Us presento un dels millors escriptors d’avui, un gegant: en Cormac McCarthy (1933, Rhode Island, USA)
Fins al moment, he llegit d’ell: “Meridiano de sangre; “Tots aquells cavalls”; “El guardián del vergel”, i “Suttree”.
En Cornelius Suttree és un americà mitjà, un solitari que planta la família i se’n va a fer la seva vida en una barca-casa situada en un riu a Knoxville -vila de residència de l’escriptor. En Suttree esdevindrà, amb tot de peripècies, un solitari impenitent i empedreït amic de rodamons, lladres, prostitutes.
Una vida anònima, en definitiva, sense compromisos, una crua reflexió sobre la identitat i un viure la vida mancada de propòsits -ara caic ara m’aixeco. D’afirmació radical de una individualitat irreductible -també la d’altres personatges d’en Cormac, potser la del propi escriptor.
En McCarthy -invisible pels mitjans de comunicació, i amb un passat gelosament guardat- és posseïdor d’una prosa d’una extraordinària bellesa i qualitat. Amb descripcions que t’embolcallen i enamoren, d’un gran lirisme i alè poètic, i un domini gairebé ilimitat de les tècniques narratives.
Cormac, si em permets de dir-t’ho, ets molt gran tio.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Totalment d’acord, és un gran, una de les millors sorpreses literàries de l’últim any per a mi. N’hi ha un altra, Joe R. Lansdale, un altre americà, en castellà sé que hi ha un llibre, The Bottom, que l’han titulat Cuando el río suena, no sé com és la traducció ni si està en català, però la novel·la és altament recomanable.
+ respondre aquest comentari