazekamp Schwab i, fins ara, el seu film més conegut era “Confetti Harvest” (2015), parlat en holandès i seleccionat a la secció Generation de la Berlinale, drama religiós en què una nena de dotze anys es troba que, mentre els altres van descobrint què és l’adolescència, els seus pares, protestants estrictes, només hi veuen les temptacions del dimoni. VI: Levelk*. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

De Guillaume SENEZ, “Une part manquante” / “A Missing Part”. Producció: Bèlgica (Versus Production, Savage Film*), França (Les Films Pélleas), Japó (Loaded Films*). Guió: Guillaume Senez, Jean Denizot. Amb Romain Duris, Mei Cirne-Masuki, Judith Chemla. Sinopsi: Cada dia, en Jay recorre Tòquio en el seu taxi, buscant la seva filla Lily. En els 9 anys que fa que s’ha separat de la dona, mai no ha pogut aconseguir la custòdia d’aquesta filla. Després d’haver perdut l’esperança de tornar-la a veure mai més, és a punt de tornar a França quan la Lily puja al seu taxi. Però ella no el reconeix. Informació: Guillaume Senez va presentar “Nos Batailles” (2018) en Sessió Especial a la Setmana de la Crítica de Canes, ja protagonitzada per Romain Duris, en el paper d’un pare que, quan la dona el deixa, ha d’encarar les noves responsabilitats, amb els fills, la feina..; havent guanyat anteriorment el reconeixement d’Europa Cinemas al Festival de Locarno, amb “Keeper” (2015), drama romàntic en què Kacey Mottet Klein i Galatea Bellugi interpreten una parella jove que han de tenir un nadó i, en acceptar que el tindran, se les han amb els respectius pares i amb la seva pròpia vida quotidiana.  VI: Be For Films*. DF: Haut et Court. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Cineuropa (fr/ang). FOTO: Guillaume Senez, el director, amb l’actor Romain Duris.

De Mohamed SIAM, “Colonia“. Producció: Egipte. Nota sinòptica: relat sobre un pare i un fill, una llarga nit en què es passen comptes. Informació: Mohamed Siam és autor de dos documentals, “Whose Country?” (2016) -un jove cineasta egipci explica la seva interacció amb un grup de policies vestits de paisà mentre brega amb qüestions de culpabilitat i moralitat– i “Amal” (2017) -un noi de 14 anys que, valent, ha anat a la Plaça Tahrir durant la Primavera Àrab, busca la pròpia identitat en el país en transició que ha quedat després d’aquella revolta-. Siam n’és també productor i director de fotografia, tasca, aquesta darrera, que va desenvolupar primer al documental “The Trials of Spring” (Gini Reticker, 2015) -sobre una noia de 24 anys arrestada i torturada per haver-se manifestat pacíficament a la plaça Tahrir del Caire, la seva recerca de justícia de la qual reflecteix l’Egipte posterior a la revolució-. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, MalditaCultura-Entrevista amb el director (esp).

De SOI Cheang, “Twilight Of The Warriors: Walled In” (Kowloon Walled City). Producció: Hong Kong – Xina. Durada: 2h. Guió: Tai-lee Chan, Au Kin-yee, adaptació del manhwa ‘City of Darkness‘, d’Andy Seto. Amb Louis Koo, Sammo Hung, Richie Jen, Raymond Lam, Philip Ng, Max Zhang. Nota sinòptica: Thriller d’acció ambientat als anys vuitanta, en el laberint sense llei homònim, on un grup d’immigrants i proscrits lluiten contra una tríada enviada pel govern britànic de Hong Kong per enderrocar el seu refugi. Sinopsi: Ambientada a la Ciutat Emmurallada de Kowloon, la pel·lícula explica la història de Chan Lok-kwun, un noi que entra per error a la Ciutat, on aprendrà importants lliçons de vida, estrenyerà llaços amb els seus habitants i lluitarà per la protecció del refugi segur que ha esdevingut per a tantes persones. Informació:  Coneguda com la Ciutat de la Foscor o la Ciutat sense Llei, la Ciutat Emurallada de Kowloon ha passat a la història com el lloc de destí de delinqüents que fugien de la justícia, llar de tríades i condicions d’insalubritat, però i si poguéssim veure la perspectiva de les famílies que tenien la seva vida i els seus negocis allà? (CineAsia). Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, CineAsia (esp), TMDB (ang), CityOnFire (ang), MediaAsiaFilmDist (ang).

De Sandhya SURI, “Santosh“. Producció: Anglaterra (Good Chaos*), Índia (Suitable Pictures), Alemanya (Razor Films*), França (Haut et Court). Guió: Sandhya Suri. Amb Shahana Goswami, Sanjay Bishnoi. Nota sinòptica: Neo-noir ambientat a l’Índia. Sinopsi: A l’interior corrupte del nord de l’Índia, una jove vídua, Santosh (Shahana Goswami), hereta la feina del seu marit com a agent de policia. Quan el cos d’una noia es troba en un pou, es veu obligada a enfrontar-se a la brutalitat que l’envolta i a la violència que hi ha al seu interior (Sundance Directors Lab, 2016). Informació: Òpera prima. Sandhya Suri és una escriptora i directora britànico-índia que viu a Londres. Llicenciada en matemàtiques pures, va rebre una beca per estudiar documental a The National Film and Television School. El seu llargmetratge documental “I for India” es va estrenar a la secció World Competition del Festival de Cinema de Sundance, es va projectar en més de 20 festivals internacionals i va obtenir diversos premis abans d’estrenar-se en cinemes amb elogis de la crítica al Regne Unit i als Estats Units. Suri també va participar al Drishyam 2015 | Laboratori de guionistes de Sundance (Sundance Directors Lab, 2016). DF: Haut et Court. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, ScreenDaily-IMDB (ang), CrewUnited (ang). FOTO: Sandhya Suri, la directora.

De Mouly SURYA, “This City is a Battlefield” / “Perang Kota”. Guió: Mouly Surya, adaptació de la novel·la ‘Jalan Tak Ada Ujung‘, de Mochtar Lubis. Repartiment: Chicco Jerikho (Isa),  Ariel Tatum (Fatimah), Jerome Kurnia (Hazil), Tim Haars (Matthijs), Robbert Bleij (Willem Holtmann), Bart Harder (Matthew). Nota sinòptica: Un veterà de guerra i violinista de 35 anys té un pla per fer volar un cinema, un lloc de reunió de funcionaris britànics i holandesos. Argument -conté espòilers-: Ambientada a Jakarta l’any 1946, L’Isa (Chicco Jerikho), un excombatent i violinista de 35 anys, ara és professor d’escola primària. El seu servei durant la guerra per la independència li deixà una reputació de soldat experimentat. El seu trauma, però, el deixa impotent. L’Isa viu amb la seva dona, Fàtima (Ariel Tatum), i el seu fill adoptiu, en Salim. Roba quaderns per mantenir la família des que els alumnes han deixat de venir a l’escola. La ciutat, al cap i a la fi, està en el caos: abandonada pel president, cremada pels gurkhas, els britànics o els holandesos. L’Isa ajuda a la revolució amb el seu amic i estudiant de violí, en Hazil (Jerome Kurnia), jove, guapo, amb un esperit fervorós per lluitar. A l’esquena de l’Isa, el jove té una aventura amb la Fàtima. Sabent que en Hazil és capaç d’embarassar la Fàtima, una cosa que ell mai no podria fer, l’Isa opta per fingir no saber-ne res i reconèixer com a seu la criatura que porta la Fatimah. Juntament amb en Hazil, l’Isa idea un pla per fer explotar una sala de cinema al mercat de Senen, un lloc de reunió per als funcionaris britànics de Nica i els seus “amics”, els holandesos. El seu principal objectiu és Van Mook, el governador general de les Índies Holandeses, que considera de tot cor Indonèsia com la seva terra natal. La missió acaba amb traïcions. En Hazil renuncia a tots els noms dels còmplices i la Fatimah deixa l’Isa. Però, finalment, l’Isa troba la seva pau. Aquesta és una història que mostra què significa la guerra per a la gent normal i corrent en una ciutat que antigament es proclamava lliure. Informació: S’havia d’haver rodat el 2020, però la pandèmia de la COVID ho va fer impossible i la cineasta ho va aprofitar per a desenvolupar-ne el guió. Nascuda a Jakarta el 1980, Mouly Surya és considerada una de les cineastes més prometedores d’Indonèsia. Després de llicenciar-se en Literatura i Mitjans de Comunicació a la Universitat de Swinburne de Melbourne, va dirigir el seu primer llargmetratge el 2008: “Fiksi“. La seva segona pel·lícula “What They Don’t Talk about When They Talk about Love” [2013] es va projectar en nombrosos festivals i en competició a Sundance. “Marlina the Killer in 4 Acts” és la seva tercera pel·lícula (seleccionada a la Quinzena dels Realitzadors de Canes 2017). Actualment té en postproducció dues pel·lícules: “This City is a Battlefield” / “Perang Kota”, que és el seu quart llargmetratge, i  “Trigger Warning“, un thriller amb Jessica Alba, Mark Webber i Anthony Michael Hall, el seu cinquè. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Wkp (ang), un altre enllaç (ang).

De María TRÉNOR, “Rock Bottom“. Producció: País Valencià (Jaibo Films), Catalunya (Alba Sotorra Cinema Productions), Polònia (GS Animation). Durada: 1h22. Guió: María Trenor, Joaquín Ojeda, inspirat en la vida i l’obra de l’ex cantant i bateria de Soft Machine Robert Wyatt i la lletrista i artista Alfreda Beige. Animació. Sinopsi: Bob i Alif, una jove parella d’artistes immersos al remolí creatiu de la cultura hippie dels 70, viuen una història d’amor autodestructiu. Les drogues convertiran un estiu apassionat en un malson, en un viatge a través dels temes de la música de Wyatt: l’eufòria i l’angoixa de la creació artística, la fascinació inconscient per les drogues, el desencís per la rutina i la degradació física i mental. Informació: La pel·lícula utilitzarà les cançons originals de l’àlbum ‘Rock Bottom’, de Robert Wyatt. Òpera prima de la valenciana María Trénor Colomer, que amb el seu primer curt (animat) “¿Con qué la lavaré? (2004) va guanyar el Teddy Award a la Berlinale, el 2011 va tenir nominat al Goya dels Curtmetratges Animats “Exlibris” i, amb el seu tercer i darrer curt d’animació “¿Dónde estabas tu?” (2019) va guanyar el Premi del Jurat a CortoGijón, com a Millor Documental. El Festival de Sant Sebastià va presentar a professionals del cinema “Rock Bottom”, de María Trénor, en fase de postproducció, dins de WIP Europa, per a ajudar a enllestir-la. DE: Avalón. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Mianima (esp).

De Fernando TRUEBA, “Haunted Heart“. Producció: Espanya (Fernando Trueba P.C.*, Atlantika Films*), Colòmbia (Caracol TV*). Guió de Rylend Grant i Fernando Trueba. Amb Matt Dillon, Aida Folch, Juan Pablo Urrego.  Sinopsi: En una preciosa illa remota de Grècia, la jove i animada Alex (Aida Folch) s’uneix a l’equip d’un restaurant al costat del mar com a nova cambrera. Malgrat que el seu encant de dona fatal guanya ràpidament el cor del carismàtic i brasilert Enrico (Juan Pablo Urrego), ella s’enamora de l’enigmàtic gerent de l’establiment, en Max (Matt Dillon), un americà solitari que es va instal·lar a l’illa fa dècades. A mesura que passen les estacions, les tensions sexuals augmenten i els turistes van i vénen, l’Enrico comença a descobrir pistes inquietants sobre el passat fosc i misteriós d’en Max. Cega pels seus sentiments, l’Àlex decideix ignorar les advertències que li fa l’Enrico, mentre la història s’endinsa lentament en un esgarrifós relat de supervivència. Informació: Les novel·les de Patricia Highsmith i els films d’Alfred Hitchcock han estat la meva principal font d’inspiració per a aquesta pel·lícula, ha declarat Fernando Trueba. Rodada en anglès i en grec, a Grècia -a l’arraconada illa de Trikeri- la tardor de 2022, ja es va rumorejar que podia anar a Canes 2023, no va ser així, com tampoc anà al posterior Sant Sebastià ni al Berlín següent; de manera que torna a aparèixer a les travesses de Canes, amb la distribuïdora espanyola ja anunciant-la. És la divuitena pel·lícula que ha dirigit Fernando Trueba, productor, guionista, cineasta, que va guanyar l’Oscar a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa amb “Belle Époque” (1992), també guardonada amb tres Goya. Havent debutat el 1980 amb “Opera Prima” –pel·lícula amb baix pressupost que va ser ben acceptada pel públic i es va convertir en un exponent de l’anomenada comèdia madrilenya (Wkp)-, és autor de films com “El año de las luces” (1986) -Ós d’Argent a la Berlinale-; la comèdia “Two Much” (1995); la comèdia dramàtica sobre artistes espanyols que en plena Guerra Civil van a l’Alemanya de Hitler per rodar un film “La niña de tus ojos” (1998) -en Competició a la Berlinale i premiada amb set Goya-; la celebració del jazz llatí a “Calle 54” (2000) i de la música cubana a la pel·lícula animada “Chico & Rita” (2010) -codirigida amb Javier Mariscal i Tono Errando, guardonada amb el Gaudí d’Animació i nominada a l’Oscar en aquesta categoria-; havent passat per l’ignominiosa susbtitució de Victor Erice en assumir “El embrujo de Shangai” (2002). El setembre passat va presentar al Festival de Sant Sebastià “Dispararon al pianista” (2023) -també d’animació, codirigida amb Javier Mariscal-. La catalana Aida Folch i el colombià Juan Pablo Urrego ja havien treballat anteriorment amb Trueba: Folch, a “El embrujo de Shangai” (2002), “El artista y la modelo” (2012) i “La reina de España“; Urrego, a “El olvido que seremos” (2020) -pel·lícula seleccionada al Festival de Canes en aquella edició no nata per mor de la COVID 19, enquadrada a la categoria de ‘Fidels’ i això que no em consta que Trueba hagués estat mai abans al Festival-. Matt Dillon s’hi estrena, amb el cineasta, amb qui comparteix el seu amor per la música cubana i el jazz i amb el qual “feia anys que parlàvem de fer alguna cosa junts” (..)  Per a Dillon, Trueba “és un gran contador d’històries” i “el més admirable és el seu vast coneixement de la història del cinema”. “És un home molt intel·ligent i va ser molt divertit treballar per a ell” (Forbes México). VI: Film Constellation. DE: BTeam Pictures. Enllaços: IMDB., Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Cineuropa (esp), Ministerio de Cultura (ang).

De Minh Quý TRƯƠNG, “Viêt and Nam“. Producció: Vitenam, Filipines. Durada: 1h40. Nota sinòptica: Dos carboners somien amb un futur millor a la superfície i ultramar. Possible sinopsi:  En Nam i en Việt s’estimen. Tots dos són miners, treballant a 1.000 metres sota terra, on el perill espera i predomina la foscor. En els breus moments de respir, en l’esgotament dels cossos masculins, es besen. El poble on viuen viu del carbó. La mare d’en Nam recull els residus de carbó de les mines per fer briquetes. El carbó els permet guanyar-se la vida, mentre contamina la terra i el mar. En Nam, com altres joves, tanmateix ha decidit anar-se’n del país. Moltes famílies surten de la pobresa gràcies als diners que reben dels familiars que treballen a l’estranger, la majoria immigrants il·legals. En Nam coneix un agent que pot passar gent a l’estranger en contenidors. El pare d’en Nam, un soldat que va morir a la guerra, visita els somnis de la seva mare per dir-li on va morir. Un matí, en una cova costanera, en Nam sagna quan hi entrae en Việt. Veient la sang, en Nam li diu a en Việt: “Vaig veure el meu pare, un home sense rostre, quan estava a punt d’ejacular”. En Nam, la seva mare i en Viêt van cap al sud, cap a l’antic camp de batalla, per a trobar les restes del seu pare (L’Atelier). Informació: Sempre m’he preguntat sobre les maneres en què un individu podria estar íntimament connectat amb la Història, fins i tot sense ser-ne conscient. M’imagino un jove vivint esdeveniments estranys; com un peix, neda en els corrents de la Història, on passat, present i futur s’han fusionat en un sol; aquesta és la premissa d’aquesta pel·lícula, “Viêt i Nam”. Veig “Viêt i Nam” com una pel·lícula sobre les connexions íntimes entre un individu i una Història no resolta, entre la realitat i la seva reverberació: esperança, entre gèneres-homosexualitat, aquí i allà… Aquesta pel·lícula és la meva resposta personal a l’ambigua Història del país. En essència, “Viêt i Nam” és una història d’amor, una història d’amor embruixada pel fantasma de (la) Història. (L’Atelier). Projecte presentat a L’Atelier de la Cinéfondation. TRUONG Minh Quý (Vietnam, 1990) va néixer a Buon Ma Thuot, una petita ciutat de les terres altes centrals del Vietnam. A les seves pel·lícules, experimenta combinant conceptes i imatges abstractes amb improvisacions realistes durant el rodatge. És un antic alumne de l’Acadèmia de Cinema Asiàtic de 2012 (Festival Internacional de Cinema de Busan) i de la Berlinale Talents de 2016. Les seves pel·lícules han estat seleccionades per a festivals i exposicions internacionals de cinema com ara el Locarno International Film Festival, New York Film Festival, Clermont-Ferrand Film Festival, International Short Film Festival Oberhausen, IFFR, Busan International Film Festival i Les Rencontres Internationales Paris/Berlin. Va guanyar el principal Premi d’Art al 20è VideoBrasil (São Paulo) l’any 2017. El seu segon llargmetratge, “The Tree House” (2019), es va estrenar al Festival de Locarno, on va ser aclamat com “una de les tres millors estrenes del festival” per MUBI. i “una singular oda fascinant a la memòria i al cinema” de The Film Stage. La pel·lícula es va presentar als principals festivals d’arreu del món. “Viêt and Nam” és el seu tercer llargmetratge. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Tous les pojets de L’Atelier (fr), IFFR-Introducing “Viet and Nam” (ang). FOTO: el director (esquerra) i membres de l’equip tècnic del film.

De Leonardo VAN DIJL, “Julie Keeps Quiet“. Producció: Bèlgica (De Wereldvrede, Film i Väst & Hobab*,  Les Films du Fleuve*). Guió: Leonardo Van Dijl, Ruth Becquart. Amb Koen De Bouw, Ruth Becquart. Nota sinòptica: Ambientada en el món del tennis professional i segueix una jove i talentosa jugadora que decideix mantenir-se en silenci quan investiguen el seu entrenador per abús de poder. Sinopsi: Quan s’investiguen les pràctiques d’un destacat entrenador de tennis, l’atenció es desplaça ràpidament cap a la Julie, jugadora jove i prometedora que sempre està al seu voltant. A mesura que augmenta la pressió perquè en comparteixi les experiències, la Julie decideix callar i centrar-se en el seu joc, deixant en dubte la investigació i el futur de l’entrenador. Informació: Òpera prima. Leonardo Van Dijl va tenir un cert ressó amb el seu curt “Stephanie” (2020), presentat a diversos festivals internacionals i en particular seleccionat a la Competició dels Curtmetratges del Festival de Canes en l’edició no nata del 2020 -per la COVID-, el qual ja tracta d’una noia esportista, una gimnasta d’11 anys que acaba de guanyar el seu primer títol internacional i, aclaparada per l’atenció que rep pel triomf, s’adona que el partit tot just acaba de començar. VI: New Europa Film Sales. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

De Christina VANDEKERCKHOVE, “Milano“. Producció: Bèlgica (Lunamine*, ). Durada: 1h45. Guió: Christina Vandekerckhove. Amb Basil Wheatley, Matteo Simoni, Alexia Depicker, Jo Deseure, Taeke Nicolaï. Nota sinòptica: La relació d’un nen sord de 12 anys amb el seu pare queda afectada quan torna la seva mare separada. Sinopsi: En Milano és un nen de 12 anys que s’expressa en llengua de signes. Decidit a millorar-ne el futur, l’Alain (Matteo Simoni), el seu pare, intenta arribar a final de mes. Sovint, en Milano es queda sol a casa i busca la companyia de la veïna Renée (Alexia Depicker), una dona que sembla que ho té tot. Quan la mare d’en Milano torna de sobte i ell exigeix conèixer-la, la relació entre pare i fill queda afectada. Tot està a punt de canviar. Informació: Parlada en holandès, francès i llenguatge de signes flamenc. Christina Vandekerckhove va debutar en el llargmetratge amb “Rabot” (2017), documental presentat al Festival de Rotterdam, sobre un bloc d’habitatges socials a la vora de l’enderroc, en què els que busquen una sortida a la seva misèria salten del terrat, els que no poden trobar una casa en un altre lloc, hi aterren, una petita comunitat de gran alçada, on regna la indiferència. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Flanders Image (ang), BestFriendForever (ang).

De Janus VICTORIA, “Diamonds in the Sand“. Producció: Filipines (Project 8*), Malàisia (Paperheart), Japó (Spanic Films). Guió: Janus Victoria. Amb Lily Franky, Maria Isabel Lopez, Charlie Dizon, Kazuko Yoshiyuki. Nota sinòptica: En Yoji (Lily Franky), un japonès divorciat i degradat decideix anar a Manila, perquè creu que ningú està sol a les Filipines. Sinopsi: En Yoji és un assalariat japonès divorciat i degradat que decideix abandonar-ho tot i anar-se’n a Manila. Creu que ningú està sol a les Filipines. Malgrat tots els seus inconvenients i molèsties, el caos de Manila ofereix la promesa de vida, connexió humana i un destí impredictible, en contraposició a la fosca i silenciosa certesa del ‘kodokushi‘. Informació: Òpera prima. La pel·lícula va començar com una exploració del fenomen japonès del ‘kodokushi‘, o mort solitària, en què persones grans que viuen soles són descobertes mortes només uns mesos després de la seva mort a causa de les vides aïllades que portaven. La cineasta de Manila Janus Victoria  ha realitzat set curtmetratges de ficció, entre ells “Hopia Express” (2006) i “Myth of Manila” (2021), que van rebre els premis al millor curtmetratge a Cinemanila i Sharjah, respectivament, i ha escrit i dirigit prop d’un centenar de reportatges llargs documentals per a companyies de radiodifusió filipines (Variety). L’actor Lily Franky ens pot resultar conegut perquè ha intervingut en films de Hirokazu Kore-eda (“Els testos s’assemblen a les olles” / “Like Father, Like Son” -2013- i “Un asunto de família” / “Une affaire de famille” / “Un affare di famiglia” / “Shoplifters” -2018-, totes dues premiades -i molt- al Festival de Canes). Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Variety (ang). FOTO: al rodatge, amb Lily Franky.

De Magnus VON HORN, “The Girl With the Needle” / “Pigen med nålen”. Producció: Dinamarca (Nordisk Film* i altres). Guió: Line Langebek Knudsen, Magnus von Horn; inspirat en la història real de l’assassina infantil Dagmar Overbye. Amb Trine Dyrholm, Victoria Carmen Sonne, Besir Zeciri. Sinopsi: Biopic terrorífic que explica la història de la famosa “fabricant d’àngels” danesa Dagmar Overbye (Trine Dyrholm), que va assassinar desenes d’infants a Copenhaguen la dècada de 1910 i va ser condemnada a cadena perpètua el 1921. Informació: La primera pel·lícula de Magnus Von Horn -nascut a Suècia i format a Polònia-, “Después de esto” / “Le Lendemain” / “The Here After” (2015) -un criminal surt de la presó i torna cal seu pare disposat a refer la vida, però la memòria del que va fer és present entre la gent fins al punt que tot en fa preveure un linxament i la violència que ell s’havia domat a presó i li sobreïx de nou- , es va presentar a la Quinzena dels Directors, mentre que la seva segona pel·lícula, “Sweat“, va ser seleccionada en l’edició no nata (per la pandèmia) de Canes 2020 -tres dies a la vida de la motivadora del fitness Sylwia Zajac, una celebritat de les xarxes socials envoltada d’empleats i admiradors lleials, que realment busca la veritable intimitat-. VI: The Match Factory. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies. FOTO: el director.

De K’naan WARSAME, “Mother, Mother“. Música: Isobel Waller-Bridge. Amb Maan Youssouf Ahmed, Elmi Rashid Elmi, Hassan Najib. Nota sinòptica: Una pastora de bestiar, vídua en dificultats, agafa un camí inesperat quan se li ofereix el dret de venjança contra l’assassí del seu fill. Sinopsi: Al cor de la Somàlia rural, una vídua i el seu fill treballen en un indret rural com a pastors de camells. Aquest fill vol viure a ciutat amb Ifrah, la noia dels seus somnis. Tanmateix, un noi nord-americà declara el seu amor per Ifrah i la rivalitat du a l’assassinat. La dona hi intervé i pren una decisió que els canvia la vida, a tots. Informació: Una història profundament personal rodada a la terra natal del somalí-canadenc K’naan Warsame. Òpera prima del cineasta, actor, productor, compositor, raper i cantant, conegut com a K’naan, creador de la sèrie HBO ‘Mogadishu, Minnesota‘  (que va ser abans un telefilm -2016- d’1 hora de durada), immersió en una cèl·lula de reclutament gihadista a Minnesota. VI: Goodfellas. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

De Charles WILLIAMS, “Inside“. Producció: Austràlia. Guió: Charles Williams. Amb Guy Pearce, Cosmo Jarvis, Vincent Miller, Toby Wallace. Nota sinòptica: Thriller en què un pres aviat serà alliberat i és una de les dues figures paternals d’un reclus traslladat d’un centre de menors. Sinopsi: Traslladen en Mel Blight (Vincent Miller) des d’una presó de menors a una d’adults, on queda sota la protecció d’en Mark Shepard (Cosmo Jarvis), el criminal más odiat d’Austràlia, i en Warren Murfett (Guy Pearce), un près que aviat sortirà en llibertat condicional. El triangle amorós parental que es crea entre tots tres n’esdevé la perdició. Informació: Una reflexió tensa, poètica i de presó sobre la determinació i la rehabilitació social (Goodfellas). Òpera prima de Charles Williams, que va guanyar la Palma d’Or del curtmetratge 2018, amb “All These Creatures“, en què un adolescent intenta treure l’entrellat dels seus records d’una misteriosa epidèmia, l’enfonsament del seu pare i les criatures que tots tenim a dins . VI: Goodfellas. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Variety (ang). FOTO: del rodatge.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!