De Sants estant

Bloc de Joan Mollà

LA PÈRFIDA JUGADA INTERNACIONAL DEL SUPREM

Publicat el 23 de setembre de 2022 per joanmb

Resum: la cúpula judicial espanyola està disposada a sacrificar la persecució de bona part de les figures polítiques catalanes a l’exili a canvi d’obtenir la “grossa”, el premi de “caça major”, Puigdemont, aconseguint la seva extradició. I, eventualment, la dels seus propers: Comín, Puig i Ponsatí.

Això explicaria com ha maniobrat amb altres exiliats a causa del procés, segurament negociant amb ells una condemna lleu per desobediència si es presentaven al Suprem, és a dir, si es rendien. És el cas de Meritxell Serret en el passat, d’Anna Gabriel actualment i, intueixo en el futur, el de Marta Rovira.

La pregunta és, per què han estat tants anys a l’exili, només per un temps d’inhabilitació? Valia la pena? Què ha canviat? Hi ha hagut una negociació, un pacte? Feblesa del Tribunal Suprem? Això darrer no s’ho creu ningú! A què respon, doncs?

Evidentment, no nego que qualsevol perseguit per la “justícia espanyola” tingui el dret i les ganes de refer la seva vida. Però no sé si han valorat prou les implicacions d’aquesta maniobra del “Suprem”. Crec que això tindrà conseqüències. I greus!

Ja comencen a veure’s els fruits d’aquesta tàctica:

https://www.vilaweb.cat/noticies/la-fiscalia-demana-un-inhabilitacio-per-meritxell-serret-per-desobediencia/

I també:

https://www.vilaweb.cat/noticies/llarena-tanca-la-investigacio-a-anna-gabriel-i-la-deixa-a-la-porta-de-judici/

I a què respon l’estratègia de la cúpula judicial de l’Estat?

Recomano llegir l’article de Vilaweb, 14/07/2022 de Josep Casulleras, del que selecciono uns fragments:  https://www.vilaweb.cat/noticies/advocat-tjue-prejudicials-llarena-belgica-extradicio/

L’advocat general del TJUE, Richard de la Tour, considera que Bèlgica no va actuar d’acord amb el dret de la Unió quan va denegar l’extradició de Lluís Puig a l’estat espanyol. En les conclusions que ha fet públiques avui sobre les qüestions pre-judicials plantejades pel jutge Pablo Llarena, diu que la justícia belga no podia qüestionar la competència de Llarena com a jutge predeterminat per llei, tal com va fer, i que en tot cas “hauria d’haver demostrat amb dades objectives, fiables, precises i degudament actualitzades” que hi ha un risc real de vulneració d’aquest dret fonamental per unes deficiències sistèmiques del poder judicial espanyol.

El TJUE ja ha constatat en sentències prèvies, i força recents, sobre casos de denegació d’euro-ordres, que, en estats com Polònia, les deficiències sistèmiques de l’estat de dret són demostrables. Però no és el cas d’Espanya. I en aquest sentit, l’advocat general diu que, quan no hi ha aquestes deficiències sistèmiques, el jutge que ha de decidir si executa l’euro-ordre no ha de dubtar que, “per mitjà de les vies de recurs judicial disponibles a l’estat membre emissor, la persona afectada podrà aconseguir que es declari i, si escau, es corregeixi o se sancioni una eventual vulneració del seu dret fonamental en un procés equitatiu davant un tribunal establert prèviament per la llei”, que és allò que qüestionava Bèlgica.

 A la meva manera de veure, les estructures judicials espanyoles, a part de manipular, i qui sap si extorquir, perquè l’advocat general del TJUE hagi fet les consideracions anteriors, estan obsedits per demostrar que les possibles deficiències del poder judicial espanyol no són sistèmiques, sinó puntuals. I per tant, convé mostrar una tolerància en molts casos d’exiliats del procés per aconseguir abatre, extradir, jutjar i empresonar l’autèntica bèstia negra per a l’estat: el President Puigdemont. Aïllar-lo, fer-ne una excepció. Perquè és un símbol: el President a l’exili d’una hipotètica República.

El perill és evident. Falta la sentència del TJUE, però, francament, la cosa no pinta bé. Segurament serà cap a finals d’any.

És clar que potser la jugada se’ls giri en contra. Com reaccionarà el poble de Catalunya davant d’aquesta eventualitat? Això ja depèn de nosaltres. Segons com, les reaccions a la sentència del judici poden quedar en poca cosa. Però, repeteixo, això dependrà de nosaltres.

Estiguem atents. I com diria el MHP: PREPAREM-NOS.

 

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

CATALUNYA I L’EXPERIMENT BUTTERFLY

Publicat el 18 de setembre de 2022 per joanmb

 

 Embolcallada amb l’èxit popular de la manifestació de la Diada, la Presidenta de l’Assemblea en el discurs final va exigir al President de la Generalitat fer la independència o convocar eleccions. Pocs dies després, van parlar tots dos. Dolors Feliu li va fer la proposta de declarar la independència a finals de l’any vinent, 2023, aprofitant una sèrie d’esdeveniments previstos que podrien debilitar l’actuació repressiva de l’Estat. I guardant en la recambra la possibilitat que l’entitat lideri la presentació d’una Llista Cívica a les properes eleccions al Parlament, per desencallar l’enfangada situació política a casa nostra.

La sorprenent proposta va ser, evidentment, rebutjada i titllada de precipitada, irreal etc. En tot cas, el MH Pere Aragonès té la potestat d’acceptar-la i de convocar a les urnes o no. I l’Assemblea té perfecte dret a presentar una llista cívica a les eleccions, siguin quan siguin.

Tractant de mirar les coses amb objectivitat, cadascú pot esgrimir la seva legitimitat: un per la força dels vots en les darreres eleccions i l’altra per la capacitat de convocatòria un any i mig després, amb una marcada crítica cap a les institucions. Sens dubte, el Govern Aragonès té tota la legalitat, però potser és més dubtosa la legitimitat si no està fent ni un pas en l’aspecte fonamental en que ha d’avançar i va prometre: fer ruta cap a la independència.

Per tractar de resoldre aquesta desavinença, es pot proposar una prova, que podem anomenar experiment Butterfly, nom anglès de les papallones. Més que res perquè es tractaria de veure si els partits implicats estan en plena metamorfosi i en quin moment: ou, eruga, crisàlide o papallona adulta. Tot fa pensar que actualment estan en el tercer estadi, també anomenat capoll (i no penseu en la traducció directa al castellà) sobretot per la seva absoluta quietud i tancament.

Anem a l’experiment: consisteix en mirar de resoldre el tema de les legitimitats, perquè uns es basen en les urnes i els altres en les mobilitzacions. Doncs bé, mirem de dilucidar-ho primer en un terreny i després en l’altre, com en les eliminatòries a doble partit.

L’Assemblea ja ha fet la seva mobilització. Ara es tractaria que els 3 partits independentistes fessin la seva. I a veure si aconsegueixen superar la manifestació de la Diada, amb l’ajut inestimable de la Guàrdia Urbana en el recompte “precís” del nombre de manifestants. Esperem que siguin ben equànimes.

És clar que caldrà que acceptin l’experiment, i si ho fan, que es posin d’acord en el dia l’hora, el lloc, el lema i el color de la samarreta. Si no ho aconsegueixen, possibilitat no gens remota, sempre poden fer manifestacions separades i en sumem els participants. Comprem tones de crispetes!

Caldria la tornada, al seu camp: presentar-se a les eleccions, quan vulguin. L’Assemblea promocionant una Llista Cívica i a veure qui guanya llavors. I podríem ser generosos, renunciant a aquest partit de tornada, és a dir, a les eleccions, si ens han guanyat al carrer.

No us sembla una bona manera, ben esportiva, d’aclarir l’ombrívol panorama a casa nostra?

Fabricants de crispetes, uniu-vos!

Impactat per la desaparició d’un amic independentista. El to de l’article no és l’adequat per a fer-ne un panegíric, ni pretén ser-ho. Però, sens dubte, els que continuem dempeus hem de mantenir la  lluita amb el cap clar i  la mirada llarga. La ironia i el sarcasme també són eines vàlides. Perquè, companys, encara hi ha combat!

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

PER LA DIADA, A CASA

Publicat el 4 de setembre de 2022 per joanmb

Nota inicial: si t’agrada aquest escrit, fes-ne el màxim de difusió. Sinó, per la Diada, queda’t a casa…

El Molt Honorable ja ha manifestat que no participarà a la manifestació que organitza l’Assemblea. Hi té tot el dret. Només faltaria. Però és una demostració més de la distància sideral existent avui en dia entre la ciutadania i els seus “dirigents”, per dir-los d’alguna manera. Por a què el xiulin? Ho sento, però això va amb el càrrec i “qui no vulgui pols, que no vagi a l’era”

Ja us dic jo que, si voleu fer alguna cosa positiva pel País, aquesta Diada deixeu de rondinar i aixequeu-vos del sofà. Molta gent diu coses de l’estil “ho estan fent tots tant malament que aquest vegada em quedaré a casa; i la samarreta, que se la confitin”. Una reacció ben infantil, perquè barreja naps amb cols, càrrecs polítics i societat civil. I precisament ells, el que volen és que us quedeu a casa. O sigui que no els castigareu, els complaureu. I no oblideu que les samarretes, a l’Assemblea, ens dóna vida per mig any. I a més, aquest any és de color negre. I no perquè veiem el futur d’aquest color, sinó perquè és l’oposat a la bandera blanca de la rendició: la bandera negra amb la creu de Santa Eulàlia que portaven els herois de 1714: “fins a aconseguir-ho!”.  Aneu entenent el missatge?

Si us quedeu a casa, podreu connectar amb TV3. Ara ens expliquen, sense cap tipus de vergonya, que TV3 (Catalunya Ràdio potser també, però no n’estic tant al cas) la volen despolititzar. El que volen és fomentar la diversió: remenem el personal, posem els tertulians més addictes, eliminem programes incòmodes i anar fent. No us estrany que d’aquí a un temps ens ofereixin programes de l’estil “Cinema de barri”, “El gran Germà”, “Salveu-me” i similars. Potser sí que dissimularan una mica els noms, però no l’essència. Això sí, sense perdre, com de costum, la píldora de flamenc a cada Telenotícies. Tot plegat és aquell invent tan antic dels romans de “pa i circ”, que ara podríem actualitzar com “sushi i netflix”. La que era “La nostra” es va convertint de fa temps en “La seva” per tal de deixar de ser la de “La ceba”. El missatge és clar: deixeu la política per als professionals de la política, que ells ja saben el que es fan i nosaltres no en sabem ni un borrall. Ja ens demanaran el vot cada quatre anys a escollir entre aquelles persones que els seus dirigents decideixin, per no fer el que diuen que faran, sinó tot el contrari.

Doncs no. Precisament el que cal és capgirar-ho. La política és cosa del Poble, i quan hem anat bé és quan la batuta l’hem portada nosaltres. Però per a ells és perillós: la cosa se’ls pot descontrolar com l’1 i el 3 d’octubre del 2017. I llavors, “se’ls veu el plumero” o, si ho preferiu, “queden amb el cul a l’aire”.

Doncs prepareu-vos, perquè, o això ho redrecem nosaltres, o no ho farà ningú. Ve una etapa en què haurem d’agafar tot el protagonisme. Enteneu? Tot. Sense por, sense passar el testimoni als dirigents polítics perquè ara com ara, la Generalitat (Govern i Parlament) són purament virtuals. I ja mai tornaran als nivells de tolerància estatal que tenien. I només serveixen per posar pals a les rodes i frenar-nos: l’autonomia és el principal obstacle per a l’alliberament, perquè és la menjadora d’uns partits esquifits que en treuen molts càrrecs i llocs de treball tot engreixant una burocràcia inútil.

Amb la independència no perdríem l’astronòmica xifra del dèficit fiscal, equivalent a la meitat de tot el pressupost d’aquesta cadavèrica Generalitat. Tindríem uns serveis i un progrés social, econòmic, científic i cultural de “puta mare”. I perdoneu l’expressió, però no en trobo cap de més ajustada. Un país similar a Suècia, Dinamarca, Àustria…per citar-ne alguns. O millor. Us remeto a una entrada anterior d’aquest bloc. Al·lucinareu! ESPOLI: CATALUNYA, ON ELS RELLOTGES NO FAN TIC-TAC…

Ja sento gent que diu: “au va, deixeu-vos de collonades i per la Diada quedeu-vos a casa…”

Potser aquests el que voldrien és parodiar i contrariar el gran Joan Sales: “No hem de deixar de ser imbècils. El que hem de fer és deixar de ser catalans”. Vosaltres mateixos…

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari