De Sants estant

Contínuament, des de fa temps, al món de les bases independentistes se sent un clamor contra els polítics que ocupen actualment les nostres institucions, Govern, Parlament i Ajuntaments, per la seva manca de decisió en tirar endavant el mandat de l’u d’octubre i, sobretot, per la discrepància en les seves estratègies d’actuació. Els acusen de dedicar moltes energies a desgastar-se mútuament cara a obtenir millor posició de sortida per quan es convoquin eleccions. Tot plegat, en un decorat clarament autonomista de baix nivell de decisió: allò de l’autogovern s’ha difuminat: pel 155, pel TC, per la repressió de la fiscalia, per l’estat d’alarma centralista i ara, pel sotmetiment a qualsevol jutge que vulgui burxar en qualsevol ordre de la Generalitat.

Absolutament d’acord amb aquest panorama. Sens dubte, caldria fer foc nou en tot el muntatge que tenen organitzats els partits, amb una molt escassa militància, manca de transparència i de democràcia interna. La immensa majoria de votants partidaris de fer la nostra República els vota perquè no hi ha més remei. Si cal tapant-se el nas. D’acord. Però, i nosaltres? Fem el que toca? Podem fer alguna cosa per accelerar el procés?

I aquí volia arribar. Tinguem present que ells, els nostres representants, si prenen decisions per la causa, s’hi juguen molt. Nosaltres, si participem en mobilitzacions i protestes, també: policia, mossos i fiscalia ens vigilen decidits a aturar-nos com sigui, a atemorir-nos i, si cal, a escalfar-nos. Però caldria que prenguéssim decisions en un àmbit tan segur i tan potent com en el nostre paper de ciutadans consumidors de productes i serveis. Proposo un test, per veure quina és la vostra contribució com a independentista pràctic. Analitzeu els deu ítems, respongueu-los amb sinceritat, i treieu-ne les vostres conclusions.

TEST:

• Ets client d’una comercialitzadora d’ELECTRICITAT del País i, si pot ser, obtinguda per mitjans renovables?
• De la mateixa manera, ets client d’una empresa GASISTA de casa nostra? En aquest cas, per ara, no podem parlar de renovables.
• La TELEFONIA i INTERNET els tens contractats amb una empresa de proximitat?
• El teu BANC o CAIXA és dels que no són forans, dels de sempre o dels que vàren fugir el 2017?
• La teva companyia d’ASSEGURANCES és del País?
• Poses CARBURANT al cotxe en benzineres de companyies ben distants de les de l’ÍBEX?
• Passes la ITV del cotxe a una empresa d’aquí, i no de les que van fugir cames ajudeu-me?
• Quan compres productes d’ALIMENTACIÓ i NETEJA, procures que siguin de proximitat? I en botigues o SUPERMERCATS amb seu aquí i que no siguin dels que financen els partits unionistes?
• Una cosa semblant quan adquireixes ROBA o ELECTRODOMÈSTICS. Fixeu-vos amb les etiquetes. Fixeu-vos en la procedència.
• Consumeixes i estàs subscrit a DIARIS i PUBLICACIONS favorables a la nostra independència?

Si no obtenim una molt bona nota, millor que afluixem la veu crítica cap als nostres polítics. Penseu que nosaltres tot això ho podem fer SENSE CAP RISC. Al contrari: en molts casos podem obtenir alguns estalvis i ser tractats amb respecte. Si no hem avançat gaire per mandra o manca de temps, val més que ens estalviem d’anar a alguna manifestació i dedicar-hi una estoneta. És molt més efectiu.

Penseu que si CENT MIL O UN MILIÓ de persones obtinguessin un deu en aquest test estaríem alarmant molt més i de forma permanent els nostres enemics que amb una concentració amb la mateixa quantitat de persones. No ho dubteu: això és una arma de destrucció massiva. Fem-la servir i deixem de rondinar.

I si no ho fem de manera majoritària, no cal que perseguim la independència: simplement, no ens la mereixem.

Podeu cercar informació al respecte, entre d’altres, als enllaços adjunts. Però això ha de ser una campanya feta entre tots com una taca d’oli: escampant-ho a familiars i amics, intercanviant informació i experiències, usant les xarxes socials…

http://smxi.cat/wp-content/uploads/2020/03/Empreses_alternatives-2-fulls-A5-2020-03.pdf

https://propdecasa.assemblea.cat/page/4/?order_by=title&order=ASC

https://adeuibex35.cat/ca/

https://catconsum.cat/

La primera onada de la pandèmia va posar en evidència que ningú d’allà no creu en l‘Espanya de les autonomies, l’estat més descentralitzat del món segons alguns mentiders compulsius. Per això, sense pensar-s’ho gens van muntar un estat d’alarma que els permetia centralitzar-ho tot, donar gran rellevància a exèrcit, guàrdia civil i policia, i prendre les decisions per reial decret, assumint-ho des d’un ministeri de sanitat, pràcticament buit de competències ja transferides, per tant, sense cap experiència en la gestió del dia a dia ni de comandes ni de proveïdors, i alentint les decisions per l’eterna i tradicional burocràcia “mesetària”.

Acabat l’estat d’alarma i retornades les competències, sorgeix un rebrot d’infeccions. I cada comunitat ho ha de gestionar pel seu compte, amb l’amenaça que, si cal, tornarem a la casella de sortida i n’assumiran el control: com en el joc de l’oca, i “mano perquè em toca”.

Mentrestant, però, s’han inventat una nova manera de tenir el nostre feble Govern lligat de mans i peus, mirant de ridiculitzar-lo sempre que es pugui, evidenciant que l’autonomia és un miratge. I còm s’ho han fet? Doncs amb les eines d’obstrucció massiva que representen fiscalia i jutges. Analitzem-ho i donem-li la importància que té, perquè no se n’ha dit res, ni per part dels opinadors, ni partits, ni sanitaris ni del mateix Govern. I és una prova més de la feblesa de la democràcia.

Veient que es descontrola el nombre de positius a la zona del Segrià, lògicament a causa de la presència de temporers i aspirants a ser-ho, vivint en condicions més que precàries, la Conselleria de Sanitat dicta una ordre de confinament perimetral de Lleida i 8 municipis més, amb una sèrie de normes a complir per frenar la pandèmia. Immediatament, un jutge ho desacredita i invalida l’ordre. Revolta dels veins, comerciants, restauradors, etc. “’És que això és un desgavell…No sabem què podem fer i què no…”. De moment han sembrat el caos i el desconcert i han assenyalat clarament: la Generalitat no sap el que es fa i no té capacitat ni de decidir com combatre la infecció.

Llavors, el nostre executiu canvia de tàctica: per driblar l’actuació del jutge, emeten un Decret-Llei, de rang superior i que, en principi, sembla que fiscalia i jutges no hi poden fer res. Doncs sí: un jutge de guàrdia modifica el decret, exonera un dels 8 municipis perquè segons ell no s’hi ha detectat prou casos, limita la duració del decret a 15 dies i exigeix a la Generalitat que informi de l’evolució de la situació. I la fiscalia també intenta afinar el que s’està decidint per a la Regió Metropolitana.

Arribats aquí, ja podem anar pensant què pot fer el nostre Govern si qualsevol li pot esmenar la plana. Un jutge és epidemiòleg? És expert en tot? Pot qüestionar-ho tot? Pot argumentar que algunes decisions són anticonstitucionals? Doncs que ho porti al TC. I, si pot ser, que aquests se’n vagin a una cursa de braus i no tinguin pressa a estudiar-ho. En tot cas, és fa evident, cada vegada més, que no estem en una democràcia sinó en una togacràcia, on el nostre feble Govern escollit democràticament (però mediatitzat pel Suprem) està sotmès a un funcionariat que en molts casos es regeix per una ideologia franquista i autoritària passada de pares a fills, un engranatge visible més de les clavegueres de l’Estat. En fi, que tot això que passa és de jutjat de guàrdia.

Bé, no. Deixem-ho córrer. Només era una frase feta…