Interessant llibre sobre la transició democràtica a Catalunya i a Espanya el d’en Francesc-Marc Álvaro. Pel periodista, la transició fou una impostura. Un silenci pactat que igualà franquistes i demòcrates i que no rescabalà pas les víctimes. Una gran mentida que donà credencial de demòcrates als franquistes i que atorgà el títol d’antifranquistes a molts
Finalment, hi ha hagut acomiadaments a l’empresa automobilística de matriu alemanya. Sempre la solució més fàcil. Fet i fet, la més feixuga i costosa socialment. Per despatxar que no quedi. Colla de sapastres! N’hi ha de tot, per bé que més d’una mica que d’una altra. Joves. Gent més gran al pic de la jubilació.
Fort trasbals per la mort (…) d’una rodamón per part de tres joves -un d’ells menor d’edat- divendres de matinada, a tocar de la plaça Molina, al cap i casal, en un barri alt de classes altes. Detinguts els responsables per efectius de la Policia de Catalunya, confessaren, entre planys i plors, que
L’Evo Morales pot convertir-se, ben aviat, en el nou president de Bolívia. El primer, de la seva història com a nació, d’extracció indígena. L’home és un conegut dirigent sindical i a l’ensems líder del Movimiento al Socialismo-MAS, partit on s’agrumollen tots els col·lectius comunistes i de l’esquerra revolucionària d’aquell país. L’Evo ha concorregut als comicis
Dissabte passat, Barcelona visqué una manifestació en contra de les noves Ordenances del civisme que l’Ajuntament és a pic d’enllestir. ICV-EUiA no hi combrega pas. Doncs bé, en acabar, un nombrós grup de parroquians jugà a fet i amagar amb la policia, bo i destrossant tot de mobiliari urbà, joiós i poca-solta ball de bastons.
La Marianne resol de visitar en Johan. Han transcorregut 30 anys ben bons. L’home és a la residència estiuenca, en una casa envoltada d’un paisatge atapeït de verd i d’aigua. Bellesa neta i ferma. Allà hi viuen, també, l’Henrik, fill d’en Johan, i la filla d’aquesta, la Karin. L’Henrik fa classes de violoncel a la
Us presento un dels millors escriptors d’avui, un gegant: en Cormac McCarthy (1933, Rhode Island, USA) Fins al moment, he llegit d’ell: “Meridiano de sangre; “Tots aquells cavalls”; “El guardián del vergel”, i “Suttree”. En Cornelius Suttree és un americà mitjà, un solitari que planta la família i se’n va a fer la seva vida
Agafem el diari. Pel·lícula “Oliver Twist”. Director, el notable Roman Polanski. Tretze sales, a Barcelona, la projecten. Nou sales ho fan en versió espanyola. Tres en anglès. I una en català. Com diem des de fa un mut d’anys: visca, visca, i visca el cinema en català.
Llegint la premsa i seguint els grans mitjans de comunicació, tenim comprovada l’existència, encara i per molts anys!, d’una esquerra que no es baixa els pantalons, que no va per la vida aixecant la bandera blanca de la derrota. I ho notem quan veiem com alguns fan mans i mànigues per deformar o silenciar altres
És un nom associat a moments petits i feliços, d’intensitat fecunda. Una antiga feina d’allò més casernària. I alienant. Alguna escapada a l’hora d’esmorzar. Qualque encàrrec o gestió pendent. I vet aquí aquest cantant nord-americà ajudant-me a respirar, a sentir-me viu. Bo i compartint l’art amb els vianants. Negre i pelat com una bola, còrpora
És una ocasió única, gairebé irrepetible: un fet, una circumstància, curulls, vessant d’emoció, fa que el pessimisme de la raó es reconciliï amb la vida. Ahir fou per mi, i per dues raons, un dia ple d’emocions. Una d’elles: la visió de “Veinte años no es nada”, un film documental de dues hores, dirigit per
Vintage -que vol dir clàssic, anyada, collita, el bo i millor- és el darrer àlbum, el que fa 32, d’en Michael Bolton. Un aplec de cançons que ens retornen, càlidament i sensual, a les arrels del pop dels anys 40, 50 i 60, amb lletres llegendàries i en companyia de compositors de primer nivell com
Quan una persona passa avall, la seva vida i trajectòria resta colgada en l’oblit més dens i atapeït. En el cas dels literats s’esdevé, a més, la paradoxa que ningú no en vol escriure. “El goig de viure. Biografia de Montserrat Roig” és, per tant i en primer terme, la recuperació d’una personalitat catalana ben
La biblioteca central del Districte de Gràcia, al cap i casal, du el seu nom. Barceloní, escriptor, independentista, i d’esquerres … vet aquí a en Jaume Fuster (1945-1998) una vida jove segada per un càncer letal. Com a escriptor, en Jaume conreà la novel·la policíaca (“De mica en mica s’omple la pica”, amb 200.000 exemplars
Solter i informàtic, en Don Johnston -pareu compte, Johnston no pas Johnson, l’actor de Miami Vice-, rep una misteriosa carta d’una antiga amant. La dona li participa que és pare d’un ganàpia de dinou anys. El cas és que, empès pel veí Winston, el bo d’en Don fa les maletes i gira visita a les