Totxanes, totxos i maons

Seuen d’esquena a Barcelona al banc sinuós de la plaça major del Parc Güell i veig que em fan senyals. Poso en pausa Sufjan Stevens en el meu iPod i m’aturo. El noi m’ensenya la seva càmera i em demana en francès si puc fer-los una fotografia.

Mentre enquadro l’aparell s’amorren en un apassionat petó de primera categoria. Fent veure que trio el millor angle demoro uns segons el moment de disparar…  (n’hi ha més)

… i em poso a cantar aquell enganxós “da, ba, da, ba, dà / da, ba, da, ba, da” de Francis Lay, cançó emblemàtica de la pel·lícula “Un homme et une femme”, de Claude Lelouch, que per aquí va tenir tant èxit a finals dels seixanta.

Els faig una segona fotografia -ells sense variar la postura- i quan els torno la càmera em donen les gràcies a dues veus.

Tot i això juraria que, de la meva cançoneta, no han “pillat” res.