Totxanes, totxos i maons

Excursió nocturna per Frankfurt per trobar la Brotfabrik -la fàbrica de pa- que és el local on actuen Antònia Font i Lax’n Busto. Quan hi sóc lamento que no hi hagi claror de dia perquè tinc la impressió que tant el barri com el conjunt d’edificis inequívocament industrials que ens envolten mereixen una especial atenció.

Entrem i tenim sort: el concert l’obren Antònia Font i la segona part serà pels nois laxants. (n’hi ha més)

Temes d’"Alegria", de "Batiscafo Katiuskas" i, sobretot, de "Taxi" formen el repertori de l’hora i mitja justa que els mallorquins són damunt de l’escenari. Obren el concert amb la cadència sensual de "Bambú" i acaben amb l’apoteosi de "L’astronauta rimador". Una vegada més han demostrat que avui són -amb Obrint Pas i els Pets- els millors.

Ja que parlo de música he de dir que ahir en Lluís Gendrau -editor d’Enderrock- em va donar en primícia un exemplar de "Sons de la Mediterrània", la revista que a partir d’ara mateix -surt durant els dies de la Fira de Manresa- ocupa el lloc de la veterana "Folc". Del nou producte em crida l’atenció el format gairebé de butxaca. Espero que faci forat i tiri endavant.

D’aquí a quatre hores ja enfilem cap al camp d’aviació. Jo deixo aquests comentaris fins al retorn a casa on acabaré de fer net. Ara vull fer una ullada al pavelló alemany -una peça d’enginyeria espectacular- i després vull passejar pel centre de la ciutat, comprar alguna cosa i acomiadar-me d’una fira que no sé si tornaré a visitar algun any més.

Em queden coses per explicar -l’exposició catalana, l’homenatge a Espriu a la Literaturhaus, la meravella editorial que és la versió alemanya de "Solitud"…- però ja aniré fent els deures a poc a poc i amb bona lletra en dies propers.

Ara, envoltat de periodistes al Presse Zentrum, fent-me la il·lusió que sóc un d’ells (una altra vocació frustrada que hauré de conrear en alguna posterior reencarnació), tot emocionat com un nen amb joguina nova desconnectaré el portàtil i continuaré fent de badoc i sense emprenyar els qui de debò es guanyen la vida fent feina aquí.

Acabo fent esment de tres o quatre noms que estan triomfant ara mateix per aquestes contrades: Quim Monzó, Maria Barbal, Jaume Cabré i el "Tor" de Carles Porta.

Digueu-me panxacontenta però crec que tot l’esforç que ha suposat Frankfurt ha valgut la pena.

(Continuarà)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!