Totxanes, totxos i maons

Un fort refredat em deixa fora de combat durant un parell de dies. Reclós per força a casa m’autorecepto lectures excitants, que són les ideals per combatre la nyonya pròpia d’aquestes situacions.

La recepta, doncs, consta d’una dosi massiva de premi Pulitzer –“L’amenaça de la torre. Com Al-Qaida va preparar l’11-S”, de Lawrence Wright- i unes gotetes de Josep Benet. Més concretament el pròleg de les seves memòries en el qual descarrega contra allò de la Memòria Històrica i Democràtica -o Memorial Democràtic- que fa quatre anys es va inventar el conseller Saura.

Afirma Benet: “Aquesta dita Direcció General de la Memòria Democràtica sorgí com una mena d’organisme orwellià, totalitari, però d’estar per casa, com no se’n troba cap altre de semblant en els països democràtics.”  (n’hi ha més)

I continua: “La Memòria Històrica i Democràtica… Però entre les moltes memòries existents sobre un fet, ¿quina és la democràtica? Per exemple, ¿quina és en el cas dels Fets de Maig de 1937, o de la tragèdia de Paracuellos del Jarama, o dels sinistres camps de treball del SIM a Catalunya, o del cop d’Estat del coronel Casado que facilità l’entrada de les tropes franquistes a Madrid? ¿I qui té el poder de decidir quina és de totes les memòries existents la “democràtica”? Un fet accentua encara més el caràcter orwellià d’aquesta Direcció General: ha estat creada i depèn de la Conselleria d’Interior, és a dir, d’Ordre Públic.
(…) És evident que el nou organisme ha ignorat o silenciat que, a la Transició, els dirigents dels partits polítics i excombatents d’una i altra banda pactaren que els polítics es dedicarien a treballar per al present i futur del país, mentre que la història del passat quedava en mans dels historiadors.”

Dues pàgines després Benet diu: “Un fet més a tenir en compte: el conseller promotor del projecte de la Memòria Històrica i Democràtica, mancat de coneixements històrics suficients i mal assessorat, va inspirar-se, en fer la proposta, en els museus o memorials que existeixen en el món dedicats a recordar l’Holocaust jueu, ignorant que, en el nostre cas, hi ha una gran diferència, car abans de patir-se la terrible repressió franquista de la postguerra, hi hagué una duríssima guerra civil, en la qual en ambdues zones es cometeren grans barbaritats.”

I acaba: “Em dol, però tinc el deure de dir-ho: l’existència i l’actuació a Catalunya d’aquest dit Memorial Democràtic, que disposa de centenars de milers d’euros, i que té el projecte de construir un gran edifici, on radicarà la seva seu, pressupostat en milions d’euros, és un autèntic escàndol, silenciat, però escàndol.
És davant d’aquesta situació, que s’iniciava l’any 2004, que vaig començar a escriure les meves memòries, en les quals, enfront de la “Memòria Democràtica” exposo modestament la memòria que he conservat de la complexíssima història de Catalunya, que he viscut dels anys vint ençà. I em pregunto: aquestes meves memòries ¿són “Memòria Democràtica”?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!