De Sants estant

L’esclat de l’afer “Santi Vidal” és un exemple més de la planificació unionista de desacreditar el procés o fer-lo invisible. Tots sabem, i la “intel·ligència” de l’estat també, que el castigat jutge Vidal diu, si fa no fa, el mateix des de fa més d’un any. Per què ha sortit ara? Doncs per eclipsar l’èxit de la conferència a Brusel·les de Puigdemont i companyia.

I evidentment, a Espanya, on tots els mitjans de comunicació estan al servei de l’espanyolisme, hi han sucat pa. Inevitable. Però aquí, els mitjans babaus bonistes i pluralistes també ho han ressaltat. Per no parlar dels de la quinta columna. Tot col·locat al centre de les tertúlies i notícies!

No vull entrar en les afirmacions del jutge ( per a mi, segueix essent jutge, tot i que inhabilitat). Respecte al cas, a aquells que s’equincen les vestidures i a la fiscalia que entrarà a sac per investigar la Generalitat, pregunto: quina credibilitat té una persona que no és al Govern? . Per què no varen moure un dit quan les converses del Fernández Diaz amb el de Alfonso? Aquell sí que era membre d’un govern i actuava en perjudici de ciutadans amb la seva guerra bruta. Només per això, la justícia espanyola ja es veu que no és més que un apèndix infectat del govern central.

Tornant a aquí: per què no creem el nostre propi relat? Per què hem de fer seguidisme del seu? No es pot silenciar el cas, però sí fer-ho marginalment. I remarcar aquells fets, notícies i declaracions que són més significatius. Per exemple, l’entrevista a Rajoy, un autèntic filó argumentari pro independència. Un polític que té com a diari de capçalera el “Marca”, d’on deu treure informació internacional estratègica. Que l’única solució que dóna a la pujada de l’electricitat és que l’endemà plourà. I es queda tan ample. Si us plau, que em poso vermell de vergonya aliena. I això és el líder més votat pels espanyols? “Manda huevos” ( sense trencar-los “por supuesto” ).

I encara queda el millor: “Res de concedir un concert econòmic a Catalunya, ja que generaria un problema descomunal a Espanya. Aclariment: descomunal és equivalent a extraordinari, enorme!

Analitzem la informació. Si la desaparició del dèficit fiscal representaria això per a la resta d’Espanya, per a Catalunya representaria un avantatge descomunal. No?  Més encara. Si representem una cinquena part de la població de la resta d’Espanya, a l’hora de repartir ens representaria un avantatge descomunal 5 vegades més gran!!!. Ni més ni menys! Extraordinari! Faraònic!

Per entendre-ho, fem quatre números. Posem que el dèficit fiscal és d’uns 12.800 milions d’euros. I ens mostrem moderats. Repartits entre els 38,4 milions d’habitants dels seus ciutadans, venen a representar una pèrdua de 332 euros per persona i any. Adéu AVE, adéu rescat d’autopistes, adéu luxes asiàtics a les seves ambaixades…

I aquella mateixa quantitat, repartida entre els 7,4 milions de catalans, representarien un guany de 1730 euros per persona i any! Qui torni a parlar de les maleïdes retallades li financem un curs de matemàtica bàsica. I si no l’aprova, l’enviem a fer entrevistes a don Mariano, el del plasma.

Potser el clarivident cap de govern també pensava que, amb la independència perdrien el 20% del PIB, el 25% de les exportacions, per població serien avançats per Polònia ( per culpa, no dels polonesos, sinó dels polacs! ). I posats a fer, quantes victòries en el món de l’esport es perdrien? Pensem en hoquei sobre patins i herba, handbol, waterpolo, natació i sincronitzada, curses de muntanya, i en menor grau, futbol, bàsquet, atletisme…un autèntic desastre.

Ah! i el rescat dels bancs, del Castor i altres negociets del Florentino i amics, del previsible fiasco de l’AVE a la Meca, dels aeroports tancats, de les comissions pel petroli comprat per enriquir caçadors d’elefants… Bé, de tot això en parlarem si mai hem de negociar sobre com retornar el deute públic del Regne d’Espanya.

Una recomanació final als mitjans de comunicació nostrats: per què no remeneu amb un bastó tota aquesta informació? Diuen que no fa pudor…

Independitzeu-vos mentalment: creeu el vostre propi relat!

Formar part d’un regne amb una monarquia borbònica, herència del franquisme o d’una república democràtica i social.

Viure en un estat on els antics governants de la dictadura tenen total impunitat o en una societat que proposa la reparació històrica de les víctimes oblidades de la guerra.

Estar indefensos en mans dels oligopolis de les grans empreses energètiques i de serveis o en una economia amb transparència, ja sigui amb gestió pública o amb control efectiu de les empreses concessionàries.

Pertànyer a una comunitat autònoma econòmicament intervinguda i ofegada o en un estat lliure, amb l’administració dels propis recursos.

Suportar un sistema de partits polítics de funcionament vertical, endogàmics, fàcilment corruptibles, finançament fosc i amants de les portes giratòries o una organització amb partits  democràtics, organitzats des de la base, amb finançament transparent i impediment de formar part d’empreses relacionades amb la seva gestió pública.

Participar en política només en unes eleccions amb llistes tancades i bloquejades cada 4 anys, sense cap coneixement dels components de la candidatura o bé eleccions amb llistes obertes, debats públics, garanties raonables de compliment de les promeses electorals i freqüents consultes sobre els temes més conflictius.

Finançar unes infraestructures faraòniques de nul·la rendibilitat pública, només per beneficiar les grans constructores i el propi partit o disposar d’una xarxa de ferrocarrils d’ample europeu, eficaç, puntual, racional i prioritzant els serveis de  rodalies.

Tenir un govern que es desentén de les persones que fugen de les guerres i de la misèria o acollir una quantitat adequada de refugiats i crear una política d’integració a la nostra societat.

Estar subjectes a un estat que considera les curses de braus la seva “Fiesta Nacional” o tenir una legislació que impedeixi les curses de braus i qualsevol altre espectacle o acció que suposi maltractament d’animals.

Haver de finançar durant generacions el rescat dels bancs i infraestructures fallides dels amiguets o dedicar els impostos a garantir els drets fonamental a un habitatge digne, renda mínima garantida, sanitat i ensenyament públics i gratuïts.

ENCARA DUBTES DE VOTAR A FAVOR D’UNA REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT?

I entre tots, podem anar allargant o reformulant aquesta llista. Continuarà!

Al diari El Punt-Avui del 13/01/2017 podem veure la notícia d’un estudi del CGPJ en que s’afirma, amb dades numèriques, que Catalunya és la comunitat amb més implicats en corrupció. Podeu veure-ho: http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1042019-303-processats-per-casos-de-corrupcio-en-quinze-mesos.html

On destaca el titular  Catalunya és on més acusats hi ha de tot l’Estat, amb un 22% del total de casos. Això ho diu un dels nostres mitjans, sense cap acotació…

Cercant informació del tema en mitjans de comunicació espanyols i algun dels seus titulars:

http://www.elmundo.es/espana/2017/01/12/5877764aca4741d8738b464b.html

“Cataluña, la que más corruptos”

“Por comunidades autónomas, el ranking lo lidera con holgura Cataluña, con 303 personas enviadas a juicio. Dobla así a Andalucía (153) y Madrid (145) y supera también a la suma de los encausados en la Audiencia Nacional, tribunal especializado en corrupción.”

http://www.rtve.es/noticias/20170112/total-1378-personas-fueron-juzgadas-espana-casos-corrupcion-entre-2015-2016/1472600.shtml

“El doble de corruptos en Cataluña que en Madrid o Andalucía”

“En cuanto al mapa de la corrupción por regiones, Cataluña registró el doble de responsables públicos procesados por delitos de corrupción que Andalucía o Madrid desde julio de 2015 a septiembre de 2016.”

Anem a les fonts, al web del CGPJ: http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder-Judicial/Consejo-General-del-Poder-Judicial/En-Portada/El-CGPJ-reune-los-principales-indicadores-de-la-actividad-judicial-contra-la-corrupcion-en-un-repositorio-de-acceso-publico-

Aquí podem veure alguns dels delictes que engloba el terme “corrupción política”:

“…un amplio listado de delitos que incluye la prevaricación urbanística, la prevaricación administrativa, la infidelidad en la custodia de documentos y la violación de secretos, el cohecho, el tráfico de influencias , la malversación, los fraudes y exacciones ilegales, las negociaciones y actividades prohibidas a los funcionarios públicos y los abusos en el ejercicio de su función y la corrupción en las transacciones comerciales internacionales “.

Aquesta informació del CGPJ és un “Repositorio” que s’anirà actualitzant. De moment, engloba, per trimestres, des del 3r de 2015 al 3r del 2016.

La conclusió de tot això és evident: “Catalunya és on hi ha més corrupció”. El titular i l’efecte ja el tenen. Ningú els ho discutirà. Al menys, allà.

Però el cas és que aquí també farà forat: “Per què ens hem d’independitzar si estem manats per una colla de lladres?”

 Anem a pams.  No sóc un expert en el tema, però sí que tots tenim llarga experiència en la manipulació informativa a tots els nivells. Si les clavegueres de l’estat poden fer impunement les acusacions i els informes falsos que vulguin… Si la fiscalia i els jutjats poden deixar impunes agressions i comentaris odiosos als independentistes o als polítics catalans i no en deixen passar ni una als que fan broma dels franquistes o de les altes institucions del seu estat, potser tenim dret a preguntar-nos unes quantes coses, oi?

Per exemple: per què l’estudi comença el 3r trimestre del 2015? Per què, curiosament, en aquest s’acumulen les dues terceres parts ( 210 ) del total d’investigats ( 303 ) referits a Catalunya? Els altres trimestres, estem en una posició intermitja.

En aquests casos s’inclouen tots els càrrecs públics implicats en relació al “Procés”? : que si malversació de fons per llogar trens, que si abusos en les seves funcions a l’aprovar mocions inadequades, etc. No ho sé. Pregunto.

Més preguntes: no serà que, com en el cas de frau fiscal, Catalunya està a la capçalera, si bé el que no diuen és que aquí hi ha el triple o més d’inspeccions que en territoris similars? No serà que aquí es fila més prim? S’observa amb lupa? Es paguen fins i tot investigadors privats per fer la feina?

I encara, afegim-hi més qüestions: Sobre el muntant econòmic del frau per Comunitats, no se’n diu res. Els casos ERO i EDU a Andalusia, Bàrcenas, Bankia, Gürtel, Noos, Palma Arena, etc. alguns d’ells amb quantitats esfereïdores. És clar que aquests potser són casos més antics… fora, per tant d’aquest “repositorio”.

Si anem una mica més enrere, en aquest article de l’any 2014 d’un diari gens sospitós de ser favorable als nostres propòsits, sembla que la distribució de casos és molt diferent. Sobretot, mireu el mapa del final, poseu el ratolí sobre cada comunitat autònoma i traieu les vostres pròpies conclusions. Per cert, fixeu-vos en el nombre d’implicats de Madrid i el nombre dels condemnats i dels empresonats. Curiós, oi?

http://www.elmundo.es/grafico/espana/2014/11/06/5458f3c1268e3e962f8b457b.html

I, evidentment, el pitjor, amb diferència, és tot aquell sistema absolutament “legal” de corrupció generalitzada, institucionalitzada, que permet o, millor, que promociona les inversions ruïnoses en infraestructures absurdes, amb les absolutament segures pèrdues a càrrec dels pressupostos generals de l’estat, és a dir, de les nostres butxaques. I les requalificacions de terrenys  on es fan, convenientment inflades en benefici de les eternes famílies de sempre. I les mai demostrades comissions als partits governants. Estem parlant de milers de milions d’euros: rescat de la banca ( 60.000 M € ), negocis fallits i cobrats del Florentino, com el Càstor, túnel del Portús i altres ( posem que 4000 M € ). Autovies radials de Madrid ( uns altres 4000 M € ), línies d’AVE ja tancades per manca de viatgers, aeroports amb menys de 1000 viatgers l’any ( Osca: 95 passatgers. Algesires: 136 ). I no cal citar les comissions del Borbó abdicat que, segons diuen, cobrava de cada barril de petroli comprat a l’Aràbia Saudita, curiosament sembla que el principal proveïdor de l’estat en aquest combustible. De tot això, no hi ha segur algú responsable de malversació de fons públics? Qui autoritzava els estudis de viabilitat de cada infraestructura?. Qui signa contractes amb garanties d’assumpció de les pèrdues a càrrec de l’estat? . I tot això no és passat: és el trist futur. Perquè tot plegat, les generacions presents i les properes ho anirem pagant. I encara se seguiran fent els mateixos negocis, perquè tothom calla i paga.

No podem deduir de tot l’anterior que a Catalunya no hi hagi corrupció, com a tot arreu. Ara bé, no és gens agosarat pensar que als corruptes d’aquí ja els va bé continuar a Espanya. On trobaran un ecosistema que els garanteixi amb més seguretat continuar fent negoci?

Resumint:

1)    Tot s’hi val amb Catalunya: deformen la realitat segons els convé.

2)    La pitjor corrupció és la legal, quantitativament i per la seva impunitat.