Totxanes, totxos i maons

Diuen que l’olfacte és el sentit més poderós a l’hora de fer-nos evocar imatges i records d’altres temps. Hi estic d’acord. Em passa molt sovint que vaig pel carrer o entro en algun lloc i fugaçment m’atrapa el perfum que algú ha deixat segons abans. Llavors de manera inevitable m’he d’aturar i ensumar unes quantes vegades per reviure les sensacions que tot just s’acaben de despertar dintre meu.

I parlo de “reviure” perquè molt sovint se’m fa impossible afegir la identificació exacta del lloc, la persona o el moment que aquell perfum va quedar incrustat en la meva vida subconscient.  (n’hi ha més)

Amb la música em passa una cosa similar, tot i que -molt més concreta que la subtilesa d’un aroma- generalment no tinc gaires problemes a l’hora de relacionar una cançó determinada amb un moment concret de la meva vida.

Això m’ha permès anar confegint una llista de cançons de la meva vida que, mig de bromes mig de veres, un bon dia vaig batejar com “les músiques per al meu funeral”. I dic això de la broma perquè en aquest moment la llista s’apropa als 100 títols, cosa que comportaria un funeral més propi d’un dictador nordcoreà que d’un pobre aparellador lletraferit i pretenciós com jo.

Aquest mes d’agost us aniré seleccionant algunes d’aquestes músiques i miraré d’explicar molt breument els motius pels quals les he triat.

La d’avui es titula “7 seconds”,  l’ha escrita el cantant senegalès Youssou N’Dour, està inclosa en el disc “The Guide” de 1994, i em porta records de l’estiu d’aquell mateix any quan els quatre de casa més l’adorable M. vàrem travessar tot França i ens vàrem plantar a terres holandeses durant una setmana que encara recordem malgrat els anys transcorreguts.

A les emissores que sintonitzàvem, aquests “7 seconds” que Youssou N’Dour canta amb Neneh Cherry sonaven contínuament fins a convertir-se en la banda sonora d’aquells dies d’estiu al país sense muntanyes.

Paral·lelament, per televisió véiem l’extraordinari clip promocional de la cançó -que encara avui em fascina- i l’efecte era encara més contundent.

Aquí sota el teniu. Vejam si coincidim…