Arxiu de la categoria: ARCHITETTURA POVERA

Projectes propis o aliens fets amb escàs pressupost. Amb marcat caràcter social. Amb voluntat estètica, però.

Centre Cívic del Cabanyal-Canyamelar.

Sobre la Zona Zero del Cabanyal: Un avant-projecte de Centre Cívic.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I n’afegim, també, un disseny a propòsit del merchandising i packaging que podríem fer-hi.

A continuació mostrarem un exemple de packaging, aplicable a tota mena d’objectes, tant de papereria, com aquells d’ús quotidià.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • Conceptualització arquitectònica
  • IDEA GENERATRIU:

La idea que generà l’edifici com a contenidor d’activitats cívico-socials és la d’amarre dels grans vaixells sent atracats per petits remolcadors al moll. Aquest contenidor serà el primer d’una sèrie. Sorgeix com el pioner per a atracar el Poble Nou de la Mar a la seua façana marítima. S’atraca a la vora mediterrània d’una petita ciutat.  Fóra absurd atracar una nau partida en dos o tres. Cada “remolcador” que construïm constitueix un norai al què aferrar amb una soga la nostra ciutat i botar l’ancora al mar. Per això hem figurat una forma de remolcador senzill, quasi buit per dintre com un catamarà per omplir-lo de càrrega.

La idea senzilla i forta inherent a l’entorn proposada que advoca per ésser la xicoteta resposta de contrapunt a la degradació. Obert pel costat de llevant i nord, tancat a migjorn i ponent. Per qüestions purament climatològiques, tal i com es feia amb les cabanyes originals. Allò petit és bell, per tal de posar en valor el caràcter social i de reunió en aquesta àrea per a desenvolupar la vida normal i comunitària en aquesta població. Un propòsit que requerirà desenes d’intervencions semblants.

El funcionament hom pretén ser lloc comú d’encontre de la diversitat creativa i l’intercanvi. Confluència de tendències i debat.

Introducció de la fluïdesa espacial. D’aquí l’ús de grans finestrals que facen penetrar la llum i l’entorn immediat a transformar.

Talment com un laboratori de noves idees. De debat. Que ens puguem observar sense recels.

Introduint-hi els valors mediambientals, sostenibles i llur tecnologia tant passiva com activa.

Amb aquesta estètica dels casups de pescadors del Portitxol de Xàbia hem volgut inserir al Centre Cívic.

Açò que aportem és un senzill avant-projecte a desenvolupar. Esquemàtic. Hem deixat en el plotter l’obertura i eixida a la terrassa vegetal, l’obertura entre el vestíbul-hall i l’espai multi-ús al jardí obert veí, la definició de la sala d’exposicions-vestíbul-jardí….ídem amb la multi-usos per a conferències. La divisòria en tres del mateix espai per a representacions. Les instal·lacions que nos conduïsquen a aconseguir acostar-nos-en a un triple objectiu:

Edifici energia quasi zero – Edifici de emissions zero- Edifici de despesa quasi-zero.

La Qualificació de projecte i la Certificació energètica final ha de ser A.

No la B només, sinó anar més enllà. Estalvi i auto-generació. Són les condiciones auto-imposades. El que té una implicació molt potent sobre el disseny i el pressupost disponible. Amb la pretensió, quan es modifique la legislació des de Brussel·les, sia possible aconseguir un edifici de consum energètic realment quasi-zero.

  • ALÇATS: 

Alçat EST. Accés

 

 

 

 

Alçat OEST

 

 

 

 

 

 

Alçat NORD

 

 

 

 

 

 

 

Alçat SUD

DISTRIBUCIÓ:

PLANTA BAIXA

 

Estança Sup. m2 Estança Sup. m2
1 Gimnàs 100,76 7 Barra – cafeteria 19,75
2 Vestidors 1 25,00 8 Camerino + WC 34,16
3 Vestidors 2 26,77 9 Circulació horitzontal P.B. 36,90
4 Aula Taller 1 Cuina 45,02 10 Hall–Café-exposició- recepció 157,30
5 Aula Taller 2 Ceràmica 47,99 11 Sala multiusos 150,21
6 Cuina 17,14 12 Terrassa exterior polivalent 201,55

PLANTA PRIMERA

 

Estança Sup m2 Estança Sup m2
13 Aula 1 Música 48,33 16 W.C. + Neteja + magatzem 42,37
14 4 Despatxos 61,39 17 Instal·lacions 8,78
15 Aula 2 Ordinadors 45,13 18 Circulació horitzontal P1 22,10
  • ORGANITZACIÓ INTERNA:

Secció longitudinal esquemàtica per l’espai exterior, la doble altura, escales, aules i gimnàs.

-Vista del vestíbul-recepció des del corredor junt a escala i ascensor mirant vers la terrassa com a lloc de trobada. Podem veure a besllum el pujar i baixar de la gent com el tràfec de l’ascensor pel vidre de separació

L’espai de vestíbul d’entrada o Hall és un espai a doble alçària. Un espai de claredat, de transparència i d’atracció obert a dos dels seus murs amb cristalleres. Un far d’atracció. Un espacio clarejat per la llum natural. Interaccionant-hi entre interior i exterior. Que pot obrir-se a la manera de contenidor multiusos, per a la recepció i vigilància. Per a emplaçar-se prenent quelcom amb amics mentri-mentres es veuen exposicions o representacions de qualsevulla mena en companyonia.

Un espai central que pot ser complementari o completar, en caso de necessitat, tant el de multiusos que s’enretire els panells com  obrir l’encristal·lat que uneix l’espai exterior de terrassa polivalent immediata.

Això provoca que puga haver una interacció entre llurs usuaris i la possibilitat de crear una petita Biblioteca que ajude a “emplaçar-se” en aquells espais comuns, d’interacció, de relax compartit.

Sala multiusos també s’obre al vestíbul com a la terrassa exterior. En té la capacitat de dividir-se, alhora en 3 sub-espais internos. S’ha optat també per donar-li doble altura, per si calgués realitzar una activitat que ho requirís.

El nucli de “cuina” junt a “cafeteria” prop de l’entrada i l’aula de “cuina/gastronomia” s’hi han agrupat en proximitat per depurar i deixatar els productes oliosos en receptacles soterrats a l’efecte.

La Comunicació vertical escala i ascensor hidràulic es deixa en el corredor per a que siga filtrada per recepcionista i control. Es produeix en un nucli central al què s’accedeix des del passatge de PB i arriba a 1ª planta. En Projecte s’hi desenrotllarà el seu accés a terrassa superior per a manteniment tant vegetal com foren implantar horts urbans, bé com manteniment d’instal·lacions a desenvolupar en coberta.

A propòsit de la inserció de tecnologies aquest edifici pretén ser un cas pràctic que explique com funciona la sostenibilitat, tant passiva com activa. Un centre cívic d’interés pedagògic.

La PB de l’edifici ha de visualitzar i situar llurs usuaris diversos. Com a Centre de Majors, però també d’atracció per a d’altres edats. És absurda la pràctica segregacionista per edats.

Sala Multiusos i camerino (amb llurs lavabos i aseos) conformen una unitat funcional.

El petit i curt corredor és estructurant. Què condueix a les Aules de cuina i de ceràmica situades en P.B. per poder portar totes les eines i estris de manera còmoda.

Al final del corredor – a tall de tap- hi és el compacte Gimnàs i dos vestidors connectats interiorment amb el primer. Directament.

El Gimnàs, tal i com suggereixen  les previsions de doble alçària situat i orientat vers el sud, doncs, s’usarà per a exercicis i s’il·luminarà suaument en meitat superior amb un frente de U-Glass, què és de fácil manteniment.

A la Planta 1ª s’ha traslladat l’Aula de música, que precisa un aïllament acústic superior i l’Aula d’informàtica i ordinadors junt als 4 despatxos, encloent-hi el de direcció que exercisca el control, així com també de magatzems (al final del corredor) que separa ambdues aules i l’espai d’ instal·lacions junt a ascensor i en la columna de cuines, instal·lacions, lavabos, WC, útils d’endreçar etc. Els despatxos, per llur dimensionat, són susceptibles i espais d’ús d’associacions veïnals.

La terrassa exterior és orientada vers nord de tal manera que la closca en esbiaixada cobert amb plaques solars i fotovoltaiques produïsca ombra en la parte inferior. Plaques que seran direccionables, tot cercant la incidència solar i impedint-hi el sobreescalfament en estiu i sí el caldejat en hivern.

L’orientació de la peça arquitectònica ha sigut fonamental d’acord a les estances i usos interns i externs.

  • Sud: Gimnàs amb la llum natural del U-Glass i espai d’exercici físic.
  • Este: Vestíbul de accés / recepció / cafeteria / Exposicions/ actes, etc. amb la llum natural del matí que nos caldege l’espai a doble altura des de primera hora fins el migdia.
  • Oest: Sala Multiusos i ceràmica amb la llum natural des del sud en la primera hora de vesprada por finestres corregudes en la 2ª que caldrien de protecció adequada front la llum rasant molesta a les vesprades. La concepció és de CATAMARÀ de construcció senzilla a base de tres murs convergents a mode de 3 quilles que contenen dos dipòsits d’activitats diverses.  S’ha cercat, així, una fluïdesa espacial mitjançant la possibilitat d’unir i separar espais en funció de les necessitats actuals i futures. Tot intentant defugir de  segregació  excessiva i tancada. Aquesta peça arquitectònica ha de funcionar com a esperó expansiu urbà i social. 
  • La mateixa organització d’espais en vertical i horitzontal s’ha concebut a partir de la hipòtesi de realitzar l’obra amb la màxima implicació de la prefabricació en pro de la reducción de temps de construcció i de costos per poder guanyar en qualitats d’acabats, llur durabilitat i desmuntatge en acabar son cicle de vida útil .
  • Es important també fer penetrar l’exterior circumdant que ens remembre que cal ser regenerat igualment.
  • Hom es tracta de tamisar l’entrada de llum exterior per estalviar al màxim el consum interior de manera passiva.
  • Sud: Terrassa exterior amb llum natural permanentment durant tot l’any i, alhora, servisca de parasol per a les activitats desenrotllades en planta baixa.
  • Matisant i minvant a voluntat la seua incidència segons l’ estació climatològica.
  • REPRESENTACIONS VOLUMÈTRIQUES. INFOGRAFIES:

Apareixen el segon slidershare superior

VISTA EN ESBIAIX DES DEL NORD-EST: Veiem la realització amb concret blanc d’alta resistència. Observem l’accés principal que deixa penetrar la llum. També el grans finestral esgarrats. Fóra recomanable l’ús d’algun element de control de la llum.

En la façana nord, que dóna al gimnàs, tenim la doble altura i l’entrada de llum a través del parament de U-glass.

Vista des de l’angle sud-est.  Veiem la continuïtat espacial de vestíbul i Sala Multiusos amb la terrassa exterior. Per això té una concepció polivalent espacial. La representació de la infografia amb el seu fondo actual nos impel·leix a acoblar dit entorn a la implantació d’una peça contemporània, que sia respectuosa amb tipologies tradicionals del barri/ciutat.

 

Vista D’OCELL des de l’angle SUD-OEST. En ella podem apreciar l’ús de la coberta vegetal que infon un gran estalvi energètic i d’ús només veure-hi els horts urbans, manteniment d’instal·lacions com ara l’ascensor, el parallamps i climatització.

Plaque solars i fotovoltaiques, eixides de fums, etc. que no s’han traçat per ser motiu de major profunditat que aquest mer avant-projecte i ideació.

  • DISSENY GRÀFIC I INDUSTRIAL:

Hom planteja el disseny d’un logo que representa el volum de l’edifici, amb forma de nau a la deriva. Aquest logo s’usarà tant per al packaging, com per a la representació gràfica del centre a nivell intern i extern.

S’hi presenta de la següent forma que hem col·locat al segon slider:

D’una banda, el logo anirà acompanyat de la denominació del centre Centre Cívic Cabanyal-Canyamelar, que alhora s’utilitza el joc de la inicial per tal de representar els 4 elements. S’aprofita la inicial per a augmentar la seua grandària considerablement i emfasitzar la designació del Cabanyal-Canyamelar, coincidint-hi amb la sigla del Centre i de Cívic.

 

 

 

 

HABITATGES A POBLA DE VALLBONA (CAMP DE TÚRIA)

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

  SUPERFíCIES
UNITAT ÚTIL DESCOBERTA CONSTRUÏDA PP

E. COMUNS

CONSTRUÏDA

+ PP.EC

TOTAL

CONSTRUÏDA

BLOC 1
vivenda A1 1 43,20 12,15 50,40 10,14 60,54 60,54
vivenda A2 1 45,00 12,15 51,85 10,43 62,28 62,28
vivenda A3 4 44,75 12,15 51,85 10,43 62,28 249,11
vivenda B 3 70,00 81,90 16,47 98,37 295,12
vivenda C 6 70,00 13,20 84,15 16,93 101,08 606,45
TOTAL HABITATGES 15           1273,50
elements comuns planta 0 27,45
elements comuns planta 1 92,90
elements comuns planta 2 92,90
TOTAL E.C.       213,25      
SUP. CONSTRUÏDA SOTERRANI             596,10
BLOC 2
vivenda A2 2 45,00 12,15 51,85 10,41 62,26 124,53
vivenda A3 4 44,75 12,15 51,85 10,41 62,26 249,06
vivenda B 3 70,00 81,90 16,45 98,35 295,05
vivenda C 6 70,00 13,20 84,15 16,90 101,05 606,31
TOTAL HABITATGES 15           1274,95
elements comuns planta 0 27,45
elements comuns planta 1 92,90
elements comuns planta 2 92,90
TOTAL E.C.       213,25      
SUP. CONSTRUÏDA SOTERRANI             597,75
BLOC 3
vivenda A2 4 45,00 12,15 51,85 9,40 61,25 245,02
vivenda A3 4 44,75 12,15 51,85 9,40 61,25 245,02
vivienda B 4 70,00 81,90 14,85 96,75 387,02
vivenda C 8 70,00 13,20 84,15 15,26 99,41 795,30
TOTAL HABITATGES 20           1672,35
elements comuns planta 0 27,45
elements comuns planta 1 114,65
elements comuns planta 2 114,65
TOTAL E.C.       256,75      
SUP. CONSTRUÏDA SOTERRANI             780,80
TOTAL EDIFICACIÓ sobre rasant 4220,80
TOTAL EDIFICACIÓN sota rasant 1974,65
TOTAL EDIFICACIÓ           6195,45

Un fracàs, un esperó.

AUTOCRÍTICA:

No sempre l’encertem. Però serveix per a corregir allò per on hi ha vies d’aigua en la nau.

Cal més qualitat plàstica + valor arquitectònic.

Cal explicar-ho millor. 

Quan hi ha 15 dies només cal sintetitzar.

Minimalisme és de difícil comprensió.

N’Autxa !  

Cal improvisar menys.

Manifesta la manca pràctica concursal.

Calen Plantes de distribució més estructurades i visualment més atractives.

Alçats més audaços.

//e.issuu.com/embed.html#15031000/60689295

La casa dels pares de Lázaro a Matanzas. Cuba

A mitjans dels anys 1990′ vaig conèixer Lázaro, un jove cubà assentat a València. Vam establir una certa relació degut a que em trobava relacionat amb gent per a la què, jo, treballa. En intensificar la mútua coneixença m’explicà les penúries que passaven a l’illa en aquells anys de blocatge econòmic.

Desconeixia per complet la meravella que s’amagava en aquelles latituds. Només les referències d’alguns amics que hi havien viatjat a l’illa que parlaven del bon tracte humà i el paisatge brillant de la mar, platges i el deteriorament material que sofria.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

N’estava amoïnat per la seua família que havia deixat a l’illa caribenca.

Un bon dia, veient que les coses que feia aguantaven i tenien un punt decoratiu més aviat poc carregat ni retòric, em demanà que dissenyàs una casa senzilla per als seus pares, doncs vivien en unes condicions força precàries i que ells anirien construint-la a Matanzas, a poc a poc, i ell des d’ací els aniria ajudant tant aportant-hi diner com alguns materials inexistents llavors a l’illa, però bastant comuns ací.

M’advertí, que allà, el ferro dels forjats era escàs i llis, sense corruga per a afermar el treball conjunt entre concret i acer, que els diàmetres eren del 8 o del 10 mil·límetres i que se’n servia plegat en rotllanes que es desplegaven i adreçaven en la mateixa obra per a servir d’armat de moments negatius. Allò em va fer transbalsar i pensar que, en la distància, podria esdevenir-se una solsida de la casa. I com solc fer, vaig “carregar el matxo” per si de cas fallava alguna cosa.

Podem observar, també, l’existència d’alguns materials ceràmics típics de les comarques de la Plana Baixa i Alta de Castelló per a banys de producció massiva fa dues dècades avui ja totalment descatalogats.

Vaig en recordar-me d’aquella prevenció de Gottfried Semper sobre la seua teoria de que els arquitectes europeus si estiguérem a l’Àfrica acabaríem construint com els constructors de les tribus africanes.

Perquè l’entorn i els materials a l’abast són els que n’hi ha, i no cap altres. Hi han passat els anys i des de fa un parell d’anys aquella casa que vam construir s’ha convertit en una mena d’hotelet per a ús turístic. Possiblement un dels recursos econòmics que pot tindre l’illa amb un esplet de recursos que revertisquen sobre els cubans en els propers anys sense abandonar la seua ideosincràsia i identitat.

En aquest cas, i més que mai, van fer realitat una d’aquelles línies de pensament que més m’ha influenciat com és l’archittetura povera.

Avui la casa que amb tanta tendresa vam bastir és una mena de petit hostal de nom:

tarjeta Hotelito Babalu

 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’arquitectura com a esdeveniment.

PÒSIT CONCURSAL (2009-2015)

Des de 1991 fins a l’any 2000 només hi havíem concursat en quatre ocasions: el Centre de Salut de Vilamarxant, la intervenció residencial i rehabilitació de l’escorxador de Tortosa, el Concurs restringit del concessionari de Ford a la pista de Silla i els habitages de Promoció Pública del IVVSA als carrers de Quart-Carrasquer de VLC.

Entre l’any 2000-2008, en plena efervescència constructora només a quatre mes: Entorn urbà del centre històric de Sueca, la seu de Gandia del CTAV, Promoció del PAI Grau-Vell a Massamagrell i el del Logo de l’empresa CYPE d’Alacant.

És a partir de l’aparició de la crisi de treball de 2009 on comencem a replantejar-nos la finalitat dels concursos tan vilipendiats i discutits en la majoria de casos amb traces d’irrealitat realitzable. Sobretot per la manera de ser plantejats. Sempre amb l’espasa de Damocles penjant sobre els caps sobre l’existència de “tongo”. Que tot veient el resultat final sembla donar la raó als malpensats.

Per a nosaltres sempre ha estat una eina de coneixements. Deiem amb sornegueria: “ens agrada presentar-nos-hi i perdre’n”. Per tal d’enfortir la moral de derrota i esperonar-nos a trencar el malefici algun dia. Després de vint-i-tants concursos ja tenim material suficient per a detectar un pòsit que hem acumulat. També tenim el costum de revisar els guanyadors i accèsits, tot comparant amb el nostre que fa de patró de mesura. Per a saber on estem fallant.

No hem estat exempts de discussions dins de l’Estudi per tal de filar més prim i en els darrers temps hem fet un tomb cap a fixar millor la presentació i l’estètica dels prototips presents. Tendència contrària a la meua pròpia que negava presentar res que no fos construïble de manera seriada, industrial i econòmica. Els col·laboradors joves s’enfrontaven amb la meua dèria…en veure els guanyadors d’alguns concursos que eren incostruïbles i sols forjaven magnífiques representacions. I he acabat donant-los la raó, tot conjuminant una sèrie de trets que em costen, per formació, renunciar a la realitat íntima.

Entorn natural i urbà, ús de recursos no exhauribles i gratuïts, sostenibilitat real (no “propagandista”), modulació industrial, optimització de qualitat/preu, intent d’implementació de l’economia del Bé Comú, distribucions senzilles, insercions contrastants, programes oberts, l’arquitectura com a esdeveniment. I, sobretot, la gent, la societat ad hoc, l’activitat humana, animal, vegetal i mineral que relliga tot l’anterior perquè, sense elles, aquest teixit quedaria deixatat i inharmònic.

 

 

 

Ací hi ha una relació d’algunes de les nostres propostes.

Resum de concursos 2010-2015

Hem bastit el slideshare amb alguns, no pas tots, tanmateix hem posat uns quants que ens feien més feliços. Com diem sovint a l’Estudi, ens agrada presentar-nos a concursos i perdre’ls.

I ens demanen, i guanyar-ne?…, tot responent: això deu ser fantàstic.

A la fi, van deixant d’un pòsit conduït per la sostenibilitat, la humilitat de saber que no hi ha dissenys eterns. Que la societat és cadascuna i que cap solució serveix per a una altra mimèticament.

Així i tot, de cada concurs n’aprenem a plantejar-nos lliurement situacions que algun dia podrem plasmar-hi. Un bon moment per a posar en valor tants i tants col·laboradors que hi han participat esplèndidament: Maria-Pilar, Inma, Emili, Pau, Pedro, Adriana, Carles, Heidi, Susana, Sabrina, Joan, Eva, etc.

Estudis previs de la més “moderna” església de València

Des de 1984 que començàrem aquest treball com a estudiant d’arquitectura tècnica, després com a arquitecte a les ordres del catedràtic, però sobretot amic, en Rafael Soler i Verdú. L’home que més sap de cúpules valencianes actualment.
Possiblement les estructures antigues més agosarades de tot Europa en la seua execució. Extrem aquest força desconegut entre els propis valencians. Formàvem un equip molt cohesionat i amb força interés per la recuperació patrimonial. Presentàrem el treball en 1986 i tardaríem anys per a poder intervindre-hi. Seria en 1991, ja sent arquitecte i treballant a les ordres del mestre Soler.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

DISCANTUS

Sent no poder trobar la nostra proposta. Heus ací la “literatura” sobre una proposta urbana al centre urbà de la ciutat de Sueca.

I.E.S. de Bunyol (Foia de Bunyol).

Una obra del gran arquitecte valencià Manuel Portaceli i Roig, un dels meus mestres més estimat i admirat per mi. A les ordres del qual treballàrem per elaborar aquest projecte, junt als aparelladors o arquitectes tècnics n’Alfred Paredes i n’Àngel Aznar i Orenga.

Després de tants patiments soferts per l’educació valenciana, s’albira l’eclosió d’uns nous temps. Caldrà que implemetem l’arquitectura que mereix la nostra comunicat educativa emmirallant-nos amb els models que estan apareixen en llocs rellevants com Finlàndia.

scriptorium-monk-at-work-571x536 749bd522f3ada2fb97b3bdda01c26169On la integració de l’alumnat i professors siga el fil conductor, la creació d’espais comuns no disgregants i claustrofòbics siga bandejada, la inserció en el medi natural, la flexibilitat espacial, la llum, la multiplicitat espacial i funcional, la interacció entre professorat i alumnes siga activa, relaxada i participativa.

També la reducció de ràtios per espai, la intergeneracionalitat perduda, la reutilització espacial, etc. siguen trets comuns i parets mestres d’aquest nou estadi que se’ns fa avinent.

En definitiva deixar arrere l’educació de l’scriptorium medieval per a inserir-se en l’aprenatge actiu, contemporani, interactiu entre alumnes i professorat, crític i lliure.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

12 habitatges en filera. Massamagrell

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.