Pere Meroño

Fort trasbals per la mort (…)

d’una rodamón per part de tres joves -un d’ells menor d’edat- divendres de matinada, a tocar de la plaça Molina, al cap i casal, en un barri alt de classes altes.

Detinguts els responsables per efectius de la Policia de Catalunya, confessaren, entre planys i plors, que agrediren la pobra dona – de 51 anys, i mare d’una filla- per passar l’estona, però que n’havien fet un gra massa.

Segons que sembla, els ganàpies pertanyen a famílies “normals” i de “classe mitjana”. Dos d’ells viuen a Gràcia i un tercer a Saragossa.

Fets com aquests no són pas excepcionals. Caldria, doncs, que tots plegats féssim un pensament sobre les responsabilitats que ens pertoquen. Una societat on el consum i el diner és el déu i la religió gairebé única; on el més fort dicta la seva llei sense contemplacions; on no cal estar tocat del bolet per agredir greument o matar algú.

No penséssim pas que això s’adoba amb més repressió i lleis expeditives. No. És un assumpte que té a veure amb els valors dominants (enriquiment a tot drap força; domini; insolidaritat; campi qui pugui). I amb la manca d’arrelament de conceptes alternatius. Faríem santament, també, de guaitar allò que es transmet des de la televisió, el cinema, la publicitat, els videojocs, i, en general, els mitjans de comunicació.

Problemes complexos, doncs, en una societat dura i feixuga. Sense trellat ni referents. De súbdits i gent adotzenada. On el diner hi és el rei.

Mala peça al teler, tenim.

                                    . El crim del caixer automàtic 

                                      . El crimen del cajero automático

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!