Amb l’assumpte de l’estatut, tots plegats, hem assistit a una enganyifa fenomenal. Els partits polítics negociadors han escenificat una farsa. Primer, escrivint una carta als reis en la que ningú hi creia. Segon, negociant, tothom a esquena de tothom, per treure’n avantatge particular. Finalment, corrent, cames ajudeu-me, a veure qui s’arronsava abans i pactava per
Tot d’individualitats, d’estols de persones, esquitxant l’eix geogràfic entre París i Lisboa, per allà on passa el tren Sud Express. Una cinta serena, amb una càmera que guaita amb intel·ligència, actrius i actors professionals i no professionals. Un film bellíssim. Clàssic. Una pel·lícula de ficció amb tractament documental. Ahir, a la tarda, vaig encertar-la de
Dotze cançons, 1 cedé, 1 devedé, i la superba veu d’en Miguel Poveda. El “cantaor” de Badalona ha superat, i amb escreix, una de les assignatures que aquest renovador del flamenc s’havia fixat. Després de 3 anys de feina silenciosa i perseverant -tria dels poemes, posar-hi música, afegir-ne veu. En Poveda n’ha arreplegat 12 bonics
La majoria absoluta assolida per Hamàs als territoris de Cisjordània i Gaza, obre, ara més que mai, perspectives serioses d’una solució al conflicte israeliano-palestinià. D’una solució, dic, o d’una escalada bèl·lica incommensurable (…) La corrupció generalitzada, la perpetuació en el poder, i la ineficàcia d’una autonomia de pa sucat amb oli, ha dut a la
Amigues i amics republicans, Sou en un moment decisiu. La vostra “clau” de la governació és a punt de passar avall. Un cop donada la presidència de la Generalitat d’aquí dalt als socialistes i garantit l’estabilitat d’en Zapatero, els vents bufen en un altre sentit i els socis ja no us volen. Vau fer una
Tota la comèdia o drama, segons com es miri, de l’estatut -així, escrit en minúscules- permet de fer-ne un conjunt de constatacions: Ara per ara, cap força política del Parlament de Catalunya, no té, des del punt de vista d’horitzó estratègic, un projecte d’avenç sobiranista que culmini en la creació d’un Estat català. Tothom, doncs,
Vaig llegir per primer cop la Mercè Ibarz a mitjan dels 90, amb “La terra retirada” i “La palmera de Blat“. Amb ells vaig endinsar-me en el món de Saldi, a la Catalunya sota administració aragonesa. Infantesa i primera joventut. Llibres tendres, nostàlgics, d’enrenou i garbuix vital. Després seguí un altre a l’entorn del grandíssim
¿Què succeeix a Portugal perquè a un any de l’aclaparadora victòria socialista a les legislatives, s’hi imposi, a les presidencials, el líder de la dreta? És senzill, els anomenats socialistes guanyaren bo i prometent reformes, justícia social, i concertació. Això deien. Els fets han estat, però, ben diferents: austeritat econòmica, retallades pressupostàries, i continuació de
Llegeixo a LE NOUVEL OBSERVATEUR de la setmana passada que l’organització humanitària “Médecins du Monde” ha obert un dispensari en el districte londinenc de Tower Hamlets. Un dels més pobres del Regne Unit.. Conegut per les seves accions al tercer món, l’ONG posa el dit en la nafra en una dels principals dèficits britànics: la
Nat a l’Aragó fa 91 anys, i de professió sastre, en Gregorio ingressa, durant la guerra, a les Joventuts Socialistes Unificades/JSU -sorgides de la fusió de les organitzacions juvenils del PCE i del PSOE. Perduda la guerra i Instaurada la ferotge dictadura del general Franco, la direcció del comunisme català i espanyol l’envien a l’interior
ELA-Sindicat de Treballadors Bascos- ha engegat una campanya sota el lema “Allò que el patró estalvia ho pagues tu“. Contra el que pugui semblar, no és pas una iniciativa més per a combatre la sinistralitat. No senyora. El sindicat més votat a Euskadi i Nafarroa defuig la correcció política expressada en idees com ara: que
Va ser el primer secretari del meu partit, en l’època que vaig estrenar-me en política -l’octubre de 1976- mentre es fundà el Partit Socialista de Catalunya dit “congrés” , més tard, per a diferenciar-lo del PSC d’en Josep Pallach. L’acte es féu en un col·legi religiós del barri de Sarrià, barri alt de classes altes.
Nova York i les seves mil cares i finestres. Un home sol amb la motxilla al darrera de turista urbà. Uns dies, unes setmanes, uns mesos, de recorregut plaent i nòmada. La ciutat dels gratacels per primavera, estiu, tardor… Els fets de l’onze de setembre quan van anar a terra les dues torres bessones. Lectures,
En Lee és un jove fill d’una família desestructurada -el pare tocà el pirandó, i els germans són fent vida a part o en centres d’acollida. Fa poc que s’ha incorporat als “marines”. En un tres i no res ho deixà córrer. Li agrada la literatura marxista. Enamorat de l’URSS, en demanà la ciutadania gràcies
“Màximes, Aforismes i Reflexions amb algunes variables lliures”-M.A.R.X. (…) és el nou llibre d’en Salvador López Arnal a l’entorn del filòsof marxista Manuel Sacristán. El compilador aplega textos esparsos d’en Sacristán tot mirant de reflectir la seva diversa mirada en 18 capítols -filosofia; història de les ciències; Marx; marxisme; dialèctica; llenguatge; lògica formal; estètica; ciència;