Totxanes, totxos i maons

Quarts de deu del matí. L’hora en què l’A. i jo ens preparem per sortir a cobrir els rituals d’intendència i proveïment propis de cada dissabte. Som al rebedor preparant les claus, el cistell, les caçadores i els cascos quan sentim que algú, del replà estant, remena la porta de casa. L’obro d’una estrebada i em trobo un xicot d’aspecte sudamericà que està penjant en els poms de les portes una bossa de plàstic. "Es del ayuntamiento", ens diu mig esverat. I enfila cap al pis de dalt a seguir la feina amb la pressa atabalada de qui treballa a preu fet.  (n’hi ha més)

Li clavo una ullada a la bossa abans de deixar-la al menjador i sortir. "Des de l’Ajuntament volem que fer la separació dels residus et sigui més fàcil", veig que diu. I a continuació: "Per això et fem arribar aquest pack amb les tres bosses reutilitzables que necessites per separar el vidre, el paper i els envasos a casa i baixar-los després al contenidor corresponent". Fantàstic. Sobretot aquest entranyable "pack", molt més cosmopolita que el catalanufo "paquet" i més complicat que tallar pel dret i dir senzillament "et fem arribar les tres bosses…". Però, vaja, tampoc es tracta de demanar miracles a segons qui i a aquestes alçades.

Quan baixem, a l’entrada de l’edifici trobem un cartell a la paret anunciant-nos que han fet el repartiment d’aquestes fantabuloses andròmines recicladores, no fos cas que badéssim quan posem la clau al pany i no ens adonéssim del bonic regal municipal.

Pam més, pam menys és el mateix sistema que varen seguir fa dues o tres setmanes per repartir-nos la Guia de Barcelona (vegeu aquí) i em jugo un pèsol que això no ha fet més que començar.

Calculo, doncs, que d’aquí al proper mes de maig encara ens arribarà algun repartiment més amb un "kit" (es comença pel "pack", es continua pel "kit" i s’acaba "knock out") de llavors per plantar alguna criatura del regne vegetal -d’aquí a poc comença la primavera i aquestes coses exciten molt la companya Mayol- o amb un passi gratuït per gaudir del faraònic servei d’autobusos i metro de la ciutat dels prodigis. I no ho dic perquè sí ja que recordo que altres vegades ho han fet.

Evidentment tota aquesta sobtada atenció no es produeix per generació espontània. Què va. S’esdevé cada quatre anys i té una explicació claríssima: les eleccions municipals de finals de maig.

El que passa és que jo cada vegada més em faig creus de la manca d’astúcia dels nostres polítics i dels seus assessors. I que consti que no parlo només de Barcelona sinó de la majoria dels municipis grans, els mani qui els mani.

¿De debò encara hi ha algú que creu que fent-nos la gara-gara tres mesos abans de les eleccions anirem a votar amb més entusiasme i, a sobre, votarem els mateixos que ara manen i que ens omplen de regals?

¿Tan inconsistents ens veuen? ¿Tan rucs, es pensen que som?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!