Totxanes, totxos i maons

Primer d’agost. Inici de les vacances. Un mes per carregar piles, per tornar a Itàlia -una setmana a l’Emilia Romagna (Mòdena, Parma, Ferrara, Ràvenna i Bolonya), just on fa uns mesos la terra va tremolar dues vegades- per llegir, endreçar papers, escriure una mica, dedicar un parell de dies a veure el viaducte de Millau (la enginyeria és una de les poques referències que mai ens falla), veure cinema… i gaudir de la néta quan a finals del mes torni de Bretanya, és clar.  (n’hi ha més)

Tot i la productivitat baixa habitual el mes d’agost no descarto anar escrivint en aquest Bloc si trobo algun assumpte que valgui la pena. Per exemple, la visita del proper dissabte a Santa Maria del Burgal amb la presència de Jaume Cabré que també sortirà ressenyada per mi al portal digital Núvol.

Tampoc descarto la possibilitat de repescar apunts antics que em semblin d’actualitat o curiosos de tornar a llegir… Vull dir amb tot això que les Totxanes, més o menys, continuaran obertes -tret de la “settimana italiana”– i que ja sabeu on sóc.

Fins a sempre, doncs. I a manar.