Solter i informàtic, en Don Johnston -pareu compte, Johnston no pas Johnson, l’actor de Miami Vice-, rep una misteriosa carta d’una antiga amant. La dona li participa que és pare d’un ganàpia de dinou anys. El cas és que, empès pel veí Winston, el bo d’en Don fa les maletes i gira visita a les quatre dones que presumiblement el feren entrar en la paternitat.
Aquesta senzilla trama permet a en Jim Jarmusch confegir un film extraordinari. Morositat en els moviments de camera. Camera omniscient, a la que res no se li escapa. Camera reflexiva, escrutadora, que et convida a guaitar amb intel·ligència, a apamar i a pair les coses. Actors i actrius excepcionals. En primer lloc en Bill Murray -el recordareu protagonista de “Caçafantasmes-, una colossal interpretació: hieràtic, contingut, màxima expressivitat amb una extraordinària economia de mots i de gestos. Talment com els papers, vertaderament brodats, de la Julie Delpy, la Heather Simms, la Sharon Stone, una excepcional Jessica Lange…
Curt i ras, fenomenal posta en escena i excelsa direcció d’actors.
Tot al servei d’una història d’avui, l’amor passat que passat és. Cendres i brasa encara.
Pura, puta, meravellosa vida. Amargor embolcallada de malenconia. Realitat nua, sense pietat. La pel·lícula acaba, la pantalla s’enfosqueix mica en mica. Hores després, l’endemà, la imatge d’en Murray, de la Stone, de la Lange, de tothom, em revé tot fent pampallugues. Encara avui segueixo assaborint les emocions d’una tarda gloriosa.
Un 10.
No us la perdéssiu pas.
– Broken Flowers (Flores rotas). Dirigida per en Jim Jarmusch. 2005.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!