Quan desitgem en silenci, tot resulta fàcil. Si no hem de traduir els nostres anhels en paraules, allò que volem ens sembla nítid. En canvi, explicar als altres què ens agradaria i a què aspirem pot demanar un esforç superb. Quantes hores hem passat a les aules? En tots els espais que hem conegut plens
Heu tingut mai por de no tindre res a dir? Parlar no costa gaire, però no sempre ve de gust. Parlar per plaer també demana unes condicions; la combinació de la sort de trobar bons interlocutors i del treball propi per complaure’ls. Durant els tres dies del cap de setmana passat, acabo d’experimentar una situació
Per a què volem dades si per a alguns només compten les percepcions pròpies? Quin profit traiem dels diàlegs si no prenem nota del que ens diuen els altres? Avui encara és Sant Jordi. Sortir al carrer i olorar la primavera i els llibres i les ganes de festa acostuma a ser una activitat multitudinària.
Qualsevol petit trajecte ens regala descobertes. No cal anar a l’altra punta del món per conèixer elements que ignoràvem i que no enriquien, fins que els hem trobat, la nostra mirada cap a l’exterior. Just ahir vam fer els 15 Km del GR entre l’Ampolla i l’Ametlla amb uns amics. Com que Setmana Santa és
A mig camí entre les paraules que hem heretat de les llengües antigues i els simples sorolls bucals, trobem les onomatopeies¹. Nyam-nyam, bum o atxim van més enllà del so que imita un fenomen: tenen sentit propi i també formen part del nostre repertori lèxic. Resulta ben curiós, però, que aquestes creacions que parteixen de
L’etimologia vindria a ser com la biografia oficial de cada paraula: quins ascendents té, quina ha estat la seua trajectòria, a quins llocs ha viscut, amb qui s’ha relacionat… Però els detalls de la vida real no cabrien ni en la més vasta de totes les obres etimològiques. Ja ho veureu! Basquet és una paraula aguda
Els souvenirs tenen la missió d’esdevenir records en tres D. En alguns indrets, les velles tradicions han donat pas a una oferta omnipresent de marxandatge destinat als visitants o als residents. Aquí no s’estila gaire, aquest fenomen. Per Tots Sants no pengem tirallongues de castanyeres encunyades en paper maixé per decorar el sostre dels taulells
En el principi dels temps, no hi havia paraules. La humanitat va comunicar-se durant segles i segles com criatures balbucejant sons i explorant les possibilitats creixents d’un versàtil aparell fonador. Però va arribar un moment que tot tenia nom. Gràcies a la mutació constant, la nostra espècie ha dominat el caos; l’ha sabut classificar i
Els cementeris són arxius de vides extingides. Passejar entre passadissos de quadrícules que allotgen les restes físiques de moltes biografies anònimes fa sentir respecte. Alhora, reconforta comprovar que el desmemoriament no esborra les fotografies descolorides ni les lletres de les làpides. Després de segles de vida, hi ha paraules que també moren. Desapareixen de la
Conèixer objectivament com funciona l’engranatge que mou una comunitat potser és impossible. Un grup humà resulta de la suma de singularitats heterogènies i canviants. Però les ciències socials no paren de construir coneixement, a partir d’un ingredient essencial: l’observació. He recopilat un material interessant. Aquesta setmana hem anat a un centre mèdic amb el noi,
Els camins de la fama deuen ser previsibles. La publicitat actua a partir de protocols coneguts que persegueixen l’èxit dels productes que promouen. Si acabem consumint i incorporant a les nostres vides allò que ens venen com a desitjable, potser la llengua també podria beneficiar-se’n. Us voldria explicar que els meus alumnes –parlants de català
La fugacitat impera. Que de pressa que passa tot! Es poden fabricar records a tanta velocitat? Potser seran només records efímers. I marxaran per sempre, com algunes paraules que anem canviant per calcs o per altres opcions més populars mentre arraconem autèntics rastres del nostre origen remot. Avui he pensat una paraula. Feia temps que
Si no hi ha tema, la conversa no flueix. Per al diàleg, diuen que calen dos parlants com a mínim, però altres coses són igualment imprescindibles: un context compartit i un motiu sobre el qual es basen els torns de paraula. Per això, no tot el que sembla un diàleg ho és realment. Què us
Els poetes saben què és la poesia. N’escriuen. En mengen i en regalen. ¿Però trobaríem dos artesans de poemes que ens la describissen igual, que l’elaboressen amb les mateixes tècniques, que en busquessen el mateix efecte? En tot cas, un bon poema és el que s’entén i emociona, veritat? Dijous i divendres passats, moltes persones
En el paisatge lingüístic que componen els comerços dels barris, ciutats i pobles del nostre país s’hi veuen reflectides moltes històries; algunes que venen d’un passat remot i d’altres que just acaben d’aixecar la persiana. En certa manera, fixar-se en la retolació equival a fer un cop d’ull a un compendi d’història, a un tractat de sociologia o