¿No és el matrimoni una rotunda enganyifa, un farcit buit que n’elimina la llibertat de l’individu? ¿No constitueix l’amor per sempre un miratge banal, una pura construcció social? De tot això i de més coses ens en parla en James Salter (Nova York, 1925) a la seva novel·la “Light years” (1925). La Nedra i en
Gros terratrèmol polític a Israel: Ariel Sharon i Shimon Peres, deixen els respectius partits i creen una nova formació a fi i efecte de concórrer a les ja imminents eleccions anticipades. D’altra banda, l’arribada al liderat laborista d’Amir Peretz, secretari del totpoderós Histadrut -primer sindicat d’Israel-, atorga a la socialdemocràcia hebrea una esperança certa d’imposar-se
La meva pàtria és la meva llengua, i la meva pàtria és, de retruc, l’indret allà on s’enraona el català. El País Valencià és, doncs, el meu país, com l’és el Principat, la Franja de Ponent, Andorra, com ho és la Catalunya nord, com ho són les Illes Balears. És així, no puc ni vull
Només és una nena. Una pobra, innocent i desvalguda nena. Onze anys dolços i joiosos. Un dia, de visita a casa de l’amic del pare, i en companyia del progenitor i d’un germà, s’esdevé un fet esgarrifós. Veritablement colpidor (…) El fet és tan i tan greu que, de sobte, se li’n va de la
La direcció de SEAT ha presentat un expedient de regulació d’ocupació-ERO, el qual suposa l’acomiadament de 1.346 treballadores i treballadors de les dues factories properes a Barcelona. La decisió es produeix després que els sindicats diguessin no a la reducció d’un 10% del temps treballat i del salari -que en el cas de la gent
Els fets es precipiten: l’agitació popular resulta com més va més intensa. Kerensky i els menxevics són al govern. El carrer és ocupat, dia sí dia també, per obrers i camperols. El clam és unànime: fi de la guerra, pa, treball, i justícia social. Els soviets de Petrograd -l’antiga Sant Petesburg i lloc de residència
Periòdicament, m’acaro a una o altra obra de o a l’entorn de Joan Fuster (l’epistolari tossudament editat per 3i4, l’obra completa -ara interrompuda- exhumada per 62, etcètera). Ara li ha tocat el torn a “De viva veu”. Magnífic aplec d’una vuitantena d’entrevistes -gairebé la totalitat- fetes al mestre de Sueca des del 4 de juny
Curt i breu: no hi crec en aquest Estatut. Com a nacionalista, aspiro a la llibertat plena del meu país. És per això que abono un veritable procés sobiranista d’acumulació de forces, de lent i feixuc guany de consens social, que hauria de culminar amb la segregació democràtica d’Espanya (…) Fa vint-i-cinc anys, quan l’anterior
Poques coses n’hi ha hagut en els darrers anys, en termes de construcció nacional, de la importància i el gruix del desplegament dels anomenats “mossos d’esquadra” al Principat. A aquestes alçades sembla un xic balder subratllar que un dels elements cabdals de l’exercici del poder és la disponibilitat de forces de caràcter coercitiu. És per
Un obrer malferit. Una silenciosa i desconeguda infermera sortida del no-res. Una plataforma petroliera. Un petit estol de treballadors de singularitat viva i nua. Quatre eixos i una història de patiment extrem i irrepetible. Mots que flueixen quan l’acostament entre dos éssers els mena, poc a poc, a fer aflorar allò d’inaccessible que totes i
He sentit, una i mil vegades, el cd d’en Tom Waits que du per títol el mot que encapçala aquest paper. Editat el 1983, quan tenia 34 anys, és una peça enormement il.lustrativa de l’estil trencador i la veu aspra com un rostoll socarrimat, del cantant, músic i actor, estatudinenc. Peces amb acompanyament de metall,
L’honorable conseller d’Habitatge de la Generalitat principatina ha anunciat que la nova llei d’Habitatge establirà l’obligació de vendre els habitatges buits cas de negativa de la propietat a llogar-los. Val a dir que la mesura m’ha semblat d’allò més oportuna i assenyada. És una vergonya i un escàndol el poder oligopòlic de les immobiliàries en
La Tina, troba, en una escola de Torena, a tocar de Sort, al Pallars Sobirà, uns quaderns de notes on un pare relata, a la filla, fil per randa, aspectes cabdals de la seva vida. La descoberta desfermarà tot de conseqüències d’allò més insospitades. Tantes que el llibre, de vora 700 planes, esdevindrà un esponerós
Les 5. Bufa, no me n’havia pas adonat ("Les veus del Pamano" del gran Jaume Cabré, em fa perdre l’oremus!) i em cal recollir la Júlia. Baixo les escales i en un tres i no res ja sóc al parvulari. Com sempre, l’entrada és atapeïda de mares, pares, i menudeses joioses. Un tram més d’escala, i vet aquí
Producció canadenca dirigida per Avi Lewis i Naomi Klein, “The take” (la presa, la toma), narra com una colla de treballadors ocupen una empresa metal·lúrgica a Buenos Aires. La factoria era en fallida, tancada i barrada, i abandonada pel seu propietari, els treballadors abocats a la misèria. Davant la situació, la plantilla decidí fer dissabte,