Haikus

ALS ESTATGES DE LA MORT (Nelly Sachs)

 

La lectura dels poemes del llibre Als estatges de la mort, de  la poeta Nelly Sachs, m’ha sigut font d’inspiració per crear unes tankes de caràcter social.

Nelly Sachs (Berlin, 1891 – Estocolm, 1970), de familia jueva, va fugir del règim nazi just abans de ser enviada a un camp de treball. I fou a l’exili suec on va escriure la major part de la seva obra lírica i dramática, que li va valdre el premi Nobel de literatura el 1966 perquè interpreta el destí jueu amb una força conmovedora.

L’obra Als estatges de la mort concebut, des de 1943 i publicat el 1947, constitueix una de les crides més impressionants i pertorbadores que s’han escrit mai perquè els estralls de la Xoà no siguin oblidats. I aconsegueix que els estatges de la mort continuïn presents dins nostre entre tots, maldem perquè no tornin a existir.

 

Rossinyol.

Cant, manifestació

d’un cor trencat.

Davant la mort, silent,

llàgrimes i sanglots.

 

La gerra raja

a la nit d’agonia.

L’alè panteixa.

Contingut de la gerra,

del comiat la mesura.

 

Jeuen a terra

com metre desplegat.

L’enllà amiden.

Immensa solitud,

en silenci arreu.

 

Branca tallada,

xemeneies fumegen.

Orfes de mare.

Han perdut la tendra mare,

s’adrecen les mirades.

 

Vida viscuda,

pedra recordatori

d’allò mortal.

Camins entrecreuats,

vida i mort ressonen.

 

L’alè atreu

cap al fons del seu somni.

Nat prematur.

Fins parlar a l’orella,

fins reflectir-nos als ulls.