Totxanes, totxos i maons

Acabo de llegir que els jurats de dos premis del cartell dels Octubre -el Ramon Barnils de periodisme i el Vicent Andrés Estellés de poesia- han decidit declarar desert els premis a la vista de la baixa qualitat de les obres presentades. Em sembla una decisió summament encertada per bé que em consta, per experiència de quan em dedicava a fer de jurat, que no és la més fàcil d’adoptar.  (n’hi ha més)

De fet, hi ha premis importants i prestigiosos, com el Prudenci Bertrana, que en el seu palmarès té bastants anys en blanc per aquest motiu. I estic gairebé segur que si els jurats -i els organitzadors, que també hi compten- haguessin estat condescendents i no haguessin volgut complicar-se la vida no descriuríem el Bertrana amb els mateixos adjectius -importants, prestigiosos- que he emprat més amunt.

Sobre els premis literaris catalans hi ha moltes coses a dir però el que està clar és que la credibilitat, la solera, la seriositat i, ho torno a escriure, el prestigi de tots -i, per raons òbvies, dels més notoris- ha de passar pel rigor a l’hora de triar les obres guanyadores.

Vull dir que no és tracta només de concedir el premi a l’obra menys dolenta que s’hi ha presentat sinó de tenir molt clar tots els implicats -organitzadors i jurats- en quin nivell es fixa l’alçada del llistó i ser-ne conseqüents.

Si no m’erro, amb aquests dos d’ara ja són cinc els premis que enguany han estat declarats deserts. Els altres tres han estat el Sant Joan Caixa Sabadell, el Prudenci Bertrana i El Lector de l’Odissea. I l’any encara no s’ha acabat. Més exactament ara n’enfilem la recta final en la que el calendari va més atapeït amb els de Gandia, Alzira, Mallorca, Just Casero, Pere Quart, Lleida, Ciutat de Tarragona, Documenta i la traca final de la Nit de Santa Llúcia, per esmentar només els més notoris.

Ja que parlo del premi El Lector de l’Odissea em sembla digna de remarca la decisió que han pres els seus inspiradors -una colla de lectors vilafranquins conjurats des de fa uns anys al voltant de la llibreria L’Odissea- de dedicar els diners del premi no concedit a l’organització d’un congrés a primers de l’any vinent pensat perquè escriptors, editors, comunicadors i crítics analitzin cap on va la literatura catalana després de Frankfurt.

Com que els organitzadors han tingut la gentilesa de pensar en mi per participar-hi deixo l’assumpte aquí i més endavant ja hi tornaré si s’escau.

Tornant als premis Octubre veig amb satisfacció que el premi Joan Fuster d’assaig ha anat a un treball d’un investigador mexicà sobre la narrativa escrita pels autors catalans exiliats a Mèxic. Crec que aquest treball, conjuntament amb el que està preparant Julià Guillamon sobre el mateix tema (vegeu aquí) ampliat a tot el continent americà i el sud de França -amb el qual va guanyar el premi Octavi Pellissa de projectes literaris-, tindrem en poc temps una visió molt més afinada del que va representar per a la nostra literatura la feina dels autors que varen haver de refer la seva vida lluny de casa i no varen voler trencar amb els seus referents.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!