IMPORTANT: Entreu aquí i trobareu informació més actualitzada. La Totxana d’avui va directament al gra perquè hi ha moments en què segons quines retòriques no ens les podem permetre. I ara es tracta, senzillament, d’omplir les presons de cartes adreçades als nostres presos polítics. Així farem que el temps els hi passi molt més ràpid.
1 de gener: entra en vigor el Mercat Comú Europeu. 20 de gener: es publica al Pulgarcito la primera historieta de Mortadelo y Filemón, de Francisco Ibáñez. 21 de gener: es mor el director d’orquestra Ataúlfo Argenta. Tenia 44 anys. 29 de gener: es mor la poeta mallorquina Maria Antònia Salvà. Tenia 88 anys. 31
Dies enrere algú em va fer arribar un missatge en el qual em recomanava que llegís un article d’un senyor (o senyora) que signa com a Timbaler del Bit. Desconec qui és, aquest Timbaler, però pel que explica queda clar que és algú amb les idees ben clares que no es talla ni un pèl
El 28 d’octubre el portal digital de cultura Núvol va publicar un article que em va semblar summament oportú i interessant vistos els temps que corren (aquest). El seu autor és Josep Maria Camps, licenciat en antropologia social i periodista, i ens parla d’un fenomen que tothom, amb més o menys intensitat, està patint: la cosmogènesi.
El passat dimecres 8 de novembre Vilaweb va publicar un magnífic article de Joan M. Minguet Batllori (vegeu-lo aquí) sobre una casta de gent que em sembla poc recomanable: els equidistants. He il·lustrat l’apunt amb una imatge del gran Homer Simpson fent el paper de l’indecís. Una imatge que crida l’atenció del lector distret i que
Summament orgullosos, l‘A. i jo, d’haver contribuït el dimecres passat a fer possibles aquests meravellosos quaranta-cinc segons en favor dels presos polítics catalans. No ens cansarem de lluitar per la dignitat republicana, sempre al costat de la gent de bé i, de manera irreductible, contra el feixisme de l’estat español, de la seva monarquia franquista,
Des de fa dos o tres dies els responsables de Twitter –que, tal com ells mateixos es defineixen fan un “servei de microblogs”— han multiplicat per dos l’extensió dels seus missatges i han passat dels ja mítics 140 caràcters a 280. Els qui em segueixen saben que la meva presència en allò que ara diem “xarxes
6 de gener: el Pabellón del Deporte de la Gran Via de Barcelona es remodela per convertir-se en canòdrom. Va funcionar com Canódromo Pabellón fins al 1999. En el solar es va construir la nova seu de l’ONCE. 30 de gener: l’estat espanyol és admès a la Unesco. El primer representant permanent és Joan Estelrich.
Com us explicava en l’anterior apunt, aquests dies escric amb un ritme i intensitat similars als habituals per bé que una part d’aquesta producció l’escampo per les xarxes socials, cosa que fa que aquest Bloc quedi, en aparença, una mica despenjat, no puc negar-ho. Espero que la situació es normalitzi ben aviat (és a dir,
Un bon amic seguidor des de fa temps d’aquestes Totxanes em comenta que aquests darrers dies li sobta el meu silenci. O, si més no, la baixa productivitat pel que fa als apunts que publico en el Bloc. Li responc que a primer cop d’ull té raó, però que hi ha un parell de motius,
Amigues, amics, Divendres, coincidint amb el 40è aniversari de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, que es va fundar el 27 d’octubre de 1977, el Parlament de Catalunya va aprovar complir amb el mandat expressat pel poble el passat 1 d’octubre i proclamar la República Catalana. Durant els últims temps, l’AELC s’ha manifestat a favor del
La Roberta Carraro és una dona força singular, cosa que es percep des del primer cop d’ull. Situada en la cinquantena (molt ben portada, per cert) podria passar perfectament per una professora universitària o d’institut i desprén una sensació de persona resolutiva i dotada de talent i de bon gust. Ella i el seu fill
Nosaltres, treballadores i treballadors del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i d’organismes adscrits, reunits en assemblea espontània, manifestem el nostre rebuig a l’amenaça del govern d’Espanya d’aplicar l’article 155 de la Constitució de 1978, mesura que interpretem com un atac gravíssim a l’autogovern de Catalunya i a les seves institucions legítimes. La
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i aquí la referència a Xarxa de Mots del fragment que he triat avui). “El quadern gris”, Josep Pla (26 d’agost de 1918) Retorn a Calella amb la fresca del matí impregnada de la sentor dels pins que escampa el coster de Cala de Cabres i de la Musclera.
Segur que no vaig ser ni el primer ni l’únic que quan va llegir aquesta notícia a Vilaweb es va quedar agradablement sorprès –meravellat, diria– pels contactes que la gent del diari “Libération” demostrava tenir aquí, ja que havien il·lustrat la portada de “Le Libé des historiens”, la revista mensual dedicada a analitzar els fets que dia a