Finalment, hi ha hagut acomiadaments a l’empresa automobilística de matriu alemanya. Sempre la solució més fàcil. Fet i fet, la més feixuga i costosa socialment. Per despatxar que no quedi.
Colla de sapastres!
N’hi ha de tot, per bé que més d’una mica que d’una altra. Joves. Gent més gran al pic de la jubilació. Novells amb pocs mesos de contracte. Altres amb 17 i 20 anys a l’empresa.
Un 20% són dones (el 12% de la plantilla) El 23% estan afiliats al sindicat CGT, el més fort entre els contestataris, d’entre ells la nova secretària general de CGT-SEAT.
O sia, despatxats amb rostre femení, persones díscoles i insubmises … Totes i tots de pet al carrer.
Vet aquí l’única lògica que entén el sistema: – costos, + beneficis.
¿Voleu dir que reduint els sous altíssims dels directius i prescindint-ne d’algun no hauríem fet el fet?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Noi, tu no hi enténs res d’economia liberal.