Vintage -que vol dir clàssic, anyada, collita, el bo i millor- és el darrer àlbum, el que fa 32, d’en Michael Bolton.
Un aplec de cançons que ens retornen, càlidament i sensual, a les arrels del pop dels anys 40, 50 i 60, amb lletres llegendàries i en companyia de compositors de primer nivell com ara Gershwin, Sammy Cahn …
Ahir nit, el vaig tornar a escoltar amb tranquil·litat. Cançons dites amb la seva veu de vellut, de rovell fi com el tou d’una cama, una veu bonica, tendra, íntima, plena de racons i d’anfractuositats. Els anys d’ofici es veuen, de totes totes, en una dicció perfecta, una entonació sàvia, un registre precís. Quant a l’acompanyament el trobo d’allò més rodó, de gran senzillesa, i efectivitat. Puntejant i percudint la nit entre cançons que enraonen d’amor. Amb “solos” magistrals, de saxo o trompeta o guitarra. I aires certs de blues, de soul.
El CD té, doncs, un nivell prou alt. M’agraden molt especialment les cançons: If I could; At last; When i fall in love; Summertime; i What are you doing the rest of your life. Val a dir que el cantant nord-americà pren part en alguns arranjaments, i que, quant a música, compta amb la col·laboració de la Miami Symphonic Strings Orchestra.
En Bolton ha escrit cançons per artistes com ara la Barbra Streisand, en Kiss, en Kenny Rogers, en Kenny G, la Cher, la Patti Labelle … Ho ha fet, també, en col·laboració amb compositors com en Bon Dylan, la Diane Warren, i ha actuat amb els tenors Luciano Pavarotti, Plácido Domingo, i amb artistes com en Ray Charles, en Percy Sledge, en BB King …
En Michael Bolton, cantant, cantautor, amb més de 52 milions de discos venuts, és també conegut pel seu activisme social a favor de persones en situació de pobresa -singularment dones i mainada-, i en pro de la reinserció laboral del jovent. Entre els seus referents musicals, cita en Ray Charles i el Tony Bennett.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!