Totxanes, totxos i maons

Feu-me cas i comenceu bé el diumenge llegint el poema creat especialment per al Dia Mundial de la Poesia d’enguany pel poeta de Guissona Jordi Pàmias:

La poesia 

Com el galop, mig oblidat,
d’uns cavallets de fira,
avui, a casa, ens sedueix
l’encant d’un món feliç: el tèrbol
remolí de la imatge.
Però la nit truca a la porta,
i el silenci convoca
les paraules perdudes
-com un grapat de còdols grisos
a la llera del riu,
sota la boira gebradora.
Amb lent reflux, tornen lunyanes
cançons de bressol, ecos
d’elegia, mormols…

(n’hi ha més)

Ferit d’enyor, calla el poeta.
I entreveu, amb ulls clucs,
el cec enigma
d’un temps de somni i de vertigen,
que roda més de pressa
que els cavallets de fira.
Ens amenaça el trist orgull
de l’home, seduït
per l’encant de la tècnica.
Però no moren, les paraules.
Flama en la nit, la poesia
és saviesa compartida,
contra l’oblit. I pura gràcia
d’un art madur: rigor i joc.

—————————————————————————————–

* Vegeu aquí més informació sobre el Dia Mundial de la Poesia.

* Vegeu aquí el Bloc del Dia Mundial de la Poesia 2010.

* Vegeu aquí el meu apunt de 2009.

* I si la paciència encara us acompanya vegeu aquí el de 2008.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!