La biblioteca central del Districte de Gràcia, al cap i casal, du el seu nom. Barceloní, escriptor, independentista, i d’esquerres … vet aquí a en Jaume Fuster (1945-1998) una vida jove segada per un càncer letal.
Com a escriptor, en Jaume conreà la novel·la policíaca (“De mica en mica s’omple la pica”, amb 200.000 exemplars venuts; “Les claus de vidre”, o “Sota el signe de Sagitari”), la novel·la eròtica (fent part del col·lectiu Ofèlia Dracs), o textos d’inspiració tolkieniana (“L’illa de les tres taronges”). Cal no oblidar, però, textos socialment més compromesos (“La mort de Guillem”, sobre l’assassinat, per grups d’extrema dreta, d’un militant de Maulets; i “Per quan vingui un altre juny”, sobre l’activitat d’un grup armat nacionalista”)
Políticament, en Jaume Fuster va pertànyer (al costat de persones com ara la Maria Mercè Marçal, en Quim Monzó, en Xavier Bru de Sala, l’Isabel-Clara Simó, l’Oriol Pi de Cabanyes, la Maria Antònia Oliver, en Jaume Rendé, etcètera) al Front Cultural del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans-PSAN.
Cal fer remarca d’aquest darrer apartat atès que la propaganda oficial de la nova biblioteca perpetrada per l’Ajuntament barceloní diu d’en Fuster que fou un militant antifranquista. Hi estem d’acord. No fóra just, però, amagar el seu indefugible compromís independentista i d’esquerres.
Mal que pesi a alguns.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!