Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Una de les particularitats que em tenen fascinat de les festes de Bétera és la seva profunda càrrega profana. Ahir parlava aquí mateix de les alfàbregues monumentals i del seu protagonisme com a símbol d’arrelament amb la terra però això no és pas tot. Hi ha més mostres d’aquesta pàtina gairebé àcrata.

Per exemple, les que en altres contrades es denominen Reines de les Festes aquí se’n diuen Obreres. I n’hi ha quatre, dues de fadrines i dues de casades, que són presents en tots els actes acompanyades d’un seguici format per una colla de joves plens d’energia i ganes de gresca que es diuen Majorals.

Pel que fa a la processó de l’endemà del 15 -la de Sant Roc- des de fa molts anys diuen a Bétera que ja que en la imatge tradicional del sant sempre hi apareix un gos això és un senyal que tan sant és Roc com l’animaló que l’acompanya i, per tant, l’endemà de Sant Roc el beterans celebren Sant Gos.  (n’hi ha més)

I en honor a aquest sant tan especial la nit del 17 al 18 d’agost en una de les places del poble organitzen la festa pirotècnica més espectacular de l’any: la Coetà del Gos, reservada només als Majorals -equipats i protegits gairebé com un astronauta- però esperada amb emoció per tot el poble que contempla l’espectacle protegit i de lluny. Una festa en la que es cremen centenars i centenars de coets, bombes, masclets, femelletes i altres enginys equipats amb pòlvora i en la que l’objectiu a aconseguir és que, en l’apoteosi final, el fum acumulat faci una forma al més similar possible al bolet de les explosions nuclears. Poca broma amb els de Bétera, que l’any que el nostre amic va ser Majoral -ara n’ha fet catorze- durant els tres quarts d’hora d’apoteosi de foc va perdre cinc quilos a força de suar fins a l’extenuació…

Quant a les Obreres, un dels seus moments estelars és al final de les cinc hores de processó del dia 15 amb les alfàbregues quan arriben a la plaça de davant de l’església i s’enfilen a un taulat en el qual les fadrines casades les coronen amb la mantellina per entrar a la missa en honor a la Mare de Déu. Una missa en la qual, per cert, els Majorals -que vénen contents i cansats de la nit anterior- tenen permís per adormir-se però mai de la vida les Obreres, que han d’aguantar ben fermes al peu del canó.

La fotografia il·lustra el moment de la imposició de la mantellina a la senyoreta Lorena Leal, Obrera Fadrina segona de 2006 (*), imatge que reprodueixen les rajoles decorades que es poden veure al fons. La tradició mana que en aquest acte les dues Obreres es posin a plorar com unes magdalenes. Altres anys no ho sé, però enguany dono fe que les dues varen complir el ritual sense fer-s’ho dir dues vegades.

Vegeu-les, per cert, a les dues en la imatge de l’arxiu annex l’accés al qual trobareu aquí sota.

(*) Avís pels de Barcelona: Ni se us acudeixi de comentar en veu alta "Ca macu el vestit de Fallera de les Obreres" perquè podríeu prendre mal. A Bétera les Obreres vesteixen d’Obreres. I el que porten les Falleres és una altra cosa que no hi té ni punt de comparació. D’acord?

(continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!