AL JOSEP PINYOL I AL COL·LECTIU INDESINENTER
Un aclariment inicial: exposo la meva postura personal respecte a l’article d’en Josep Pinyol
Evidentment, no represento la postura oficial de l’Assemblea ni tan sols la del grup de treball de la Llista Cívica que vàrem crear des de la territorial de Sants-Montjuïc amb l’afegit de persones d’altres territorials, tot i que els membres d’aquest grup no crec que en siguin massa distants.
L’objectiu d’aquest escrit és ajudar-nos a reflexionar, a uns i altres, sobre el tema de la Llista Cívica que motiva tantes discrepàncies. Des del respecte. Com mana el Codi Ètic que conté la nostra proposta.
Encara no he entès amb quin argumentari o situacions es preveu fer l’escalada de la tensió al carrer. Amb manifestacions i protestes reactives davant dels múltiples atacs i humiliacions a que ens sotmet l’estat espanyol? Evidentment, això hem de seguir-ho fent, davant qualsevol judici, atac a la llengua, visites reials o del “gobierno”. Però això no pot ser el nucli de la nostra acció, perquè les mobilitzacions reactives tenen el recorregut que tenen. Recordem les que es van fer amb motiu de la sentència.
Les mobilitzacions més potents sempre són les propositives, les que són capaces d’il·lusionar i crear un extens voluntariat a l’entorn d’un objectiu proper i constructiu: 9-N i 1-O com a casos més paradigmàtics.
Creiem que la presentació d’una Llista Cívica potent per trasbalsar el Parlament i tenir uns representants decidits a implementar la República és un objectiu prou motivador.
La participació en unes eleccions espanyoles o europees difícilment poden motivar gaire gent. I creure que serà possible una candidatura única independentista en aquestes i en les properes al nostre Parlament sembla ignorar la realitat actual d’uns partits rendits a la repressió, fins i tot dedicats a blanquejar-la i desmuntar la falsa autonomia. Què van fer els dirigents polítics quan les mobilitzacions del novembre de 2019? No van moure un dit. I què estan fent per evitar les contínues represàlies i judicis als manifestants independentistes, després que nosaltres féssim de tot quan ells estaven a la presó?
Tracteu de ridiculitzar la proposta de Llista Cívica qualificant-la de 4a llista. En tot cas, seria la única a favor de la unilateralitat. La Llista Única que proposeu vosaltres amb els diferents partits és un impossible. S’ha acabat el temps en què la mobilització els feia modificar el seu missatge, tot i que, segurament, no la seva decisió de seguir-nos fins al final. Ara, la repressió i l’escalf de l’escó els té lligats. Potser la vostra postura pretén salvar el sistema de partits o algun d’ells. No ho sé, només dic potser.
Pel que fa als perills per a l’Assemblea, crec que ho és molt més tractar d’enderrocar un Secretariat elegit democràticament, impulsant unes noves eleccions. No puc opinar, perquè no ho he viscut, les acusacions de ser poc democràtiques les actuacions de la cúpula dirigent. Però, posats a criticar, els militants de base també podem retreure al conjunt del Secretariat, i no només de l’actual, la poca consideració cap a les assemblees territorials: més d’una vegada varis secretaris han manifestat que, en els plenaris, ells voten en funció de les seves opinions personals i no en base a les dels seus representats. Això és una assemblea?
Pel que fa als estatuts, certament, jo faria una modificació a l’article 2.4. eliminant “o grup d’electors”, mantenint la resta del punt relativa a partits i coalicions. Però no és rellevant: recordem que aquest article ja existia quan el 2015 l’ANC va donar ple suport ( de fet, ho va impulsar ) Junts pel Sí. I no recordo que ningú protestés basant-se en els Estatuts. I pel que fa a la transversalitat, l’Assemblea no la perdria, ja que tractaria tots els partits independentistes per un igual: incapaços d’avançar ni un pam en la consecució del nostre objectiu.
Per cert, crec que tots opinem que les grans manifestacions segueixen sent imprescindibles, però no les úniques accions a fer. Segons com, la vostra postura em recorda la dels polítics que creuen que l’Assemblea només ha de mobilitzar la gent, i que ells ja en recolliran els fruits (fins a deixar-los podrir?).
També és discutible la vostra afirmació que l’Assemblea s’ho vol fer tota sola: veiem imprescindible que tracti de teixir aliances amb altres entitats i plataformes, moviments socials, sindicats, etc. que pretenguin construir una opció unilateralista a les properes eleccions, si bé, ara com ara, només l’ANC té suficient capacitat de mobilització com per encapçalar-ho.
Per cert, nosaltres també creiem que el projecte de Full de Ruta 2023-2024 és millorable, i també hem redactat i enviat esmenes.
Com a resum, un breu llistat de quines poden ser les principals diferències entre nosaltres:
Creieu que cal anar a noves eleccions al Secretariat de l‘Assemblea. Nosaltres creiem que cal respectar els resultats de les darreres eleccions.
Opineu que, tot i que la situació política és ben diferent de fa uns quants anys, l’Assemblea ha de seguir fent pressió sobre els partits només des del carrer. Nosaltres opinem que també cal fer mobilitzacions d’aquest tipus, però ha de provar noves estratègies. Acceptem que és tan perillós per a l’Assemblea no moure’s i caure en la inoperància com cercar nous camins i provocar certes desercions.
Vosaltres creieu que la pressió del carrer farà que els partits canviïn la forma d’actuar. Nosaltres creiem que cal una regeneració de la política a casa nostra, que només confrontant els partits amb una nova manera de fer política dins del Parlament hi ha la possibilitat que evolucionin. Però tampoc no n’és cap garantia.
Formulat d’una altra manera, sembla que creieu que hi ha un únic front, l’exterior amb Espanya. Nosaltres també hi veiem un front interior, amb aquells que tracten de desmobilitzar-nos des de les nostres institucions.
Vosaltres interpreteu que cal ampliar l’acció política en un augment de la tensió a través de les successives eleccions i nosaltres ho centrem en les del Parlament, d’on han de sortir els que han d’implementar la independència. Però hem de començar a preparar-ho ara.
Sembla que proposeu mobilitzacions del tipus de desobediència, majoritàriament reactives i nosaltres creiem que les mobilitzacions més permanents i massives han de ser de tipus propositiu, i que la posta en marxa d’un gran moviment de voluntariat per la Llista Cívica crearà aquest crescendo.
Evidentment, uns i altres estem d’acord en que la República s’haurà de defensar al carrer i durant dies.
I suposo que també, uns i altres, estem d’acord que no hi ha varetes màgiques ni dreceres per assolir la llibertat de nostre Poble.
En qualsevol cas, ens veiem als carrers.
Explícit i clar. Gràcies per la feina.
Recollir signatures per una Assemblea General Extraordinària en la qual els socis aprovin eleccions anticipades no és enderrocar l’actual Secretariat Nacional. És una previsió estatutària per quan la majoria del Secretariat Nacional ha incorregut en pràctiques antidemocràtiques. Uns procediments que hem patit els que vàrem engegar la campanya “Nosaltres Acusem”, model de com es pot elevar la mobilització de l’independentisme. Abordant la repressió dels milers de represaliats; dotant-la de perspectiva amb el manifest “Nosaltres Acusem”); amb accions amb ressò mediàtic; implicant les Assemblees de Base; amb dimensió política amb la petició d’una comissió d’investigació i una concentració massiva davant del Parlament. Aquest model de campanya espot repetir en la lluita contra el dèficit fiscal, per la sobirania energètica i contra els preus abusius de l’electricitat, etc. Un debat públic de les dues posicions davant del Full de Ruta seria democràtic i aclaridor.
DOMESTICATS O DOMÈSTICS
He llegit els articles d’ambdós autors, i també la resposta d’en Pinyol a l’article d’en Mollà.
El senyor Pinyol comença plantejant la situació actual com a “irreconciliable”, entre un full de ruta per fer efectiva la República i un altre per portar un grapat de diputats al Parlament, i acaba resolent un full de ruta protagonitzat pel major nombre possible de forces independentistes. Però pel camí ens fa mitja trampa, perquè per intensificar i ampliar aquesta base ni tan sols té el suport dels partits per seguir-li el full, perquè van a la seva i a hores d’ara ningú no s’espera una altra cosa.
No hi ha dues posicions: n’hi ha una de sola, la Llista Cívica unilateral i domèstica –la que treballarà al Parlament de Catalunya per aixecar el vet a la DUI, o boicotarà la formació d’un govern “independentista”. Aquesta és la llista conscient que no cal demanar permís a l’estat per declarar-te independent, i encara menys als partits que es diuen favorables a la independència.
L’altra llista també es presenta de cívica (i d’autèntica, com qui diu) perquè se sent cridada a fer efectiva la República amb el nombre més gran de forces independentistes… Com si la llista unilateral hi renunciés, en lloc de ser els partits qui han renunciat a la unilateralitat. A aquesta llista alternativa jo li dic “domesticada” perquè vol escalar cap a l’embat definitiu mitjançant una candidatura unitària amb programa unitari, però només a les eleccions espanyoles i a les europees… Que tremoli l’enemic… Que potser venen els Segadors? No, molt pitjor: els Monty Piton!
Tot seguit, abans que ens fem il·lusions, bateja el vi: “Segurament només algunes forces acceptaran impulsar candidatures unitàries a les eleccions espanyoles i europees. Potser només siguin possibles per al Senat”. Perdoni en Pinyol la cara de babau que m’ha quedat, però si no està garantit el suport dels partits a la llista alternativa, de què estem parlant?
Trobo que les mobilitzacions per escalar la tensió política cap a l’embat final amb l’estat (com la campanya “Nosaltres Acusem”) han d’anar acompanyades de passes clares i conscients per la majoria política independentista al Parlament i al Govern (abans de la trencadissa d’un dels socis). Sense aquest acompanyament, l’Assemblea només pot proposar respostes creatives que tothom pot entendre.
Per cert, senyor Pinyol, l’acompanyament als 4.000 repressaliats esperant judici se suposa que forma part de la campanya Nosaltres acusem, que no s’ha acabat, oi? És culpa de l’actual Secretariat?, perquè ha votat la llista cívica per a les autonòmiques (tampoc cal estirat el xiclet i dir-los “catalanes”)?
A la resposta a l’article d’en Mollà, el senyor Pinyol acaba defensant que “un debat públic de les dues posicions davant del Full de Ruta seria democràtic i aclaridor”. Llàstima de disposar de tant poc de temps pel debat, si la decisió s’ha de prendre el dia 19 de maig. Però, quina decisió? Forçar noves eleccions? Perquè un canvi de full de ruta no és possible sense un nou Secretariat… oi? És aquest l’objectiu de la presentació de signatures: una democràtica aturada de ruc?
Potser sí que l’ANC corre el risc de desaparèixer si, quan allò decidit no agrada als partits, fa una tombarella per caure de l’altre costat, no sabem si drets.
Si l’objectiu és recuperar l’arrencada de cavall, aleshores els animo a fer totes les mobilitzacions previstes i més, i convoquin també una llista competitiva per al Parlament que deixi la cara de babaus als partits –que no l’esperaven– i no a la gent –que sí l’espera—. Si totes dues estratègies comparteixen objectiu, segur que acabaran trobant una solució que no la pagui l’independentisme sinó els partits que se’n diuen i en viuen.