Gran espectacle el d’aquests dies passats i vinents: Pasqual Maragall es treu la son de sobre i ataca de nou! Enmig de tants bens, de tants polítics grisos (sense gust, color ni olor) vet aquí un polític de raça -un dels darrers! El president sap que aquest govern està cremat, i que li cal quelcom
És el penúltim llibre traduït d’Olivier Rolin. L’escriptor i editor francès torna a passar comptes amb el seu passat de militant revolucionari – la Gauche proletariènne, un grup maoista força actiu a finals dels seixanta i primeries dels setanta- Rolin, un veritable estilista, basteix un relat sòlid, d’una gran amenitat i interès, sobre la militància
Ja veieu com són les coses: la socialdemocràcia alemanya fa campanya sota el crit que ve la dreta, marcant diferències. Es presenta amb un programa electoral progressista però amb l’aval d’una gestió netament neolliberal i un programa ocult de govern en la mateixa línia. Schröeder, l’espavilat, aconsegueix d’empatar. Un cop aquí, és l’hora de la
Cadascú ve d’on ve, i pertany a una concreta generació (la meva és la que veié una democràcia jove i prometedora just arribada, i que no pogué votar en les eleccions espanyoles de 1977 per què la majoria d’edat era als 21 anys -jo en tenia 18-, finalment, una generació molt lligada a la política
Trobo francament esfereïdor l’espectacle d’aquests dies a la vila colonial de Melilla. Immigrants negres refusats a cops de culata, amb puntades de peu, sotmesos a agressions flagrants davant de periodistes i càmeres. Entre mantenir una tanca de seguretat que impermeabilitzi el recinte, i tractar a bastonades la pobra gent, hi ha un abisme que cap
(…) Al nonagenari escriptor fa poc traspassat li abellia dir que, cas de guanyar el Nobel, “això no canviaria gens ni mica ni la seva vida i la manera d’escriure”. Infantat a Tananaribo, capital de l’illa de Madagascar, en era fill d’un militar i d’una catalana del Rosselló. Quant li demanaven sobre la “inspiració” s’enfurismava
Mercè Ibarz “A la ciutat en obres” és el penúltim títol en el camp de la narrativa segregat per l’escriptora nascuda a Saidí, La Llitera, i també periodista a LA VANGUARDIA (…) Es tracta d’un llibre integrat per tres relats (En un mar vegetal, Fragilitat de les parets, i El contracte) en els quals es
Canvi de seu d’aquesta excel·lent llibreria barcelonina. Del carrer Diputació al carrer Rosselló 212, dins del mateix Eixample, i d’un local de planta baixa, a un de repartit en dues. Mudança, doncs, d’indret, i ocasió per repensar coses: al magnífic i incomparable fons de literatura catalana, i d’estrangera traduïda a la nostra llengua, hi trobarem,
Aldo és destacat al front on té lloc, des de fa 300 anys, una guerra entre la senyoria d’Orsenna i el Farghestan, a banda i banda de la mar de les Sirtes. La situació és de calma tensa fins que un dia es reprenen les hostilitats. La novel·la “La ribera de les Sirtes” (1951) de
Producte de la confluència entre el Bloc Obrer i Camperol d’en Joaquim Maurín, i Izquierda Comunista, de l’Andreu Nin, el Partit Obrer d’Unificació Marxista-POUM, tingué una curta però molt intensa i tràgica existència. En el punt àlgid de la seva influència assolí 20.000 militants, amb un bon nombre de publicacions, notable presència sindical, i la
Tal com rutlla tot plegat -la política, els estatuts, l’hipercapitalisme mutant i suïcida que ens governa … – en són pocs els motius per sentir-se cofoi. Ves per on que la sortida del nou AVUI ha estat per mi un vertader motiu de joia. L’AVUI malgrat la seva modèstia és un gran diari, obert, plural,
Nova descoberta quant a valors musicals de casa nostra. Es diu Raül Fernández -àlies Refree-. Antic guitarrista de grups del pop espanyol, s’ha llançat en una carrera en solitari. Després de “Quitamiedos” i “Nones”, n’ha tret, no fa pas gaire, el seu tercer àlbum -“La Matrona”-. Personalment, en conec el segon -Nones-, amb 12 peces -10 en espanyol
Fa 50 anys que la companyia de Jesús arribà al Pozo del Tío Raimundo, un barri madrileny on la pobresa i la marginació campaven a cor que vols. El pare José Maria Llanos va ser un dels nouvinguts. Llanos es convertí, de la nit al dia, en el líder veïnal. Un líder que igual dirigia
Ahir vaig conèixer, per fi, en Pau Guillamet, altrament dit Guillamino (Barcelona, 1976). N’havia sentit a parlar d’ell, molt i molt bé, pels crítics musicals, ultramoderns, of course, de l’AVUI. Deia alguna crítica que es tracta d’un “cantant, guitarrista, disc-jockey, home-orquestra que fa puzzles amb samplers, bases pregravades” -recoi !- i que el seu segon
L’Schröder ha tornat a fer, un cop més, el miracle. Seguiran, doncs, les polítiques de reducció dràstica de l’estat de benestar, de privatització, de desregulació de les relacions laborals i tutti quantti. El capital continuarà tenint, en el SPD -partit socialdemòcrata- un lleial servidor. Si la CDU-CSU, l’altra dreta, no ha vençut, és perquè se