Agafada al vol

Som les paraules que diem

12 de juny de 2016
3 comentaris

Poalada

Ho mesurem tot. Comptem els dies que falten per a un fet desitjat, quant valen les coses que no tenim, els quilòmetres que recorrem cada dia, les pàgines llegides i no llegides del llibre que tenim entre mans.

Però les mesures són mutables, en el temps i en l’espai. Qui pesa encara en lliures o en unces catalanes? Quina distància és exactament 14 milles angleses? El Sistema Internacional d’Unitats ens ajuda a homologar els recomptes, malgrat que mantinguem encara algunes de les modalitats casolanes d’apamar el nostre món.

Una poalada és la quantitat de líquid o altra cosa continguda dins un poal ple, segons el DCVB i el DNV. A l’Optimot no hi apareix. Ara bé, sí que recull poal, com a sinònim de galleda. Però ignora aquesta forma tan genuïna, anàloga a altres paraules que ens parlen del contingut que contenen, com ara cullerada, palada, gibrellada o cubellada. Quin misteri que aquestes hi figurin i l’altra no, veritat? No hi devia cabre…

Em vaig anotar poalada diumenge passat; la va dir Susanna Abella en el torn de parlaments que es van fer a la plaça de la Catedral de Barcelona, després del recorregut multitudinari de la #Riuada5J. “Ens hauran de prendre el riu a poalades!”. Potser era una frase extemporània però va tindre un efecte vistós. En les lluites hi ha d’haver llenguatge èpic i consignes per cridar: “Lo riu és vida, aigua i sediments!”. I, sobretot, aquelles frases que et fan posar la pell de gallina: “Som gotes de resistència!” -va clamar Manolo Tomàs.

Tornant a la vida mundana, a casa tenim un poal de fregar i un poal de la brossa. I, tal com recull el DNV, en tortosí també s’usa l’expressió “a poalades” en el sentit de “en abundància”. Igualment, ens és familiar el refrany “tirar una poalada d’aigua freda” per expressar la contrarietat que provoca un fet en algú. A més, coneixem una expressió boníssima per indicar que dues persones tenen una relació molt estreta, fins i tot de dependència mútua: “Allà on va el poal, va la corda.”

En fi, el poal ocupa molt d’espai¹ i les poalades encara ens poden servir per mesurar la indignació que ens provoquen algunes injustícies persistents.

(1) Segons el web Estratigrafia dialectal, poal és vigent en bona part del domini lingüístic.

Fotografia de Dru!

Clic-clec
20.02.2022 | 7.31
Enjullar
01.03.2013 | 4.50
Rompre
14.09.2015 | 8.29

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Poalada és paraula viva a Elx i també el refrany “A on va la corda va el poal” curiosament a l’inrevés de com que vosté l’arreplega. Una altra mesura molt dita, almenys en la meua família a València, és gotada (pronunciat gotà) derivada de got “Quina gotada de llet que t’has begut”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.