Totxanes, totxos i maons

D’aquí a molt poques hores, a un quart de vuit del matí més concretament, des del camp d’aviació del Prat ens envolarem en direcció a Roma per començar el nostre tercer estiu italià.

Fa dos anys l’objectiu va ser Sicília, l’any passat la Pulla, la Basilicata, Calàbria i la Campània -és a dir, el taló i la puntera de la bota fins a l’alçada de Nàpols- i enguany la nostra trajectòria planificada de sud a nord ens farà recórrer la franja central de la península, just a sota de la nostra estimada Toscana. És a dir la Umbria, una petita part de les Marques (Urbino, terra del ducat de Montefeltro i de Valentino Rossi) i el Laci amb una coda final de sis dies a Roma.

Ens queda encara teca ben bé per dos o tres estius més ja que en aquella admirada terra italiana com més al nord tires més coses interessants hi vas trobant: Bolonya, Ferrara, Mòdena, Verona, Pàdua, Venècia, Trieste, Parma, Milà, Torí, Gènova, ufff…

Les fites del nostre recorregut d’enguany no necessiten gaire retòrica per presentar-les: Viterbo, Orvieto, Perugia, Assisi, Urbino, Foligno, Spoleto, Tivoli, Frascati i, com he dit més amunt, la ciutat de Roma. Una ciutat en la que només hem estat una vegada fa tres anys i que intueixo que després de la immersió que ara farem l’anirem visitant esporàdicament tant com puguem.

Com és costum de la casa viatjarem sense ordinador, amb unes quantes guies i mapes i amb les “Cartes d’Itàlia”, de Josep Pla, com a llibre de capçalera. A tall de reserva m’enduc també un llibre que em va interessar així que vaig tenir notícia de la seva existència: “La ciència dels Simpson”, de Marco Malaspina, editat per la bona gent de Bromera, que sempre és una garantia. Es tracta d’una aproximació lleugera i amena als aspectes tecnològics i científics que de manera explícita o implícita són presents en la sèrie televisiva dedicada a la família Simpson, l’única que segueixo amb una certa assiduïtat des de fa uns quants anys.

Per la seva banda la meva estimada A., avançada com ella sola, s’endú l’ALLE (“Aparell Lector de Llibres Electrònics”, no fa cap falta anar dient allò de l’“ibúc” que tant agrada als nostres cosmopolites de pa sucat amb oli) carregat de novel·les escandinaves de lladres i serenos més l’acompanyament d’un parell de Porcels, que mai fan nosa.

Aquestes Totxanes obren, doncs, el seu període de vacances… i de silenci.

(M’agradaria, però, que no les oblidéssiu del tot -tota pedra fa paret, diuen- i que de tant en tant hi féssiu una ullada per recuperar apunts antics. Trieu i remeneu que n’hi ha més que un foc no cremaria (el d’avui és el 1.784). A la columna de “Categories” de la dreta de la vostra pantalla els trobareu agrupats per temes.)

Bon estiu a tothom, doncs, i fins a la tornada!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!