Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

2 de desembre de 2005
4 comentaris

Veinte años no son nada (Joaquim Jordà)

És una ocasió única, gairebé irrepetible: un fet, una circumstància, curulls, vessant d’emoció, fa que el pessimisme de la raó es reconciliï amb la vida.

Ahir fou per mi, i per dues raons, un dia ple d’emocions. Una d’elles: la visió de “Veinte años no es nada”, un film documental de dues hores, dirigit per l’enorme Joaquim Jordà.

La pel·lícula és una mena de segona part, vint anys després, de l’experiència de “NUMAX presenta”. Aquest primer film, rodat el 1979, parla d’una experiència autogestionària de les treballadors i treballadors de NUMAX, una fàbrica d’electrodomèstics fundada, els 50, per dos nazis refugiats a Barcelona. Uns empresaris, que res no tenien a veure amb els fundadors, decideixen de baixar la persiana per sempre més. Els veritables amos de l’empresa, aquelles i aquells que hi treballen, l’ocupen durant una colla de mesos, mentre el capital hi toca el dos. La fàbrica esdevé lloc de residència, escola de primària, escola d’adults, guarderia, d’una experiència obrera única, d’una fracció del moviment obrer amb consciència de classe i que s’autogestiona.

El cas és que l’assemblea de NUMAX decideix d’invertir les 600.000 pessetes darreres de la caixa de resistència de la vaga, per finançar-ne el film del llavors militant comunista, sense carnet, Joaquim Jordà. L’experiència acaba amb la derrota, “celebrada” al llarg d’un sopar, el qual tanca, també, el film. En Jordà, amb el micro a la mà, es passeja entre els comensals i els demana què en faran de la seva vida. “Veinte años no son nada” contrasta la contesta d’aleshores amb la realitat d’avui. Val a dir que el film d’en Jordà fou molt negativament valorat per les esquerres de llavors. Els circuits alternatius de cinema sota l’hegemonia del PSUC i del PCE, la boicotejaren tot negant-ne la distribució i projecció. Fa poc es trobaren els negatius, i se’n restablí la propietat d’en Jordà (vaig veure la pel.li al MACBA, atès que en forma part del nou fons fílmic del museu)

“Veinte años no son nada” és un film que traspua veritat i vida viscuda a dojo. Bocins de vida obrera: els anys passats, derrota i adaptació, passat i present, anys meravellosos de consciència crítica i mobilització de masses i d’apatia i menfotisme. Fet i fet, una experiència irrepetible, un diccionari enciclopèdic que mostra i respon una tirallonga de qüestions. Amb dos moments que a mi m’emocionaren especialment -un fill discapacitat que plora el pare absent, i la gent de NUMAX cantant, puny enlaire, el gran missatge de lluita i fraternitat, de futur i d’esperança que representa “La Internacional”.

Sisplau, aneu a veure-la.

PD. Joaquim Jordà ha estat guionista de: La vieja música (Mario Camus, 1985); Golfo de Vizcaya (Javier Rebollo, 1986); El lute I i II (Vicente Aranda, 1987 i 1988); Pau i el seu germà (Marc Recha, 2000); Carmen (Vicente Aranda) … És autor, també, de moltes traduccions de llibres, i ha estat guionista i realitzador dels curts i migmetratges Portogallo paese tranquillo (1969); Il perché del dissenso (1970), Lenin vivo (1970), i dels llargmetratges Monos como Becky (1999), De niños (2003) i de molts altres.

  1. Al voltant del 1970 i amb uns cinc anyets, passava jo pel carrer, enfront de la porta de l’Esglèsia, i un home amb una amotet en va demanar que pujara, i a mi no en va pareixer be, al arribar a casa ma mare va dir, tanquem la porta amb forrellat que han dit que el lute està per ací.

  2. era mal vist, i els comunistes tenien la pell estalinista i seguien la veu del seu amo de torn, les consignes, no pensaven per ells mateixos i axí els va anar… tot pel poder, no m’extranya que no és lluités de veritat contra el franquisme…

    autogestionar era ser llibertari i ells els odiaven a mort als anarquistes.

    La lluita autogestionaria; les vagues de Harry Walker, t’en recordes? o de la central tèrmica del Bessós…

    (les coses són com són, encara que no ho semblin)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!