Quant dura el present? On es planten les fites que delimiten l’inici i el final del temps actual? La fugacitat conviu cada dia amb la quotidianitat. Però hem après a orientar-nos en cada instant amb la brúixola de les paraules. Per sort, els verbs ens orienten: faig, he fet, feia, vaig fer… Altres mots s’alien
La prudència i el coneixement al servei de la bona voluntat fan que el món quotidià ens sigui més habitable. Però la bona voluntat és només una part de la realitat. Els interessos mesquins, la ignorància, la indiferència i la incapacitat de fer les coses millor també constitueixen la realitat. No caldria parlar-ne més. Potser
Algunes peces lèxiques són contenidors de gran capacitat, urnes de desitjos, material altament inflamable. Potser no totes, però algunes paraules esdevenen ocasionalment un objecte decoratiu, una arma llancívola, un beuratge màgic, una ofensa imperdonable o un gest amorós. Des de l’inici de la humanitat, ens comuniquem amb símbols. Comprendre’ns és difícil, tanmateix. En tenim proves
Ens hem acostumat a les fronteres, encara que algunes no ens siguen favorables. Els límits ens defineixen i ens ajuden a sentir-nos segurs, però de vegades ens pot anar bé qüestionar-los. En l’àmbit de les representacions simbòliques, la llengua necessita també mapes conceptuals. Però quins? Fa més de tres anys, quan vaig començar a escriure
La humilitat és una virtut. I a les virtuts, ens hi atansem si perseverem en el domini de les flaqueses. Simplement, millorar és possible. Una persona pot corregir-se i una comunitat també. Aquesta percepció és fruit de l’observació al llarg dels anys. En l’àmbit rural que conec, fa unes dècades els de la capital es
En una pel·lícula hi ha diàlegs, sons ambientals, melodies que omplen silencis i pensaments descrits per una veu en off. Els pensaments de cadascú també tenen sempre una veu en off. Si no, no serien pensaments. Serien el silenci interior. Per sort, pensar és una activitat lliure, pel que fa a l’expressió lingüística. Pensem a
Què és una llengua? Una llengua és les persones que la parlen. Persones diferents en origen, formació acadèmica, creences, edat… Persones que viuen en entorns socials diversos, amb un poder adquisitiu heterogeni, que viatgen molt o no gaire, que llegeixen o que no ho fan mai… Les preguntes són molt útils. Gràcies a les preguntes
El cervell humà és com l’univers. Està en expansió constant. Com hi cabrien, si no, tantes idees, tants records i tantes paraules? No parem mai d’aprendre, d’acumular experiències, d’incorporar paraules o fins i tot d’afegir llengües al nostre repertori personal. I, per si fos poc, som capaços també de fer ressuscitar ombres del passat que
La genètica és poc dissimulable; el traç dels ulls, el color de l’iris, la pigmentació de la pell, la silueta del nas i la prominència dels llavis desvelen el nostre origen. En l’aparença i la sonoritat d’una llengua, també s’endevinen moltes relacions de parentiu. El punt de trobada de la gran manifestació d’aquest mes a
Les paraules porten un geolocalitzador incorporat. Qui té capacitat per desxifrar l’origen d’alguns mots infreqüents o per detectar un ventall ampli d’accents dialectals només necessita alguns indicis per endevinar el perfil d’un parlant. La variació és inherent en la trajectòria de qualsevol llengua. Aquest fenomen seria molt evident si observéssem la imatge de les oscil·lacions
Les alegries acostumen a ser parcials. El que ens apareix com a bo i beneficiós d’entrada pot amagar la llavor amarga d’una derrota. Ara i aquí celebrem que som parlants d’una llengua viva, canviant i dinàmica, però alhora no podem camuflar el nostre compungiment per la fesomia resultant. Com són les converses de carrer a
La gata no parla però es fa entendre. Sap destriar a qui és millor demanar-li cada acció (obrir la porta, donar-li menjar…). I l’èxit repetit en aquests intercanvis fa que continue amb l’afany d’expressar-se. Només per simple observació, inferim que hi ha tres tipologies de comunicació: entre humans; entre animals; entre humans i animals. En
Entendre’ns és un acte ordinari. En les relacions endogrupals, no li atorguem cap mèrit perquè tenim la il·lusió que som capaços de traslladar el nostre missatge incòlume als interlocutors de torn. Però entendre’ns és una heroïcitat. De tot el que ens proposem dir, quina porció n’arribem a plasmar en paraules? De les paraules que acabem
En aquest instant precís, milions i milions de persones de diverses edats i ètnies -que dormen, treballen, s’estimen o es debaten entre la vida i la mort- es parlen en llengües àgrafes. Durant segles el català també es va transmetre només oralment perquè la immensa majoria dels nostres ascendents lingüístics no tenien accés als llibres
Què expliquen el paisatge, els monuments, el dret i la toponímia sobre la història d’un territori? Narren fets. Per això, els poders d’arreu del món que volen esborrar alguns esdeveniments històrics camuflen o ataquen aquestes formes d’expressió cultural tan clares. Evidentment, el passat continua latent en el present només si sabem interpretar el significat de