Mirar un paisatge ens transporta al passat. En alguns paratges del nostre territori encara inalterats pels interessos turístics, es poden endevinar els orígens de l’economia i de l’organització social de la gent que ens ha precedit. De fet, escoltar amb els ulls és una font inesgotable d’informació. A les comarques del sud de Catalunya costa
És útil imaginar una llengua com un organisme viu. Com un mamífer, amb un cor que batega. Amb un cos sotmès a les malalties, que exerceix un rol dominant o que ha estat subjugat en el seu entorn natural. Que va canviant de fesomia amb els anys. Que forma part del paisatge. I no solament
Reutilitzar ha entrat en forma d’eslògan en la consciència i en els hàbits de la societat que més gasta i que més malbarata de tots els temps. Ves per on, ens han ensenyat a dissimular la magnitud de l’impacte que provoquem en el medi ambient amb petits gestos exculpatoris. Però més val això que res.
Parlar una mateixa llengua no implica entendre’s sempre. En les interaccions entre els parlants de diferents varietats geogràfiques de vegades comprovem que no hi ha correspondència en la comprensió mútua. La varietat més estesa pot circular sense gaires obstacles per tot arreu, mentre que les que són més locals topen una hora o altra amb
Ideal i possible difícilment convergeixen sobre el terreny de joc. La millor manera de fer les coses sovint no coincideix amb les possibilitats reals d’abordar una tasca de gran envergadura. El drama, de fet, arriba quan constatem que no podem triar. Aleshores, només queda aferrar-se al repte de buscar l’excel·lència en tot allò que es
La fascinació arriba sense avisar. No som capaços de provocar-nos un estat de meravella davant de la contemplació d’un fet, de qualsevol episodi que ens ve a trobar. Ens captiva el que ens sorprèn, però no sempre ens és desconegut ni aliè. De vegades, fins i tot, ens fascina el que és nostre. Tres dies
Les novetats entren per la porta gran. Són el centre d’atenció. Triomfen. D’on ve aquesta fascinació indefectible per les coses noves? De què s’alimenta? Nou no significa millor, però sembla que el canvi ens ajuda a renovar la mirada que projectem sobre les coses, que tampoc no deixen mai de transformar-se. Per tant, vinga d’on vinga aquesta
La imatge d’un arbre genealògic de les llengües és impactant. Les llengües que parlem no són mates aïllades que creixen en un coster. Cada manera de parlar representa una rama que penja d’una branca que surt d’un tronc vigorós que té unes arrels profundes i antiquíssimes. Les llengües són organismes vius que, com tothom sap,
Ho mesurem tot. Comptem els dies que falten per a un fet desitjat, quant valen les coses que no tenim, els quilòmetres que recorrem cada dia, les pàgines llegides i no llegides del llibre que tenim entre mans. Però les mesures són mutables, en el temps i en l’espai. Qui pesa encara en lliures o
Amb les migracions es mouen les persones, els estils de vida i les llengües. El moviment comporta canvis: adaptacions a les maneres de fer del nou indret i, alhora, difusió de formes culturals més enllà del seu àmbit natural. En aquest tema, xafem un terreny conegut. La nostra comunitat ha estat un lloc de pas
Si tot l’any fos maig, potser la bellesa que es desplega ara en els espais oberts ens passaria inadvertida. Potser necessitem els rostolls de l’agost i la grisor de gener per commoure’ns durant la primavera. I al maig al mig del parc natural del Garraf els verds i els grocs ho dominen tot; el verd
Certesa és un concepte sòlid, poderós. N’hi ha tan poques, però, de certeses! La complexitat i la incertesa s’infiltren per tot arreu, ho empesten tot. Potser per sort, fins i tot. Recentment, he tingut l’honor de compartir un espai de reflexió molt fructuós en un antic vapor restaurat, davall d’unes bigues que construïen un sostre
Conversar és el fruit d’un pacte. Amb un breu intercanvi introductori, amb alguns intents exploratoris, ens centrem en un tema que genera complicitat, que provoca la participació espontània per part dels circumstants. I aleshores, només cal descabdellar. En una sala de reunions presidida per volums lingüístics i sota la mirada vigilant d’un bust de Pompeu
Hi ha preguntes amb massa respostes: Què és la felicitat? Per què estem contents? Quant dura l’alegria? El benestar és subjectiu, intransferible i fungible. I encara que no siguem capaços d’explicar-ne les causes, el sentim quan arriba. Hem parlat del que ens agrada. Ara ell té una fixació pel surf i intenta verbalitzar les raons
La veritat és inabastable. Ens arriba només una part del relat del món més pròxim, perquè ens siga més fàcil viure un dia normal o perquè, simplement, centrem l’interès en allò que ens és profitós. En aquest context de selecció permanent, sobreviuen sense esforç les paraules i els significats de les paraules que mostren un