Agafada al vol

Som les paraules que diem

25 de maig de 2016
5 comentaris

Abadejo

Si tot l’any fos maig, potser la bellesa que es desplega ara en els espais oberts ens passaria inadvertida. Potser necessitem els rostolls de l’agost i la grisor de gener per commoure’ns durant la primavera.

I al maig al mig del parc natural del Garraf els verds i els grocs ho dominen tot; el verd de la vinya amb fulles exultants i el groc de la ginesta èrtiga i lluminosa. La pols dels camins no enterboleix gens el paisatge. Tot és claríssim, malgrat els núvols passatgers.

Ens hem reunit un diumenge de maig per voluntat de l’amfitriona. Som molts i el ritual ha estat ben planificat. Per això, la complicitat apareix fàcilment. Després de passejar com les abelles d’una interacció a una altra, finalment, ens ajuntem un petit grup per compartir conversa. Ben aviat, apareixen les paraules al centre del diàleg. Parlem de menjars i algú s’estranya del mot abadejo.    Això es pot dir? -diuen. I, tot i que aquesta paraula haja estat presa del castellà abadejo, que prové del llatí abbatĭcŭlu, la trobem efectivament als diccionaris normatius ¹ per referir-nos a un peix de la família dels gàdids, molt popular entre nosaltres.

Ara que hi penso, ma iaia cantava uns versets satírics amb aquesta paraula, que queden aquí totalment fora de lloc:

A la finestra l’he vist
seca com un abadejo,
perquè la miro i me’n ric,
se pensa que la festejo.

Aprofitant l’avinentesa, al nostre redol animat, també han aparegut altres espècies amb noms ben diferents segons l’àrea dialectal, com els catxels. Per això, resulta divertit que la Q es vulga justificar dient que no sap ‘dialectar’, pel fet que parla amb paraules entenedores per a tots.

Al nostre voltant uns testos amb pensaments de colors variats fan que l’estampa s’impregne en els sentits. Hi ha moments que han estat fets per guardar, que no s’esborraran mai.

Gràcies, N.

1 Abadejo apareix al DIEC2 i al DNV. També està documentat al DCVB, entre altres.

Fotografia pròpia

Ačiū
24.05.2013 | 7.45
Volerany
28.03.2014 | 5.54

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Eugeni S. Reig ens envia aquest comentari:

    A Alcoi el bacallà se l’anomena sempre bacallar (acabat en r) i no s’usa mai la denominació abadejo (pronunciat ‘abaetjo’), que és la normalment utilitzada per la major part dels valencians. Cal aclarir que el mot bacallà deriva del castellà bacallao, avui substituït per bacalao, mentre que el mot abadejo ens arribà abans del segle xvii amb els vaixells portuguesos que duien aquest peix als ports valencians. És doncs un mot d’origen portugués que emprem des de fa molt de temps, potser des del segle XIV.

    Gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.