Totxanes, totxos i maons

Sembla que en el darrer debat a la televisió entre els senadors Obama i McCain va sortir a la conversa  un tal Joe, lampista d’ofici, que tant un candidat com l’altre varen esgrimir com un símbol de l’esperit emprenedor americà.

Pel que acabo de sentir a Rac1 sembla que aquesta fugaç popularitat de l’amic Joe ha empès uns quants periodistes a esbrinar les entreteles de la seva vida i del seu negoci i resulta que avui la gran notícia americana és que Joe, l’emblemàtic lampista, no esta donat d’alta de la contribució ni pertany a cap gremi.  (n’hi ha més)

Llegint notícies com aquesta m’adono que la rivalitat que des de fa bastants anys s’ha creat a casa nostra entre la classe política i la classe periodística per veure qui assoleix nivells més baixos té un bon reflex als Estats Units.

Per a alguns podria ser un consol. A mi em fa molta pena, tot plegat. 

(I que consti que en aquest “tot plegat” hi incloc també aquest lampista incontrolat i no gaire exemplar)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!