Enyorar demana conèixer. No enyorem el que no hem conegut. Qui plora una paraula que no ha sentit i que no sap què vol dir? Ningú es plany per una paraula absent i que no jau en cap sepulcre. És com si no hagués existit mai. Avui fa justament tres anys que va començar a
L’ordre alfabètic de les paraules en les obres lexicogràfiques és molt pràctic però no reflecteix com és el món ni com som els humans. La A dóna prioritat a tot el vocabulari encapçalat per aquesta lletra, sense concurs de mèrits previ ni aplicació de criteris de popularitat. Imagineu-vos, però, que alguna editorial publiqués un diccionari
Malgrat que l’univers tendeix espontàniament al màxim desordre, en llengua tendim a teixir agrupacions de paraules. Només cal que comencem a parlar d’un tema concret i, de cop i volta, van acudint elements diversos del mateix camp semàntic. Explicar com s’encén una foguera potser semblarà intrascendent, però us heu parat mai a pensar quantes paraules
De vegades em fa l’efecte que no es pot expressar tot -absolutament tot- en llengua estàndard. Ens falten peces. Venint d’un dialecte perifèric, hi ha paraules que no saps com dir perquè t’entenguen. Visualitzo la cadena dels meus predecessors i dels seus coetanis: parlants per transmissió oral; desconeixedors de la llengua escrita; amb una formació
L’oralitat és el refugi dels bords, dels mots il·legítims. Engendrats per forces predictibles però no ajustades a la normalitat, alguns encara van trampejant entre la pàtina de la marca DO i l’estigma de l’analfabetisme. I què n’haurem de fer a la llarga, d’aquestes peces singulars? Tenen les absoltes cantades, però les curiositats sempre fan bonic
La llei i les normes que regeixen la majoria dels nostres actes quotidians no estan escrites enlloc. Així i tot, tenim unes expectatives sobre la conducta dels altres. I constantment, tracem fronteres entre la normalitat i la anormalitat. En llengua, també. Els diccionaris certifiquen què és incontestablement admissible, però fora de les pàgines reals o
Jo és una paraula difícil d’entendre. Tothom és jo, però el meu jo és únic. És un globus que s’infla amb la identitat particular de cadascú a l’instant exacte que milions d’altres identitats fan un ús particular de la mateixa idea universal. Seguim aquest camí: què representen al món real les expressions “casa meua”, “mons
Res no lliga l’estètica de les paraules amb el seu significat. La bellesa dels mots pot ser exclusivament exterior, autònoma, formal. Els fonemes, de fet, constitueixen la música de la llengua. Per això, quan escoltem algú que no entenem, ens arriba només la sonoritat del seu missatge. Repassant les paraules preferides d’exalumnes d’un curs de
Què recordem exactament de totes les paraules que dominem? Anant bé, sabem pronunciar-les, tenim gravada la seva imatge gràfica, sabem què volen dir i potser podríem emparentar-les amb altres paraules de la mateixa família. Però hem guardat algun record del primer dia que les vam sentir, del lloc on érem i de quins llavis van
Passar d’una llengua a una altra no sempre és senzill. Cada idioma té una ànima poc o molt divergent de la de les llengües de la seua mateixa família. Els bons traductors ho dissimulen tant com poden, però podria ser que hi hagués idees intraduïbles. De fet, sense moure’ns de la nostra comunitat lingüística hi
La vida és líquida segons Bauman. I en un medi aquós els objectes pesants s’afonen. Suren la simplicitat i la modernitat, d’una lleugeresa renovable. En l’intent tossut de salvar-nos els mots anem recuperant paraules i expressions que són a punt d’extingir-se, sobretot perquè les peces lèxiques mig esborrades de la nostra memòria col·lectiva es resisteixen
Construir i projectar. Com construïm les nostres opinions i de quina substància estan fetes? I com les projectem enfora i per quina via les expandim per l’aire que ens envolta? Per als observadors de carrer, aquests fenòmens no ens resulten fàcils d’analitzar ni d’entendre. Però en un escenari de complexitat informativa com el que vivim
La por deu pesar més que l’esperança. Com es pot entendre, si no, que aquells que accionen els ressorts dels poders tradicionals hagin apostat unànimement per carregar tots els ous al cistell de les amenaces? Els adults de generacions diferents hem crescut amb més o menys intensitat a l’ombra d’una tradició cultural i política fonamentada
La varietat estàndard prestigia la nostra llengua i ens facilita la comunicació en els àmbits formals arreu de tot el territori. És, per tant, una necessitat i una inversió de futur. Sorprèn tanmateix l’interès de molts parlants, repetit ara i adés, per exhibir en fòrums i xarxes socials la singularitat de paraules locals, prescindibles per
La meteorologia omple moltes converses, ocupa espais informatius i demana un bon grapat de paraules. També trasllada damunt d’un mapa l’imaginari col·lectiu. Després d’un estiu en què hem tingut de protagonistes els termòmetres, ara -a punt de posar un peu en la tardor- tot sembla que es torna més normal i més previsible. Alguns dies