La Marianne resol de visitar en Johan. Han transcorregut 30 anys ben bons. L’home és a la residència estiuenca, en una casa envoltada d’un paisatge atapeït de verd i d’aigua. Bellesa neta i ferma. Allà hi viuen, també, l’Henrik, fill d’en Johan, i la filla d’aquesta, la Karin. L’Henrik fa classes de violoncel a la filla i té enlairats projectes de futur per ella.
Les relacions pare-fill són distants i molt tenses. Les de la noia amb el pare, al seu torn, també. Els lligams entre la Mariana i en Johan presenten, així mateix, perfils singulars. L’Anna, ja traspassada, i dona de l’Henrik és, però, ben present en la vida de tots ells. La Marianna s’adonarà prou aviat, entre la perplexitat i la incomoditat, que les relacions entre tots no són pas allò que semblen.
Bella. Sensible. Raonada. Raonable. Diàfana. Magníficament interpretada. Excel·lent posta en escena. Una gran pel·lícula.
Celebrem-ho: en Bergman, vora els 90 anys d’edat, segueix en estat de gràcia.
– Saraband. Posta en escena i guió: Ingmar Bergman. Intèrprets: Liv Ullmann, Erland Josephson, Börje Ahlstedt, Julia Dufvenius, Gunnel Fred. 102 minuts. Suècia. 2003.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!