Totxanes, totxos i maons

Déu meu, quanta raó tenia la meva àvia quan deia que tot s’encomana “menys l’hermosura”. Sembla que la política d’idees de bomber, sostenible (això sempre) i plena de bon rotllo que caracteritza la gestió del senyor Joan Saura ja ha començat a fer adeptes a Madrid.

Pel que deia l’Avui d’ahir (vegeu aquí) resulta que un grup de monjos budistes del Garraf -una gent que, per cert, en saben un niu de màrqueting- van presentar al director general de Trànsit del govern espanyol un “casc-mantra” per a motoristes, un estri ideal per augmentar la concentració quan es circula en dues rodes per carretera.  (n’hi ha més)

La gràcia de l’invent rau en la combinació de dues característiques. La primera és la decoració externa del casc amb els dos colors típics del budisme: el groc i el safrà. La segona és un mantra que porta enganxat en el seu interior per la zona de la coroneta del motorista.

Es veu que el contacte directe d’aquest símbol amb la closca transmet un bé de Déu de vibracions positives al conductor i fa que les seves accions, amarades de pau interior, deixin de ser mecàniques i esdevinguin transcendents.

He de dir que personalment no tinc res en contra d’iniciatives com aquesta. Cadascú per on l’enfila. Però no puc deixar de pensar en tota la conyeta que organitzarien els nostres cosmopolites de via estreta si la iniciativa provingués, per exemple, de la colla del senyor Miró i Ardèvol (ja que la cosa va de friquis no ens quedéssim pas curts) que presentés al president de la Generalitat un casc amb els colors blanc i groc de la bandera del Vaticà i amb un escapulari del Sagrat Cor, de la Mare de Déu de Lourdes o, posats a afinar, de Sant Cristòfol, patró dels conductors, cosit a l’interior.

Les rialles condescendents i les protestes a favor de la laïcitat de les nostres institucions no tindrien aturador. Com la llana que tota aquesta colla porta al clatell.

Ja ho pregona la vella dita: “De teves a meves…”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!